Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Douglas Fairbanks
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Pare de Douglas Fairbanks Jr Figura mítica del període mut, incorporà al cinema de l’època l’arquetipus d’aventurer optimista i simpàtic que sap sortir-se de qualsevol dificultat El 1919 fundà, amb Mary Pickford amb qui estigués casat, David Wark Griffith i Charles Spencer Chaplin , la productora United Artists Corporation A partir d’aquell moment encarnà els personatges que el feren famós, en The Mark of Zorro 1920, The Three Musketeers 1921, Robin Hood 1922, The Thief of Bagdad 1924 i The Black Pirate 1926
agent secret | secreta
Cinematografia
Literatura
Personatge de ficció literària i cinematogràfica creat els anys cinquanta.
L’espionatge en el context de la guerra freda proporcionà el punt de partida, i l’exageració fins a la fantasia d’alguns elements d’aquesta pràctica constitueix la idiosincràsia del gènere L’arquetipus d’agent secret és James Bond, el qual, creat pel novellista Ian Fleming, fou incorporat al cinema i donà lloc a un nou mite del cinema de gran difusió Les pellícules i les novelles d’agents secredes, destinats sobretot a l’entreteniment, participen en graus diversos dels gèneres policíac i d’aventures i tenen en l’acció violenta i l’erotisme el principal dels seus ingredients A…
Mickey Rooney

Mickey Rooney (1940)
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic nord-americà Joseph Yule Junior.
De família d’actors, inicià precoçment la seva carrera 1926 i actuà en una sèrie de curtmetratges infantils que el feren molt popular, arran dels quals adoptà el nom pel qual fou conegut El 1937 protagonitzà A Family Affair , de George B Seitz, el primer d’una sèrie de films en els quals interpretava el personatge d’Andy Hardy, que esdevingué un arquetipus d’adolescent nord-americà molt popular Juntament amb Judy Garland, protagonitzà també diversos musicals de gran èxit, dirigits principalment per Busby Berkeley Babes in Arms , 1939 Strike up the Band , 1940 Girl Crazy , 1943 …
Charles Spencer Chaplin
Charles Spencer Chaplin en el personatge de Charlot
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Realitzador i actor cinematogràfic anglès.
Fill d’una modesta parella d’actors teatrals, fou actor còmic i actuà per primera vegada a la famosa companyia de pantomimes de Fred Karno 1907 El 1913 debutà als EUA a la productora Keystone de Mack Sennett Els seus primers 34 films, encara rudimentaris, apunten la seva forta personalitat a partir de Caught in a cabaret Desenvolupà la seva poètica de vagabund romàntic, marginat de la societat —que es popularitzà amb el nom de Charlot —, amb la seva producció d’Essanay 1915, Mutual 1916-17 i First National 1918-22 Carmen 1916, Easy Street 1917, The Immigrant 1917, The Adventurer 1918, A Dog'…
Rodolf Llorens i Jordana
Literatura catalana
Periodisme
Cinematografia
Política
Escriptor, periodista i productor cinematogràfic.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1930 Posteriorment fou professor a l’ Ateneu Enciclopèdic Popular i a l’ Institut de Cultura de la Dona El 1932 obtingué una plaça de professor de lògica, psicologia i història de la literatura a l’institut d’Olot i el 1934 ingressà com a professor a la Institució Escolar Sibiuda de Barcelona Fundà l’avantguardista revista Hèlix 1929-30 i el periòdic La Terra , fou director del setmanari Abril 1941-34, d’ERC, i collaborà a Mirador 1933 i La Veu d’Olot Compromès políticament, fou militant d’ ERC i secretari…
, , ,
cinematografia
Cartell del cinematògraf Lumière
© Fototeca.cat
Cinematografia
Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.
La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…