Resultats de la cerca

Dirigit per Enric Cabañas, i amb RCartañà, PRipoll i Viralta com a principals collaboradors, intentà, sense èxit, de promoure un obrerisme republicà a través d’una Associació Nacional de Treballadors, oposat a l’obrerisme internacionalista

Després del pas del govern de Negrín a Barcelona novembre del 1937, fou publicat en aquesta ciutat, dirigit per Antonio Mije Tingué com a principals collaboradors Margarita Nelken, Benjamín Jarnés, Artur Perucho, etc, així com els caps militars Enrique Castro, Enrique Líster, Manuel Tagüeña, etc Deixà de publicar-se pel gener del 1939

En fou el creador i primer propietari Stilson Hutchins, periodista vinculat al partit Demòcrata, i en les seves primeres etapes tingué Joseph Pulitzer com un dels principals editors 1880 De 1889 a 1916 passà per diversos propietaris Posteriorment, després d’una fase de decadència i mala gestió que el portà a la fallida, fou rescatat el 1933 per Eugene Meyer, membre del comitè de govern de la Reserva Federal, el qual el sanejà i li retornà el prestigi El 1947 fou establerta The Washington Post Company , empresa propietària del diari i important grup de comunicació que inclou tant…

De formació modernista, la seva poesia es caracteritza pel valor de la imatge, sorprenent i concreta com una cartografia psíquica/> Les seves obres principals són Colores en el mar y otros poemas 1921, Seis, siete poemas 1924, Hora y 20 1927, Camino 1929, Hora de junio 1937, Recinto 1941, Subordinaciones 1948, Práctica de vuelo 1956, Material poético 1962

Se situà en l’evolució del neorealisme, que intentà superar amb processos tècnics, sobretot el muntatge dels diàlegs i l’elaboració dels monòlegs interiors Les seves obres principals són A cidade das flores 1959, Os desertores 1960, As boas intenções 1963, Enseada amena 1966 i O bosque harmonioso 1982 S'ha dedicat també al teatre A palavra é de oiro 1961 i O nariz de Cleópatra 1962

Fou un dels capdavanters de l’antisemitisme a França El 1886, publicà l’obra La France juive , on afirmà que la descristianització dels francesos era producte de l’activitat jueva, i el 1892 fundà el periòdic La libre parole , que aviat esdevingué un dels principals òrgans que prengueren postura contra Dreyfus afer Dreyfus El 1914 publicà Sur le chemin de la vie, recull dels seus articles més celebrats

Fou el reflex de la influència que exercí sobre el moviment obrer mallorquí l’aparició de la CNT En foren els seus principals animadors Sebastià Alorda, Joan Ordinas, Jeroni Binimelis, Maties Prats, Joan Marroig, Cosme Bauzà, etc El periòdic, a més, comptà amb collaboracions d’Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, Josep Negre, Eveli Boal, etc El grup d’"El Rayo” havia de possibilitar la creació de la Federació Regional de Solidaritat Obrera el 1914

Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès

De caire satíric, portava inicialment per subtítol Tres si jugues , allusió al joc de cartes Inicialment setmanari, passà a ésser quinzenal Bàsicament d’expressió francesa, admeté articles en català S'ocupà de manera especial dels problemes polítics, econòmics, socials i culturals de Catalunya del Nord Els seus principals animadors foren Alain Paul i Lluís Monich i hi han collaborat la major part d’intellectuals nord-catalans crítics davant la situació establerta, de dreta o d’esquerra, a la Catalunya del Nord

Fill del pintor Hermenegild Vallvé Virgili, s’inicià de molt jove en el món de la fotografia Amb tretze anys, aconseguí el carnet de premsa de la Ilustración Española Juntament amb Gaspar, Claret, Vidal, Ferma i Florit, entre d’altres, establí les bases del fotoperiodisme esportiu de la dècada dels anys vint Treballà en les principals publicacions esportives de la dècada de 1920, com Gràfic-Sport , La Hormiga de Oro , La Vanguardia , Diario de Barcelona , Diario de Tarragona , La Cruz , El Día Gráfico , Illustració Catalana , Marca , ABC i Blanco i Negro