Resultats de la cerca

Pel desembre del 1877 canvià el seu nom pel d' El Porvenir Balear i es convertí en revista de ciències, lletres i arts Quinzenal, aparegué fins el 1879

Des del 1948 pertany al Grupo Correo Gestiona una cadena de televisió local, una cadena de ràdio local i una quinzena de setmanaris gratuïts Al principi del 2005, tenia una difusió de 90000 exemplars

Tenia la redacció a la societat de socors mutus “L’Auxili Federal” i representava una escissió dels federals que publicaven “El Iris del Pueblo” De fora Mallorca hi collaboraren Roque Barcia, José Paúl y Angulo i Mina Puccinelli

Aparegué clandestinament, i el 1918 es convertí en òrgan oficial del govern bolxevic posteriorment ho fou del presídium del soviet suprem de l’URSS fins el 1992, que passà a diari independent El 1997 tenia una tirada de 611 547 exemplars

Fou primer editor de les publicacions humorístiques Papitu i Pakitu A partir del 1922 edità i concebé, juntament amb Francesc Permanyer, Antoni Rué Dalmau i Frederic Montagut, la revista esportiva satírica Xut Aquestes revistes s’imprimiren a la impremta que ell tenia a Barcelona A Xut desenvolupà temporalment tasques de director

Aparegut el 1847, se'n feren tres edicions successives la segona i la tercera el 1877 Tenia caràcter satíric, alternava el vers i la prosa i, redactat en català, incloïa algunes collaboracions en castellà N'aparegueren 13 números, illustrats amb gravats de fusta El 1862 s’anuncià un setmanari dels mateixos autors, que no arribà a sortir

Fou el primer a incorporar els moderns corrents sensacionalistes El seu èxit fou immediat, i ja el 1900 el tiratge depassava el milió d’exemplars El 1904 obrí una sucursal a París amb el nom de The Continental Daily Mail Durant el decenni 1920-30 fou considerat com el primer del món, però la seva importància ha minvat El 1985 tenia un tiratge d’1 837 000 exemplars

Fundat el 1949, té com a predecessor el Frankfurter Zeitung fundat el 1856, suspès pel règim nazi el 1943 Com aquell, és també un diari independent que defensa posicions de centre Edita nombroses publicacions subsidiàries i participa en el canal de televisió RTL La seu és a Frankfurt i, a la meitat dels anys noranta, tenia un tiratge entre els 400 000 i els 500 000 exemplars diaris

Fundat a Barcelona l’any 2005 per Editorial Página Cero, societat participada del Grup Planeta , tenia la seu en aquesta ciutat L’edició electrònica ADNes tancà l’any 2009 i al desembre del 2011 ho feu el diari en paper a causa de la forta minva dels ingressos per publicitat des del 2008 Publicat en diverses grans ciutats de l’Estat espanyol, l’edició de Barcelona incloïa algunes pàgines en català

Fundat per Pedro García Munera, tenia un tiratge amb una mitjana de tres a quatre mil exemplars i entre 16 i 32 pàgines En foren directors Francesc Anglada i Anglada, Àngel Vilches i Criado, Joan Josep Pérez i Benlloch i Francesc Rodríguez i Martín El 1971 l’empresa cedí la seva titularitat als seus 45 treballadors en règim de cooperativa, però aquesta cessió no fou aprovada pel ministeri d’informació i turisme El 25 de juliol de 1972 deixà de publicar-se