Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
micropresentació de guió
Cinematografia
Exposició oral i generalment breu d’un projecte de guió d’una pel·lícula o d’una sèrie televisiva, sovint acompanyada d’un suport visual, que s’adreça a un possible productor per persuadir-lo d’invertir-hi.
En molts casos la micropresentació és especialment breu, i es basa en la idea que dura el temps d’un trajecte en ascensor d’aquí la denominació anglesa
Jorge Sanjinés
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic bolivià.
Es formà a Xile i, de retorn a Bolívia, impulsà el cinema del seu país amb films polítics sobre la realitat social Ulkamau 1966, El coraje del pueblo 1971 i Fuera de aquí 1977 Posteriorment visqué alguns anys a l’exili i el 1989 dirigí La nación clandestina
Hans Richter
Cinematografia
Pintura
Pintor i director cinematogràfic alemany, naturalitzat nord-americà.
Influït primerament pel cubisme 1914, s’afegí al grup dadà el 1916 Tingué una etapa expressionista Retrats visionaris 1917, i una etapa abstracta plena d’allusions dadaistes Orquestra dadà 1918 El 1919 començà les sèries de Rètols , rotlles amb dibuixos abstractes d’aquí sorgiren els seus primers films Rythmus 21 1923, Rythmus 23 1925, Rythmus 25 1926, Vormittagspuk ‘Fantasma del matí’, 1929, on crea imatges sorprenents i alhora ingènues sota la influència de l’avantguarda francesa Metall 1933 és un documental realitzat a l’URSS El 1940 anà als EUA, on féu Dreams That Money Can…
Carmelo Gómez
Cinematografia
Actor teatral, televisiu i cinematogràfic castellà.
Començà a ser famós a partir de la sèrie de TV La regenta , de FM Leite, i a partir d’aquí es projectà al cinema La seva filmografia, a les ordres dels millors directors espanyols, inclou Bajarse al moro FColomo, 1988, Vacas JMedem, 1992, Después del sueño MCamus, 1993, El detective y la muerte GSuárez, 1994, Días contados IUribe, 1994, per la qual va rebre el premi Goya, Entre rojas ARodríguez, 1995, Tierra JMedem, 1995, El perro del hortelano PMiró, 1995, Tu nombre envenena mis sueños PMiró, 1996, segon premi Goya, Territorio comanche GHerrero, 1997, Secretos del corazón…
Natàlia Molero i Lloret
Cinematografia
Política
Literatura catalana
Política, gestora cultural, narradora i dramaturga.
Llicenciada en filologia hispànica per la UAB i màster en Administració Pública per Esade, fou professora universitària, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentadora de programes de televisió Directora dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona 1995-97 i directora de la Filmoteca de Catalunya 1997-2000 i cap de gabinet del conseller de Cultura Jordi Vilajoana 1999-2003 El 2011 fou nomenada directora de la Casa de Cultura de Girona antologada a Vibracions celestials 1999, Monòlegs a tres bandes 1992 i Anys i anys 1999 amb El silenci dels…
,
cinema bolivià
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Bolívia.
S'inicià el 1912 amb Luis ECastillo i, entre les produccions de cinema mut, destaquen La gloria de la raza 1926 de LCastillo i APosnansky i Wata-Wara 1929 de JMVelasco L’any 1936 fou realitzat el primer llargmetratge sonor La guerra del Chaco El 1953 hom creà l’Institut Cinematogràfic Bolivià, organisme dirigit per WCerruto i que es dedicà, especialment, al documental En aquesta època destaca la figura de JRuiz Vuelve Sebastiana , 1953 La vertiente , 1958, etc Els anys seixanta i setanta sobresurt la figura de JSanjinés amb les pellícules Ukamau 1966, que donarà nom a un grup de producció…
Manuel Saló
Cinematografia
Guionista.
La guerra civil interrompé els seus estudis d’arquitectura, però reorientà la seva vocació pel dibuix fent d’illustrador de contes infantils Autor de cartells cinematogràfics, descobrí una nova faceta de guionista d’ Unas páginas en negro 1949, Joan Fortuny i Armand Seville A partir d’aquí, la seva filmografia estigué associada amb la de Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre 1950 Hay un camino a la derecha 1953 Once pares de botas 1954 Familia provisional 1955 Expreso de Andalucía 1956 Històries de la Fira Historias de la Feria , 1957, Altas variedades 1960 Los atracadores…
Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Torelló

Cartell del Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Torelló del 2009
Fundació Festival de Cinema de Muntanya de Torelló
Cinematografia
Esports de muntanya
Certamen cinematrogràfic internacional que se celebra anualment a Torelló des del 1983.
Organitzat pel Centre Excursionista de Torelló, nasqué sota el nom de Certamen de Cinema de Muntanya amb la intenció de difondre tant les activitats de muntanya clàssiques com les noves especialitats de risc A partir de la segona edició, el festival s’obrí a la participació de produccions d’altres nacionalitats El 1988 es consolidà com un festival de cinema esportiu, i en posteriors anys ha tingut la presència de destacats alpinistes, com Sir Edmund Hillary el 1992, Jim Bridwell, Cesare Maestri, Junko Tabei, Kurt Diemberger i Tomaz Humar el 2002 Des de l´any 2006, l’organització del festival…
Věra Chytilová

Věra Chytilová
© Festival Finále Plzeň
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica txeca.
Després d’estudis inacabats de filosofia i arquitectura, treballà en ocupacions diverses i, finalment, seguí cursos de cinematografia a l’Escola d’Arts Escèniques de Praga Autora de diversos curtmetratges, esdevingué un dels màxims valors del nou cinema txec dels anys seixanta, juntament amb Miloš Forman i Jiri Menzel El seu primer llargmetratge fou O necem jiném ‘Dues vides’, 1963, al qual seguí Sedmikrásky ‘Les margarides’, 1966, un cant a la llibertat que és considerat la seva obra principal, prohibit durant més d’un any a l’antiga Txecoslovàquia Després d’ Ovoce stromu rajských jíme ’…
Noticiari de Barcelona
Cinematografia
Sèrie de curts documentals produïda per l’Institut del Cinema Català entre el 1977 i el 1980, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.
Els curts, d’una durada de 12 minuts, gaudiren d’una distribució comercial que anà més enllà de la mateixa ciutat de Barcelona Els temes de les cintes eren triats per un consell de redacció El Noticiari rebé el premi especial del jurat Sant Jordi de Cinematografia 1978 i el Ciutat de Barcelona en l’apartat Mitjans de Comunicació Després de seixanta-un números continuà amb el nom de Notícia de Catalunya Els curts, ordenats numèricament, són els següents Coses que tornen Procés electoral 1977, de Josep Maria Forn L’Estatut La Generalitat de Catalunya 1977, de Pere Balañà Autopista B-30 III…