Resultats de la cerca

Llicenciat per la Universitat de Girona 1994, fou redactor en cap d’ El Punt  i director de les edicions d’aquest diari al Maresme i Rubí Vallès Occidental, corresponsal 1989-93, redactor 1993-95 i cap de secció en l’equip fundacional de l’edició del Maresme 1995 Collaborador en el setmanari català en anglès Catalonia Today i en mitjans comarcals com Ràdio Pineda, Televisió Pública Pineda, Ràdio Marina Blanes, Ràdio Calella i d’altres Fundà i dirigí les edicions de VilaWeb  Calella i Pineda de Mar, i la revista mensual Repòrter 1992-2001 Ha estat un dels principals impulsors dels mitjans…

Afiliat al progressisme radical, fundà el diari satíric “El Guirigay”, des del qual atacà Maria Cristina i els moderats Però, quan el 1841 fou elegit diputat a corts, començà el seu moderantisme s’oposà a la regència d’Espartero i participà en les revoltes de Barcelona 1842 i Torrejón de Ardoz 1843 Arribà a cap del govern moderat 1843-44, càrrec que exercí autoritàriament Destituït, fou nomenat ambaixador a Portugal 1844-46, i durant el Bienni Progressista s’exilià a Biarritz Malgrat la seva impopularitat, Narváez el féu ministre de governació 1864-65 i 1866-68 A la…

S’inicià com a redactor del diari La Publicitat , que dirigí en època de la Guerra Civil Com a periodista esportiu s’especialitza en boxa, fou fundador del setmanari L’Esport Català  1925-27, feu cròniques a Gràfic-Sport 1926, comentaris a Spectator i treballà a Vida Deportiva , en què tenia una secció anomenada “Recuerdos de mi vida deportiva” Durant la Guerra Civil fou cap de premsa de la Generalitat 1937-39 S’exilià a França el 1939, però retornà a Barcelona el 1940 Entre les seves obres destaca el llibre Ocho combates de boxeo

Collaborà en la premsa romàntica de Galícia i es destacà per les seves tendències federals Intervingué activament en la revolució gallega del 1846, però, fracassada, s’exilià a Portugal L’any següent s’establí a Madrid i, descoratjat, abandonà els ideals galleguistes

Setmanari, l’1 d’octubre ja s’autodenominava regionalista, i contenia força informació política, religiosa i cultural El 2 d’octubre de 1933 s’inicià a Lleida la publicació d’un diari del mateix títol, portaveu de Lliga Catalana, que durà pocs dies

S’inicià com a redactor de Mundo Deportivo el 1974, diari del qual és subdirector És autor del llibre monogràfic Paulino Alcántara 1998, que s’edità dins la collecció del centenari del Futbol Club Barcelona El 2010 rebé la insígnia d’or del FC Barcelona

S’inicià al collegi Pare Manyanet i després jugà al Reial Club Deportiu Espanyol Com a periodista, s’especialitzà en hoquei sobre patins i fou un dels fundadors de la revista Patín Sport 1978, en la qual collaborà fins el final dels anys vuitanta

S’inicià en el periodisme esportiu amb l’hoquei sobre patins, però s’especialitzà en el futbol Treballà per al diari As 1970-76, a Barcelona, i La Vanguardia 1976-96, i cobrí les Copes del Món de futbol d’Espanya 1982, Mèxic 1986 i Itàlia 1990 S’incorporà al FC Barcelona 1996-10, on creà un departament d’investigació de mercats de futbol Collaborà amb tots els entrenadors del primer equip blaugrana i incorporà l’edició en vídeo com a protocol de treball en la tasca d’entrenament El 2003 obtingué el títol d’entrenador de futbol Des del 2010 és professor…