Resultats de la cerca

Després de començar a treballar com a realitzador d’anuncis publicitaris, conegué el dibuixant i dissenyador Marc Caro Tots dos signaren els curtmetratges d’animació L’évasion 1978 i Le manège 1980, aquest últim guanyador d’un premi César al millor curt Els seguiren una sèrie de guardonats curts −el més reeixit dels quals fou Foutaises 1989−, fins que debutaren en el llargmetratge amb Delicatessen 1990, una imaginativa comèdia que posà les bases d’un univers caracteritzat pel to fantasiós, el barroquisme visual i l’humor negre A continuació dirigiren conjuntament La cité des…

En gran part autodidacte, aprengué a tocar diversos instruments i fou també escenògraf, cartellista, actor, ballarí, clown i illusionista de teatre de varietats els anys cinquanta del segle XX a París En aquesta ciutat fou descobert per Jacques Tati , el qual el contractà com a guionista i director assistent de  Mon oncle 1958 Influït per Buster Keaton i Max Linder, obtingué un gran renom com a clown els anys seixanta Posteriorment, amb Jean Claude Carrière , dirigí els seus propis films, en els quals actuà sovint els curtmetratges Rupture 1961, Heureux anniversaire 1962, amb el qual compartí…

Es formà com a ajudant de direcció i a partir del 1958 s’establí a Alemanya, on realitzà una obra coherent i complexa, de forta inspiració brechtiana Chronik der Anna Magdalena Bach ‘Crònica d’Anna Magdalena Bach’, 1967, Othon 1969, Geschichtsunterricht ‘Lliçons d’història’,1972, Moses und Aaron ‘Moisès i Aaró’, 1974, Fortini Cani 1974, Dalla nube alla resistenza 1979, Trop tôt, trop tard 1981,  Klassenverhältnisse ‘Relacions de classe’, 1984, Sicilia 1998 i d’altres Treballà en collaboració amb la seva esposa, la també cineasta  Danièle Huillet París, 1 de maig de 1936 – Cholet, Maine i…

FTruffaut, que fou el seu company, aconseguí eliminar la seva fredor i la dirigí a La femme d’à coté 1981 i Vivement le dimanche 1983 Treballà després amb directors com AResnais La vie est un roman , 1983, VSchlöndorff Un amour de Swann , 1984, EScola La famiglia , 1987 i Mvon Trotta Paura e amore , 1988 També ha intervingut a Afraid of the Dark 1990, de MPeploe, Ridicule 1996, de PLeconte, Elisabeth 1998, de SKapur, La Cena 1998, d’EScola, Augustin, roi du Kung-fu 1999, d’AFontaine, La Débandade 1999, de GBerri, Le Fils du Français 1999, de GLauzier, Le Libertin 2000, de GAghion, Sin…

Pot ésser considerat el pare espiritual de la Nouvelle Vague Deixà una visió del cinema basada en l’idealisme bergsonià i marcada per una ètica personalista Inspirador de la teoria de la “posada en escena”, supera la casuística del “moment creador” Qu'est-ce que le cinéma és el recull dels seus articles més significatius

En plena Nouvelle Vague assolí un gran renom amb Lola 1961 i amb dues comèdies musicals Les parapluies de Cherbourg 1963 i Les demoiselles de Rochefort 1966 Posteriorment realitzà The Model Shop 1968, The Piedpiper of Hamelin 1971, Lady Oscar 1979, Une chambre en ville 1982 i Parking 1985, entre d’altres El 1988 dirigí Trois places pour le 26 , el seu últim film

Treballà com a actor i realitzà diversos curtmetratges per dedicar-se, posteriorment, al llargmetratge on debutà l’any 1933 amb Paris-Deauville Altres films seus són Macao, enfer du jeu 1939, L’éternel retour 1943, La symphonie pastorale 1946, Gran Premi del Festival de Canes, Dieu a besoin des hommes 1950, Premi Internacional de Festival de Venècia, Notre Dame de Paris 1956, Maigret tend un piège 1957, Les amitiés particulières 1964, Le lit à deux places 1965, Le Soleil des voyous 1967 La Peau de torpedo 1970, Bernadette 1988 i Marie de Nazareth 1995 Feu també produccions per a la televisió