Resultats de la cerca

Des del 1923 residí a França molts anys Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs En francès i castellà publicà poemes, biografies Verdi, Tagore, Sarah Bernhardt, etc, assaigs literaris i obres de divulgació artística En català fou autor del volum poètic Interiors Montpeller, 1946 Fou professor en diverses universitats europees i americanes

Ingressà 1926 en el partit comunista polonès, però en fou expulsat 1932 per les seves crítiques a la política estalinista Traslladat a Londres 1939, collaborà assíduament a “The Economist” 1942-49 i a “The Observer” 1942-47 Entre les seves obres més importants cal citar Stalin, A Political Biography 1949, una trilogia sobre Trotskij 1954-63, Russia after Stalin 1953 i uns altres treballs sobre el món soviètic

Llicenciat en lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció de “La Almudaina "-, periòdic, del qual fou propietari Publicà treballs com De la Roqueta i El problema de la emigración en Mallorca 1905 Promotor d’una festa literària a València en honor de Teodor Llorente i, sobretot, del teatre regional mallorquí, estrenà algun sainet com Un, dos, tres sus i Tenda de calçat, ambdós publicats el 1935

Collaborà als diaris “Informaciones” i “ABC” de Madrid Escriví novelles, obres teatrals i, sobretot, treballs de propaganda antimarxista i antifrancmaçònica Es destaquen Mallorca contra los rojos 1936, 1937, 1939, amb pròleg del Conde Rossi, sobre la defensa de Portocristo, en la qual participà personalment, contra les forces del capità Bayo, Masones Así es la secta Las logias de Palma e Ibiza 1937 i La masonería al desnudo 1939

La seva primera obra, Angelici dolori 1937, obtingué gran èxit, que augmentà amb Il mare non bagna Napoli 1953, anàlisi aguda dels ambients meridionals sense concessions folklorístiques Publicà després I giorni del cielo 1958, Silenzio a Milano 1958, L’iguana 1965, Poveri e semplici 1967, La luna sul muro 1968, L’alone grigio 1969, Il porto di Toledo 1975 i Il cappello piumato 1979 Amb els seus treballs periodístics a “L’Europeo” palesà els seus dots d’interpretació lúcida i polèmica apassionada

Estudià lletres a la Universitat de València, fou director dels darrers números de “Taula de Lletres Valencianes”, de la collecció “Nostra Novella” 1930-31 i director numerari del Centre de Cultura Valenciana Entre els seus llibres de versos cal esmentar L’espill a trossos 1928, La llum tremolosa 1948 i Les taronges amargues 1955 És autor de nombrosos treballs d’erudició, que després del 1939 sovint són en castellà La catedral de Valencia 1927, El bibliógrafo Justo Pastor Fuster 1945, El editor don Mariano de Cabrerizo 1949, Valencia y su reino 1965

Fundà La Tribuna 1888 i collaborà assíduament a La Nación de Buenos Aires Participà en política, primer dins les files del radicalisme i després del socialisme Els seus treballs foren aplegats, en part, a La Australia Argentina 1898 i Crónicas 1909 Com a escriptor costumista apareix estretament lligat a la picaresca espanyola El casamiento de Laucha 1906, Pago Chico 1908 i Divertidas aventuras del nieto de Juan Moreira 1910 És considerat com el fundador del teatre argentí d’idees per la problemàtica que presenta en els seus drames

Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de les Illes Balears, on exercí de professor del 1980 al 1985 Aquest any entrà a treballar al Diario de Mallorca , del qual és director adjunt des del 1996 Considerat un dels periodistes més influents de les Illes Balears, els seus treballs i entrevistes han estat publicats en altres diaris, com ara La Vanguardia , Diario 16 , Geo , Correo Español , Heraldo de Aragón , Tiempo , Cambio 16 , etc És coautor de llibres sobre Bob Dylan i Hans-Dietrich Genscher i també de cinema, i és autor de diversos catàlegs d’art Ha impartit…

Advocat Fundà “El Recuerdo” 1862, amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa, Pau Bosch i altres El 1866 començà com a crític al “Diari de Barcelona”, des d’on exercí una gran influència com a representant del gust acadèmic oposat als modernistes, reconeixia, però, la capacitat artística de molts d’ells Dirigí una campanya 1883 per aconseguir la cessió d’edificis de la Ciutadella per a museus Fou membre de les acadèmies barcelonines de Bones Lletres, Ciències i Arts i Jurisprudència, i professor de teoria i història de les belles arts a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Reuní una bona…

Posteriorment s’anomenà La Gralla Setmanari català y literari Aparegué imprès en català entre el 1885 i el 1888, i sortiren 168 números Foren directors, successivament, Josep Baitx i Balil, Enric Ràfols i Parés i un altre cop Josep Baitx Dins de la seva línia ideològica, cal subratllar lemes com Tot per Catalunya i per Espanya , més tard Per la pàtria y per la pàtria , i també Pro Pàtria , a través dels quals hom pot observar una certa evolució cap a un nacionalisme més radical preindependentista Pel que fa al contingut, s’hi publicaven treballs literaris, polítics i socials, i…