Resultats de la cerca

Vinculat intellectualment a la generació del 27, demostrà un gran interès pel cinema Installat a París 1925, fou ajudant del director francès Jean Epstein 1926-28 i realitzà el primer film Un chien andalou, 1928 en collaboració amb Salvador Dalí i adscrit al surrealisme El film següent, L’âge d’or 1930, en el qual intervingué també Dalí, provocà un gran escàndol Després realitzà el vigorós documental Las Hurdes 1932 Durant la Guerra Civil Espanyola supervisà films de propaganda política republicana Durant l’exili als EUA 1939-46 fou artísticament poc productiu fou redescobert amb el film…

Amb el seu pare Enric Fernández i Gual s’exilià primer a França i després a Mèxic, on acabà la carrera d’arquitectura Practicà la pintura i estudià direcció cinematogràfica amb Luis Buñuel Escriví i adaptà l’argument El narrador , que Arturo Ripstein dirigí amb el títol La hora de los niños 1969 Amb el director espanyol també refugiat Luis Alcoriza coescriví el guió de La puerta 1969, que juntament amb el migmetratge La mujer del carnicero 1968, Ismael Rodríguez i Chano Urueta, constitueix un llarg Amb el realitzador José Bolaños adaptà Arde baby, arde o Lucky Johnny Born in…

Vida Fou un dels pintors més importants del segle XX i, més concretament, del surrealisme A més, fou un dels pocs artistes de les primeres avantguardes del segle XX, al costat de Marcel Duchamp o de Fernand Léger, que s’interessà pel cinema i els nous mitjans audiovisuals Entre el 1927 i el 1929 el cinema prengué una rellevància cabdal en la seva incipient teoria artística, en la qual l’objectivitat de l’aparell cinematogràfic era entesa com una nova mirada envers la realitat, que permetia instaurar unes noves concepcions antiartístiques Aquestes idees les expressà en articles com ara La…

Treballà d’ajudant de direcció de L Buñuel i J Dassin, entre d’altres Dirigí Le gigolo 1960, L’homme de Marrakech 1965, La piscine 1968, Borsalino 1970, Un homme est mort 1972, Flic Story 1975, Trois hommes à abattre 1980, etc

Impregnat de les grans tradicions del seu país, aportà, amb la seva plàstica indiscutible, valors lírics a l’obra d' Emilio Fernández , de qui fou collaborador habitual Treballà també amb Buñuel Los olvidados, Él, Nazarín, El ángel exterminador , a l’estil auster del qual s’adaptà

Un chien andalou 1929 i L’âge d’or 1930, de Luis Buñuel i Salvador Dalí, respectivament Nana 1926 i La chienne 1931, de Jean Renoir Paris 1900 1946, de Nicole Védrès Van Gogh 1948, Guernica 1949 i Gauguin 1950, d’Alain Resnais, Vivre sa vie 1962 de Jean-Luc Godard Ma nuit chez Maud 1969 d’Eric Rohmer, etc

Començà com a poeta Interessat pel cinema des del 1919, el 1925 fundà amb Ernesto Giménez Caballero el primer cineclub de l’Estat espanyol a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on intimà amb Buñuel i Dalí Establert a París 1930, on presentà La aldea maldita de Florián Rey, hi fundà la revista Nuestro Cinema Els anys anteriors a la Guerra Civil —durant la qual fou executat— fundà nombrosos cineclubs i portà a terme una activitat que li ha valgut a França el nom d' el Delluc espanyol

El 1942 interpretà el seu primer film El peñón de las ánimas de M Zacarías Formà parella amb Jorge Negrete, que fou el seu tercer marit, i molt aviat es convertí en la primera i única vamp del cinema mexicà Treballà per tota l’Amèrica Llatina i també per Europa, on gaudí d’una gran popularitat Sobresortí en les obres dirigides per Emilio Fernández Enamorada, Río Escondido, Belleza maldita , així com a French Can-Can 1954 de J Renoir, Los ambiciosos 1959 de L Buñuel, La casa de cristal de L Alcoriza 1967, i La Generala 1971, de J Ibáñez, després de la qual es retirà Publicà les memòries Todas…

Vida Collaborador ocasional d’"Arte y Cinematografía" i format en cineclubs a Catalunya, portà aquesta experiència a Colòmbia després de la guerra civil, on muntà força sessions i fundà amb Gabriel García Márquez la Filmoteca Nacional Després es traslladà a Mèxic, on treballà professionalment d’editor i distribuïdor de llibres Formà part del grup cinèfil Nuevo Cine, i feu d’administrador i difusor de la seva revista homònima 1960 D’altra banda, feu d’extra en el film Napoleó 1925-26, Abel Gance, i a Mèxic feu de l’amo del billar a En este pueblo no hay ladrones 1964, Alberto Isaac, sobre un…

Estudià art dramàtic a París i conegué Jean Louis Trintignant, amb qui es casà el 1954 Els anys cinquanta s’inicià en el teatre, on obtingué un èxit discret El 1957 debutà al cinema com a actriu secundària a Les cousins , de Claude Chabrol , amb qui estigué casada del 1964 al 1980, i que la dirigí en 24 pellícules, entre les quals destaquen  Les bonnes femmes 1960, Les biches 1968, film pel qual rebé l’Os de Plata al Festival de Berlín, La femme infidèle 1969, Le boucher 1970, Les noces rouges 1973 i  Violette Nozière 1978 Treballà també a Le signe du lion 1959, d’Éric Rohmer, Le…