Resultats de la cerca

Membre del Club de Lluita Olímpica la Mina de Barcelona Fou campió d’Espanya de lluita lliure en la categoria de 84 kg 2013, 2014, 2016 En l’àmbit internacional, participà en el Campionat d’Europa 2013, 2014 i del Món 2013, 2015, i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016

que té l’objectiu primordial d’aturar en el menor temps possible un agressor armat El nom respon a l’acrònim rus Samooborona Bez Orúzhia ‘defensa pròpia sense arma’ i l’origen es remunta al 1918, quan Lenin encarregà desenvolupar a un grup d’experts un efectiu sistema de combat per a l’Exèrcit Roig El sambo integra la lluita lliure i el judo amb diferents estils de lluita tradicionals de diverses exrepúbliques soviètiques, com el koch armeni, el chidaoba georgià, el trînt moldau, el kurash uzbek i el khapsagay mongol El 1938 fou reconegut oficialment com a estil nacional de lluita pel Comitè…

S'inicià en la disciplina amb 9 anys, i començà a competir amb 14 anys Obtingué, entre d'altres, la primera posició en els Campionats d’Espanya 1987, 1988, 1989, en els de Catalunya 1987, 1988, 1989 i en diverses competicions internacionals Munic, 1987 Tenerife, 1988 Holanda, 1989 S'entrenà amb Lee Kyu-Hoong i al CAR de Sant Cugat Formà part de les seleccions catalana i espanyola Treballà com a monitora de taekwondo

Competí com a representant del Club de Lluita Sant Adrià Es proclamà subcampió d’Espanya de lluita grecoromana en la categoria de 55 kg 2009, 2010 en dues ocasions i fou tercer en la mateixa competició en lluita lliure olímpica També fou campió de Catalunya de lluita grecoromana en la categoria de 58 kg i subcampió en lluita lliure olímpica en la de 55 kg

Competí en la modalitat de lluita grecoromana representant el Club de Lluita Sant Adrià Fou campió de Catalunya 2000 i d’Espanya júnior 2002 Posteriorment es proclamà subcampió d’Espanya absolut en la categoria de 85 kg i campió de Catalunya en 82 kg 2010 S’entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i formà part de la selecció espanyola Rebé un premi d’honor de la Fundació Esport Català

Cinturó negre setè dan de taekwondo Dirigí l’Escola de Taekwondo i Hapkido Chois Vilanova, on també impartí classes des del 1982 El 2007 ocupà el càrrec de director tècnic estatal del departament d’hapkido de la Federació Espanyola de Taekwondo Fou guardonat amb la medalla de bronze al mèrit esportiu per la mateixa federació Publicà el llibre Hapkido Programa oficial hasta cinturón negro 2011

Competí representant la secció de lluita del Centre Gimnàstic Barcelonès Obtingué el Campionat d’Espanya de lluita grecoromana en la primera edició en pes semimitjà 1933 Revalidà el títol en 78 kg 1935 Formà part de la selecció catalana que es proclamà campiona per equips en la primera edició dels Campionats d’Espanya de lluita 1933 També fou campió de Catalunya de lluita grecoromana Exercí de professor a la secció de lluita del seu club

Es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de tao-yin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi energia vital, de respiració i d’elements marcials Els moviments són lents, fluids i coordinats amb la respiració Hi ha diverses escoles com la Yang, la Wu, la Sun, la Chen i la Wudang En l’àmbit esportiu, es fan competicions de mà buida o amb armes bastons curts, espasa, llança, sabre, ventall, individuals, per parelles o en grups, regulades habitualment per les federacions de karate i les seves disciplines associades A Catalunya, hi ha l’Associació de Professors de…

És una disciplina de combat del grup dels jujutsu, mètodes utilitzats pels samurais Les escoles antigues que utilitzaren aquesta denominació, que significa l’art ‘jutsu’ del cos ‘tai’, foren Asayama Ichiden ryu, Kaishin ryu, Nagao ryu, Yano ryu, Takagi ryu i Shinden Fudo ryu, entre d’altres Les escoles tradicionals, on tenen rellevància les tècniques utilitzades, són tant de defensa com d’atac, sense armes o amb armes de petites dimensions El 1951 el mestre Mochizuki Minoru fou enviat a Europa per divulgar diferents arts marcials japoneses Entre els seus alumnes cal destacar Jim Alcheik, que…

Es divideix en dos grans estils, cadascun associat amb una de les dues federacions que existeixen a escala mundial l’estil ITF associat amb la Federació Internacional de Taewkondo i l’estil WTF associat amb la Federació Mundial de Taekwondo, que és el que està reconegut com a esport olímpic Es fan servir una gran varietat de tècniques de defensa en funció de la direcció i l’altura de l’atac En les tècniques d’atac s’executen cops de peu, de mà i de puny normalment enfocats a atacar el tronc o el cap Cada tècnica té, a la vegada, diferents variacions a diferents altures, amb gir, amb salt cap…