Resultats de la cerca
Es mostren 2226 resultats
urbanisme
Projecte de ciutat ideal de Sforzinda, al segle XV
© Fototeca.cat
Urbanisme
Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…
pla urbanístic
Urbanisme
Ordenació sistemàtica, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans, en previsió i amb programació del seu creixement futur.
Bé que el nom és recent, el contingut i les finalitats dels plans urbanístics responen a institucions antiquíssimes cada cop que, no pas espontàniament, sinó per raons demogràfiques, polítiques o militars, era establerta o transformada una ciutat, una zona o un nucli urbans, hi era aplicat, si més no embrionàriament, un pla urbanístic La gran extensió i complexitat de les ciutats i els nuclis urbans contemporanis fa que hom hagi de planificar a escala més àmplia, i així hom parla de plans metropolitans, comarcals, etc
pla urbanístic
Urbanisme
Representació, en una superfície plana o en maqueta, de l’ordenació, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans.
Hom parla sovint de pla metropolità, comarcal, etc, segons que sigui una metròpolis o àdhuc tota una comarca el que és objecte del pla
pla
Urbanisme
Geografia
Representació, sobre una superfície plana, de la disposició d’una ciutat, edifici, parc, etc, o àdhuc dels elements (exèrcits, posicions, etc) que integren una batalla, acompanyada sovint de les corresponents indicacions onomàstiques.
Quan es tracta de grans ciutats o extensions, hom empra avui procediments fotogramètrics o ortofotogramètrics per a la confecció del pla
xarxa de serveis
Urbanisme
Xarxa que forneix la infraestructura per a cobrir les necessitats bàsiques d’una població, com ara aigua, enllumenat, electricitat o clavegueram.
taitxí
Gent practicant taitxí
© Lluís Prats
Altres esports de combat
Série d’exercicis dinàmics i terapèutics, derivats directament del txikung, i basats en la boxa xinesa.
Aquest es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de taoin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi, de respiració i d’elements marcials El seu origen és divers segons les fonts Alguns ho relacionen amb un ermità, anomenat Chang Sang Feng segle XIV, qui sembla va tenir un somni en el qual una deessa taoista li ensenyà els moviments del taitxí, encara que una altra versió diu que els va extreure de la lluita entre una serp i una grua Altres, en una versió més versemblant, afirmen que el taitxí aparegué fa uns tres-cents anys, a finals de la dinastia Ming i a…
marina
Marina de l’Estartit (Baix Empordà)
© CIC-Moià
Urbanisme
Superfície urbanitzada amb una àrea de flotació utilitzada com a instal·lació portuària i dividida en canals que fan de xarxa de comunicació entre les unitats residencials i la bocana de sortida a mar.
taijutsu
Altres esports de combat
Art marcial clàssica japonesa en què els oponents es baten sense armes.
tonfa
Altres esports de combat
Arma originària d’Okinawa consistent en un bastó d’una llargada lleugerament superior a l’avantbraç, amb un mànec perpendicular situat a tres quartes parts de la longitud total del bastó, que s’utilitza en determinades arts marcials.
En alguns països s’utilitza com a arma policial És una denominació provinent del japonès