Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
La Vida Gráfica
Cinematografia
Revista publicada mensualment a Barcelona entre el 1913 i el 1920 amb el subtítol "Revista internacional de cinematografía artística".
N’era propietari i director J López de Castilla, amb la cooperació de J Solà Hi collaboraren S Masferrer, Objetivo , Dr Llopps i corresponsals arreu En sortiren 122 números Contenia arguments de films notables i sinopsis generoses " Para las buenas películas, el elogio para las malas, el silencio " Prestà molta atenció al cinema barceloní i de l’Estat espanyol
Cine Mundo
Cinematografia
Revista publicada a Barcelona entre el 1952 i el 1961, amb periodicitat setmanal, dirigida per E.
Riera i J Sagré En certa manera fou la continuadora de "Summa España Films Divulgación" 1951 trimestral quatre quaderns dirigida pels mateixos Riera i Sagré Hi collaboraren, entre altres, J Palau, M Pérez de Somacarrera, L Cot i M Abizanda Ben documentada, informà sobre el cinema d’arreu, però prestà força atenció al cinema de l’Estat espanyol En sortiren 502 números
El Progreso Fotográfico
Cinematografia
Revista publicada a Barcelona entre el 1920 i el 1935 especialitzada en fotografia des del vessant tècnic i en les seves aplicacions, molt en particular la cinematogràfica.
Prèviament aparegueren un parell d’anuaris 1913-14 i 1914-15, però el 1920 passà a ser mensual Dirigida per Rafael Garriga, era una versió en castellà d’una revista italiana molt prestigiosa pel seu contingut tècnic, amb una presència del camp cinematogràfic prou significativa En sortiren 172 números Hi collaboraren, entre d’altres, Tomás de Palacio, Rodolfo Namias, Felix Cinotti, Miguel Huertas, Antonio Revenga, Antoni Cànovas Kaulâk , Adolf Mas, Antoni Arissa, Manuel Vilaplana, Josep Mañàs, Miquel Canals i Lluís Rodés
Popular Film
Cinematografia
Revista setmanal de cinema publicada a Barcelona entre el 1926 i el 1937, dirigida primer per Mateo Santos i, a partir de 1934, per Lope F.
Martínez de Ribera Hi collaboraren, entre d’altres, Linares Lorca, Lulilo , M Torres, A Suárez Guillén, T Duch, A Pego, J Piqueras, A M Ferry, A Guerra, F Ayala, V Coello, R Marinello, J Sagré, C Serrano de Osma, A del Amo, J Amich i Bert, Amichatis , i J M Plaza Rigorosa, atenta al cinema espanyol, amb firmes de bon nivell i força corresponsals, oferia partitures, arguments novellats, films illustrats, novelles colleccionables i un assaig cinematogràfic per entregues Tractà pregonament sobre el pas del cinema mut al parlat
Imágenes
Cinematografia
Revista publicada a Barcelona amb periodicitat mensual entre el 1945 i el 1961.
Fou una iniciativa dels germans Santiago i Segismundo de Anta, que la portaren endavant amb I Ruiz-Delgado En sortiren 278 números i hi collaboraren, entre altres, J Roca, A L Tello, A del Amo, V Aguado, A Losada, A Nadal, T G Larraya, J F de Lasa, G Lorente, E Xauradó, L Bau-Bonaplata i C A Màntua El 1951 absorbí el butlletí informatiu de l’editora musical Canciones del Mundo i inicià una segona etapa Inclou articles d’opinió o assaig i s’ocupa també de l’amateurisme
Cinema Amateur
Cinematografia
Revista en català publicada a Barcelona trimestralment entre el 1932 i el 1936 per la Secció de Cinema Amateur del Centre Excursionista de Catalunya amb el subtítol "La revista de l’art i la tècnica de l’aficionat".
