Resultats de la cerca
Es mostren 433 resultats
taijutsu
Altres esports de combat
Art marcial clàssica japonesa en què els oponents es baten sense armes.
tonfa
Altres esports de combat
Arma originària d’Okinawa consistent en un bastó d’una llargada lleugerament superior a l’avantbraç, amb un mànec perpendicular situat a tres quartes parts de la longitud total del bastó, que s’utilitza en determinades arts marcials.
En alguns països s’utilitza com a arma policial És una denominació provinent del japonès
shurikenjutsu
Altres esports de combat
Tècnica pròpia de determinades arts marcials d’origen japonès consistent en el llançament de shurikens
.
Denominació procedent del japonès
shuriken
Altres esports de combat
Arma llancívola d’origen japonès petita i afilada, que s’utilitza en determinades arts marcials.
Hi ha dos tipus principals de shurikens els bo-shurikens i l' estrella ninja o hira-shurikens Els shurikens s’utilitzen en el shurikenjutsu És una denominació procedent del japonès
nunchaku
Altres esports de combat
Arma originària d’Okinawa formada per dos bastons d’aproximadament 30 cm units per un extrem mitjançant un tros curt de corda, de corretja o de cadena, que s’utilitza en determinades arts marcials.
Denominació procedent del japonès
kick-boxing
Altres esports de combat
Esport de combat d’origen oriental que combina tècniques de la boxa i del karate i en què es permeten els cops de peu per sobre de la cintura i a les cuixes.
full-contact
Altres esports de combat
Esport de combat d’origen nord-americà que combina tècniques de la boxa i del karate i en què es permeten els cops de peu només per sobre de la cintura.
usatge
Història del dret català
Del segle X al XIII, prestació personal o real que un vassall o emfiteuta feia al seu senyor, segons costum de la terra, tant en serveis com en pagament de diner, fruits, participacions en bestiar o altres servituds.
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…