Resultats de la cerca

Rebé un gran impuls sota la direcció de John Walter, fill del fundador, que consolidà els trets característics del diari, i arribà al màxim desenvolupament sota la direcció del periodista John Delane, a la segona meitat del s XIX Diari independent, bé que conservador i respectuós amb les institucions i tradicions britàniques, es caracteritzà per un tractament assenyat de les notícies i fou un dels diaris més influents a la Gran Bretanya Fou capdavanter en la introducció dels avenços tecnològics utilització de la màquina de vapor, plegat automàtic, linotípia, rotativa i de noves tècniques…

Continuador de La Gaceta de Mallorca , assolí, sota la direcció de Joan Ramis d’Ayreflor i, més tard, de Rafael Caldenteny, d’ésser el portaveu del catolicisme mallorquí

Fundat el 1854 com a setmanari, el 1866 esdevingué diari Monàrquic des del 1871 i, més tard, republicà moderat, deixà d’ésser publicat del 1942 al 1944 La mateixa casa edita també Le Figaro Magazine , Le Figaro Agricole i Madame Figaro des del 1980

Residí des de molt jove a Madrid milità de primer en el partit carlí Més tard dirigí “La Unión Católica” i fou diputat a corts Entre altres obres publicà El liberalismo 1883, Sobre el regionalismo 1899 i Del desastre nacional y sus causas 1899

D’ideologia democratacristiana 1945, evolucionà més tard cap al socialisme Com a ministre d’afers estrangers de la República Democràtica Alemanya signà el tractat de Frankfurt 1951, que establia les fronteres entre aquest estat i Polònia El 1953 fou destituït, acusat de collaborar amb les potències occidentals

Des del periòdic Al-Ṭā'if exposà les seves idees nacionalistes contra les grans potències europees Després de la victòria dels anglesos a Tell Kebīr passà a la clandestinitat Nou anys més tard fundà una revista satírica, Al-Ustāḏ , que fou prohibida És autor d’obres literàries en àrab dialectal

Conservador, tingué fama d’ésser ben escrit i ben presentat Durant la Segona República es convertí en el portaveu dels catòlics moderats republicans d’Acció Popular i, més tard, de la CEDA, el dirigent de la qual, Jesús Gil Robles, era redactor del diari Fou substituït després de la guerra civil pel diari Ya

Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França a Perpinyà, on passà per diferents camps de concentració El mateix any es traslladà a l’Argentina, on hi residí un any i mig Després passà al Paraguai, on conegué la família catalana Aran, per a la qual treballà en una fàbrica tèxtil de la seva propietat Retornà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires, on dirigí la secció de teixits de les empreses Graffa i Inta SA Feu programes de ràdio en català i en castellà, a més de collaborar en el conegut programa de ràdio de cultura catalana L’Hora Catalana També fou, durant sis anys, editor de la…

Fou director i propietari d' El Imparcial i més tard promotor del diari El Sol , portat intellectualment pel seu fill J Ortega y Gasset Els diaris de la seva propietat foren portaestendards de les idees de la Generació del 98 Com a escriptor conreà la novella La cigarra , 1879, el teatre i les narracions de viatges

Fou una de les grans figures culturals del liberalisme de la fi del s XIX Iniciat com a poeta romàntic, fou més tard un dels introductors continentals del parnassianisme i s’adscriví al Modernisme Són obres seves La batalla 1894, Bajo-relieves 1895, Las galeras de oro 1901, Atlántida conquistada 1906, Las ánforas y las urnas 1923, etc