Resultats de la cerca

Porta una peça que fa un soroll característic que serveix de referència a la sincronia del so

La seva veu el portà al cinema, on demostrà estimables aptituds dramàtiques que li valgueren, el 1944, l’Oscar d’interpretació per Going My Way

El 1917 M Reinhardt la portà a Berlín on obtingué nombrosos èxits Carmen , 1918 Sumurum , 1920, etc i el 1923 es traslladà a Hollywood on fou una de les actrius més destacades del cinema mut Forbidden Paradise , 1924 Hôtel Imperial , 1927, etc Deixà el cinema amb l’arribada del sonor El 1970 publicà a Nova York el llibre de memòries Memoirs of a Star

Fundada el 1932 a València per Manuel Casanova Llopis fou, però, en la delegació de Madrid on hom portà a terme la majoria de pellícules La hermana San Sulpicio , 1934 Nobleza baturra , 1935 El Clavo , 1944 Locura de amor , 1948 Pequeñeces , 1950, etc Des del 1952 minvà progressivament la seva activitat fins al 1964, en què la societat distribuïdora esdevingué una cooperativa amb el nom de Cinesco

A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc

Pioner del cinema del seu país i capdavanter de la seva avantguarda amb Kurutta Ippeiji ‘Una pàgina de bogeria’, 1926, estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon ‘La porta de l’infern’, 1953, que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films

El seu film Alter ego 1946 fou premiat cinc vegades Porta closa 1948 obtingué dotze premis, entre els quals el del millor argument, a Estocolm, i el gran premi, a Canes Fantasia tràgica 1950 fou premiada a Luxemburg i a Canes El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica

Adscrit al moviment del Cinema Novo , per al qual redactà el manifest teòric A estética da fame El seu inconformisme el portà a produir un cinema original, basat en l’estètica de la violència i que reflecteix la problemàtica del seu país L’any 1969 fou premiat en el festival de Canes per Antonio das Mortes 1968 D’altres films seus són Barravento 1962, Terra em transe 1966, Cabezas cortadas 1970, Historia do Brasil 1973 i A idade da terra 1980

Fou influït per Sjöström en films èpics d’ambient rural Posteriorment dirigí comèdies Mälarpirater ‘Els pirates del Mälaren’, 1923, d’un cert regust expressionista, Vi som gar köksvägen ‘Per la porta de servei’, 1932, i films de més ambició dramàtica Intermezzo 1936, En kvinnas ansikte ‘Sense cara’, 1938, premiat a Venècia, Rid i natt ‘Enterreu-lo viu’, 1942, Det brinner en eld ‘Hi ha un foc que crema’, 1943, Ordet ‘La paraula’, 1943, Eva 1948 i Trots ‘El desafiament’, 1952

Graduat a Cambridge, el 1987 s’inicià com a director teatral en el Chichester Festival Theatre El 1990 ingressà a la Royal Shakespeare Company Fou nomenat director artístic del Donmar Warehouse de Londres 1992 Portà al teatre pellícules com Cabaret , amb la qual obtingué quatre premis Tony, The Glass Menagerie , Glengarry Glen Rose i The Front Page , entre d’altres El 1999 dirigí el seu primer film, American Beauty , que rebé cinc Oscar, entre els quals un al millor film i un a la millor direcció