Resultats de la cerca
Es mostren 2198 resultats
trillador | trilladora
primer pla
Cinematografia
Pla la imatge del qual recull un detall concret d’un personatge o d’un objecte, utilitzat per primera vegada el 1898 per G.A.Smith, però que no es generalitzà fins cinc anys després.
Els primers plans, sobretot del rostre humà, tenen una importància molt peculiar, per exemple, en el conjunt de la producció d’IBergman
pla mitjà
Cinematografia
Pla la imatge del qual recull la meitat del cos dels personatges.
pla general
Cinematografia
Pla la imatge del qual recull la totalitat d’un escenari, natural o d’estudi, utilitzat per primera vegada el 1910 per D.W.Griffith.
pla americà
Cinematografia
Pla la imatge del qual recull aproximadament les tres quartes parts del cos humà, fins als genolls.
Utilitzat ja amb anterioritat en films nord-americans, el seu ús es generalitzà a partir del 1909
pla
Cinematografia
Unitat fílmica que comprèn un conjunt de fotogrames corresponents a una sola filmació estàtica.
La longitud de cada pla és expressada en metres i fotogrames, i la seva duració pot oscillar entre uns quants segons i un màxim d’11 segons
cinema policíac
Cinematografia
Tendència del cinema desenvolupada sobretot als EUA, que combina l’acció i la intriga, que resta al descobert en el procés final.
En són elements bàsics el sexe, la criminalitat i la societat marginal, entre altres En principi els films són adaptacions de la literatura policíaca La gran embranzida tingué lloc als EUA pels anys trenta, on es desenvolupà el cinema negre El protagonista-heroi dels primers films esdevingué, per raons de censura, representant de la llei i de l’ordre Posteriorment incorporà elements de denúncia de l’organització policíaca en particular o social en general i àdhuc el punt de vista del delinqüent Entre els clàssics del gènere destaquen The Cheat 1915, de De Mille, MEine Stadt sucht einen Mörder…
podadora
Podadora de tisora
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Agronomia
Eina de diverses formes emprada per a podar els arbres, els arbusts, etc.
Pot ésser de fulla o de tisora La podadora de fulla pot tenir la forma d’una petita falç falçó i tallar per l’aresta interior o per totes dues, o bé la forma d’una paleta, d’una espàtula, etc La podadora de tisora pot ésser de fulles curtes, l’una d’aresta còncava i sense tall i l’altra convexa i amb tall tisores de podar , o de fulles llargues proveïdes de mànecs també llargs de fusta podadora de jardiner