Fou la primera que s’ocupà del cinema no professional arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, però també tractà el cinema professional més rellevant amb assaigs d’alt interès Amb un elegant disseny gràfic, fou coordinada pels pioners Delmir de Caralt, Josep M Galceran i Domènec Giménez Hi collaboraren, entre altres professionals, Josep Palau, Isidre Socias, Francesc Blasi, Joan Prats, Josep M Aymerich, Guillem Díaz-Plaja, Joan Sàbat, Eusebi Ferré, Alfons Lagoma, Jeroni de Moragues, Ignasi Salvans, Manuel Amat, Salvador Mestres i Francesc Xavier Gibert En sortiren 11 números fins que emmudí…
El Cine
Cinematografia
Revista especialitzada en cinematografia publicada setmanalment a Barcelona del 1912 al 1935 per la Societat General de Publicacions.
En sortiren 1 225 números, amb el subtítol "Revista popular de espectáculos" El propietari i director era L Argilés, a qui succeí el 1926 M Coronas Hi collaboraren, entre altres, M Santos, J Pérez de la Fuente, R Puente, M Torres, L Gómez Mesa Gumucio , F Barangó Solís, J M Castellví, F Méndez-Leite, C Gotarredona, A Furnó Anfurso , S Aguilar, C Gallart, I Polo, A M Ferry, A Sau, D Pruna, A Guerra, M Díaz de Cossío, M L Morales i P Crespo Incloïa novelles per entregues, arguments illustrats, partitures, etc Tenia un bon nombre de corresponsals i prestava força atenció al cinema espanyol…
Arte y Cinematografía
Cinematografia
Revista especialitzada en cinematografia publicada a Barcelona del 1910 al 1936.
Fou fundada per JFirmat, que n’era el propietari juntament amb JIglesias, propietari al seu torn del Gran Cine Kursaal, on hi havia la redacció Dirigida per Josep Solà i a partir del 1921 JFreixas, fou la primera revista cinematogràfica de l’Estat espanyol Inicialment era quinzenal i a partir de l’agost del 1920 mensual, i en van sortir 411 números Hi collaboraren, entre d’altres, AGinestà, APérez de la Mota Film-Omeno , MVidal Españó, DGiménez Botey, ATramullas, AFurnó Anfurso , Ruiz Margarit, S de Togores, F i APRequena, JBiosca, CMartel i JArdid Amb un disseny acurat i esplèndidament…
Films selectos
Cinematografia
Revista especialitzada en cinema dirigida a Barcelona per T.
Gutiérrez Larraya del 1930 al 1937 Hi collaboraren A Furnó Anfurso , M L Morales Felipe Centeno , I Polo, F X Gibert, L F Martínez de Ribera, J M Plaza, M Pérez de Somacarrera, J Palau, J M Amich i Bert Amichatis , J Sagré, J Virós, J Parellada, M Moragas, C A Màntua, J Ruiz de Larios, J Serra Oller, S Mistral, M Santos, S Gasch, A de Armenteras, L Gómez Mesa, À Ferran, M Villegas López, etc En sortiren 328 números Amb una bona presentació, oferí arguments generosos i retrats d’intellectuals interessats pel cinema Edità també fulletons enquadernables de novelles populars, números…
Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet
Cinematografia
Centre d’ensenyament promogut pel Patronat Municipal de Cultura de l’Hospitalet de Llobregat que funcionà entre el 1975 i el 1977 sota la direcció artística de Ricard Salvat, que s’inspirà en l’escola del Bauhaus.
Tingué com a objectiu oferir al jovent una formació cultural i artística alternativa Estructurada en diverses seccions, l’Aula de Cinema tingué com a responsables Pere Balañà i Jordi Cadena, amb els quals collaboraren Tomàs Pladevall, Josep Maria Forn, Josep Anton Pérez i Giner, Ricard Albiñana, Domènec Font, Joan Lorente o Alfons Garcia i Seguí Produïren alguns curts malgrat l’alt nombre d’alumnes matriculats i l’elevat cost del material que calia comprar o llogar També s’hi impartiren seminaris, hi assistiren cineastes que presentaven els seus films i s’hi reté un homenatge a Luis G…