Resultats de la cerca

Prengué part, des del 1808, en la guerra del Francès fet presoner, fou portat a França Tornà el 1814, però el 1817 fou empresonat per la inquisició, acusat de francmaçó Durant el Trienni Liberal propagà les doctrines liberals, a través del periòdic “El Constitucional” i de “Minerva Española”, que ell fundà Fou nomenat cònsol d’Espanya a la Florida Oriental 1823, però en ésser cridat pel nou govern, decidí l’expatriació Fundà a Rice-Cheek una escola politècnica i un seminari literari El 1832 fou nomenat secretari de la legació dels EUA davant de la cort de Bèlgica Gràcies a l’…

Formà part d’un dels primers equips del Futbol Club Barcelona al principi del segle XX, on jugava de davanter Romangué a les files del FC Barcelona a excepció d’una temporada, que jugà amb l’Universitari Sport Club D’altra banda, fou un dels membres fundadors del diari esportiu Mundo Deportivo 1906, on escriví cròniques esportives durant els primers anys Entre el 1908 i el 1909 combinà el periodisme amb la presidència del Club Espanyol de Jiu-Jitsu i la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol Per motius professionals visqué molts anys a l’estranger Els anys trenta tornà…

Milità en el partit progressista i intervingué activament en el periodisme alacantí del seu temps Exiliat el 1866, tornà per installarse a Madrid, on dirigí el diari “La Iberia” Prengué part en la revolució del 1868, fou diputat per Alacant a les Corts Constituents 1869 i fou partidari d’Amadeu I

Marquès de Rochefort-Luçay Fundà periòdics, com La Lanterne 1868 i La Marseillaise 1869 Participà en la revolució del 1870 i aprovà la Comuna Deportat a Nova Caledònia 1873, se'n fugà i tornà a França, amnistiat 1880 Diputat 1885, es convertí en partidari del general Boulanger i es decantà cap a un nacionalisme radical

Emigrà a Costa Rica 1885, on fou director i propietari del diari La República i on després dirigí la Gaceta Oficial del país Tornà a Barcelona, i fou cònsol de Costa Rica i un dels organitzadors de l’Exposició del Llibre Català preparada amb motiu del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906

S’inicià collaborant a La Nau dels Esports 1930-32 Durant la Guerra Civil Espanyola, passà al bàndol franquista i tornà a Barcelona amb les forces d’ocupació Fou cap de Premsa i Propaganda Sindical En mitjans radiofònics collaborà a Radio AZ 1936-39 També fou redactor de Mundo Deportivo 1940-74 i corresponsal al diari Pueblo 1942-45

Aparegué a Barcelona el 1915, però es publicà posteriorment a Badalona, dirigit per GCanals i JPeiró gener del 1916 — 1920, de nou a Barcelona a partir del 1920, dirigit per Càndid Endériz i a Mataró a partir del 1923 Pel febrer del 1931, després d’uns quants números publicats a Cartagena, tornà a Mataró, dirigit per MMascarell Fou un dels pocs òrgans obrers professionals que assoliren una llarga continuïtat

Llicenciat en ciències de la informació A la segona meitat dels anys noranta dirigí l’edició d’ El 9 Nou de Sabadell i el 1995 obtingué el premi Tasis Torrent al millor reportatge publicat a la premsa comarcal Per a la ràdio dirigí i presentà, del 2000 al 2004,  L’hora del pati , programa matinal de RAC1 pel qual rebé els premis Micròfon de Plata i de Ràdio Associació al programa més innovador de Catalunya Ha participat com a guionista o copresentador en diversos programes de Televisió de Catalunya , entre d’altres  Sense títol 2 , dirigit per Andreu Buenafuente , Malalts de tele i Set de nit…

Començà fent collaboracions en diversos diaris, revistes i en el programa Radio Hockey de Ràdio Joventut i Ràdio Sabadell 1980-83, informant principalment d’hoquei sobre patins Fou redactora d’esports de Catalunya Ràdio 1983-89, tasca que compaginà amb la secció d’hoquei sobre patins a El Periódico de Catalunya Després entrà al departament d’esports de Televisió Espanyola 1989-92, on posteriorment tornà com a directora del programa Fantàstic 1993-94 Fou cap de premsa de la Federació Espanyola de Patinatge 1994-2008

Collaborà a Joventut  i El Pla de Bages , de Manresa D’Acció Catalana Republicana passà a Esquerra Republicana de Catalunya i, en proclamar-se la Segona República, fou regidor i alcalde de Manresa i diputat a corts Fou també diputat al Parlament de Catalunya Conseller d’agricultura i economia gener del 1933 i de governació febrer-agost de 1933, fou després comissari general d’ordre públic i governador general de Catalunya El 3 de gener de 1934 tornà a la conselleria de governació, càrrec que ocupà fins a la seva mort