Resultats de la cerca

Després d’exercir el periodisme literari i televisiu, emprengué en collaboració amb el seu company Gerhard-Scheumann la realització de documentals cinematogràfics Han denunciat l’imperialisme al Congo — Der lachende Mann ‘L’home que riu’, 1966, al Vietnam — Piloten im Pyjama 1968, Ich bereue aufrichtig ‘Me'n penedeixo sincerament’, 1977, Die eiserne Festung ‘La fortalesa de ferro’, 1977 i a Xile La guerra de los momios 1974, Yo he sido, yo soy, yo seré 1974, El golpe blanco 1975, Más fuerte que el fuego 1978 i Los muertos no callan 1978

Encarnà sovint personatges històrics, els quals en les interpretacions més celebrades incorporen una dimensió èpica molt marcada El 1960 obtingué l’Oscar d’interpretació per Ben-Hur 1959, de W Wyler Altres films seus són The Greatest Show on Earth 1953 i The Ten Commandments 1956, de C B de Mille The Naked Jungle 1954, de B Haskin Touch of Evil 1958, d’O Welles The Big Country 1958, de W Wyler El Cid 1961, d’A Mann 55 Days at Peking 1963, de N Ray The Agony and the Ecstasy 1965, de C Reed Karthoum 1966, de B Dearden i E Elisofon Planet of the Apes 1967, de F J Schaffner Soylent Green 1973, de…

Sorgit del corrent del “nou cinema alemany”, s’especialitzà en l’estudi d’éssers marginats per la seva lucidesa quasi mística, tant en un context històric — Aguirre, der Zorn Gottes ‘Aguirre, la còlera de Déu’, 1972, Jeder für sich und Gott gegen alle ‘L’enigma de Kaspar Hauser’, 1975, Nosferatu, Phantom der Nacht ‘Nosferatu, el vampir de la nit’, 1978, Woyzech 1979, Fitzcarraldo 1981, Where the Green Ants Dream 1984, Cobra verde 1987— com contemporani Auch Zwerge haben klein angefangen ‘També els nans foren petits’, 1970, Stroszek 1977 o Scream of Stone 1991 El 1991 realitzà Jag mandir i…

Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes 1978 i Vértigo…

Oscar d’interpretació 1933 per Morning Glory , el 1934 fou premiada a Venècia per Little Women , i el 1967, el 1968 i el 1981 rebé novament l’Oscar d’interpretació per Guess who's Coming to Dinner , The Lion in Winter i On Golden Pond, respectivament Encarnà personatges dramàtics, còmics o tragicòmics Actuà, també, a The Philadelphia Story 1940, Bringing up Baby 1938, Dragon Seed 1944, The African Queen 1952, The Mad-Woman of Chaillot 1968, The Trojan Women 1971, Rooster Cogburn 1976, The Ultimate Solution of Grace Quigley 1984 i Love Affair 1994 Publicà l’autobiografia Me Stories of My Life…

Obtingué l’Oscar d’interpretació del 1953 per Roman Holiday Actuà, entre d’altres, als films Sabrina 1954, War and Peace 1956, The Nun's Story 1958, Breakfast at Tiffanys 1961,  My Fair Lady 1964, Two for the Road 1966, Robin and Marian 1976, i They All Laughed 1980 Després de nou anys de silenci, reaparegué en un breu paper a Always SSpielberg, 1989

El seu nom autèntic era Margarita Carmen Cansino Adquirí popularitat amb la seva creació en Gilda 1946 i esdevingué el sex-symbol femení de postguerra Amb The Lady from Shanghai 1948, del seu segon marit, Orson Welles, s’inicià la seva decadència Actuà també en els films Affair in Trinidad 1952, Salomé 1953, Separate Tables 1958, etc

Es destacà aviat en films com Tulsa 1949 i I'll Cry Tomorrow 1955 El 1958 guanyà l’Oscar pel seu paper de condemnada a mort en I Want to Live

Realitzà films de tots els gèneres, sobretot d’aventures — The Dawn Patrol 1930, Only Angels have Wings 1939, Hatari 1961— i comèdies — Gentlemen Prefer Blondes 1953 i Man's Favourite Sport 1963— Ha dirigit, a més, Scarface 1932, Sergeant York 1941, Red River 1948, Río Bravo 1958 i Eldorado 1966 Li fou concedit per l’acadèmia de Hollywood l’Oscar especial del 1974 pel conjunt de la seva tasca cinematogràfica

Actor durant el primer terç del s XX i director de westerns a partir del 1932, realitzà tot tipus de films d’acció colonials — The Lives of a Bengal Lancer 1934—, policíacs — Kiss of Death 1947—, bèllics — The Desert Fox 1951—, històrics — Prince Vaillant 1954—, westerns —Nevada Smith 1965— i d’aventures — The Last Safari 1967