Resultats de la cerca

En gran part autodidacte, aprengué a tocar diversos instruments i fou també escenògraf, cartellista, actor, ballarí, clown i illusionista de teatre de varietats els anys cinquanta del segle XX a París En aquesta ciutat fou descobert per Jacques Tati , el qual el contractà com a guionista i director assistent de  Mon oncle 1958 Influït per Buster Keaton i Max Linder, obtingué un gran renom com a clown els anys seixanta Posteriorment, amb Jean Claude Carrière , dirigí els seus propis films, en els quals actuà sovint els curtmetratges Rupture 1961, Heureux anniversaire 1962, amb el qual compartí…

Membre de la Comèdie Française 1915-27, es destacà en obres de Molière, Musset, Guitry, Pagnol, Anouilh, etc En el cinema interpretà, entre d’altres, els següents films La grande illusion 1937, L’assassin habite au 21 1942, Monsieur Vincent 1947, Les aristocrates 1955, etc

A dinou anys s’incorporà a la marina mercant i recorregué la Bàltica i la Mar del Nord Als anys  cinquanta fou càmera a l’exèrcit francès i amb aquesta tasca fou voluntari a la guerra d’Indoxina 1952 El 1954 fou capturat per la guerrilla nord-vietnamita després de la caiguda de Dien Bien Phu, i després de quatre mesos en un camp de presoners, fou repatriat a França Posteriorment, fou corresponsal de guerra a Algèria Treballà també en altres països com el Iemen, Laos, el Marroc i Malàisia La seva carrera cinematogràfica, gairebé només del gènere bèllic, és una recreació d’aquelles experiències…

Un chien andalou 1929 i L’âge d’or 1930, de Luis Buñuel i Salvador Dalí, respectivament Nana 1926 i La chienne 1931, de Jean Renoir Paris 1900 1946, de Nicole Védrès Van Gogh 1948, Guernica 1949 i Gauguin 1950, d’Alain Resnais, Vivre sa vie 1962 de Jean-Luc Godard Ma nuit chez Maud 1969 d’Eric Rohmer, etc

Collaborà amb Jean Aurenche, i ambdós constituïren una sòlida base per al cinema francès de 1940-50, participant en l’obra de Claude Autant-Lara, en la de René Clément i en la de Jean Delannoy

El 1960 debutà en el cinema i, traient partit de la seva fisonomia peculiar, actuà, generalment com a secundari, en diversos films d’autors com LBuñuel Belle de jour , 1966 La voie lactée , 1969, BBertolucci Partner , 1968 Il conformista , 1969, PPPasolini Porcile , 1969, FHaines Steppenwolf , 1974, DMakavejev Sweet Movie , 1975 i YBoisset Dog Day , 1983 Realitzà també alguns films experimentals Les seves últimes interpretacions foren a Le Bassin de JW 1997, de JCMonteiro, Le Nègre 1997, de FLevy, i Hideous Kinky 1998, de GMacKinnon

Productor de la seva pròpia obra, féu un tipus de cinema on els personatges són ambigus i solitaris Le silence de la mer 1947, Bob, le flambeur 1955, Léon Morin, prêtre 1961, Le doulos 1962, L’aîné des Ferchaux 1963, Le flic 1972

Després de començar a treballar com a realitzador d’anuncis publicitaris, conegué el dibuixant i dissenyador Marc Caro Tots dos signaren els curtmetratges d’animació L’évasion 1978 i Le manège 1980, aquest últim guanyador d’un premi César al millor curt Els seguiren una sèrie de guardonats curts −el més reeixit dels quals fou Foutaises 1989−, fins que debutaren en el llargmetratge amb Delicatessen 1990, una imaginativa comèdia que posà les bases d’un univers caracteritzat pel to fantasiós, el barroquisme visual i l’humor negre A continuació dirigiren conjuntament La cité des enfants perdus…

Filla d’actors, obtingué un ampli reconeixement en la producció de Luc Besson Taxi 1998, en les seqüeles de la qual, Taxi 2 i Taxi 3 , també actuà, dirigida per Gérard Pirès, que es consolidà en Les Jolies Choses 2001, de Gilles Paquet-Brenner, Lisa 2001, de Pierre Grimblat, Big Fish 2003, de Tim Burton, Jeux d’Enfants 2003 de Yann Samuell, Un long dimanche de fiançailles 2004, César a la millor actriu secundària 2005 de Jean-Pierre Jeunet i A Good Year 2006, de Ridley Scott El 2008 obtingué el César, el BAFTA, el Globus d’Or i l’Oscar a la millor actriu pel paper d’Edith Piaf a…

Escriví, entre d’altres, els guions de La symphonie pastorale Jean Delannoy, 1946, segons la novella de Gide, i de Jeux interdits René Clement, 1952 Cal destacar, a més, els que féu per a Claude Autant-Lara Le diable au corps , 1947 Le blé en herbe , 1954 En cas de Malheur , 1958, etc i Bertrand Tavernier Que la fête commence , 1975 Le juge et l’assassin , 1976, guardonats amb dos Césars i L’étoile du nord 1982 de Pierre Granier-Grisolia, rebé també un César Collaborà sovint amb Pierre Bost