Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
William A. Wellman
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Participà com a aviador en la Primera Guerra Mundial, la qual cosa marca alguns dels seus millors films bèllics Wings 1927 o Lafayette Escadrille 1958 És autor d’excellents westerns com The Ox-Bow Incident 1943 i Yellow Sky 1948, entre d’altres, i de comèdies dramàtiques com A Star is Born 1937, per la qual rebé un Oscar al millor guió
Charles Boyer

Fotograma de l’actor Charles Boyer i Danielle Darrieux
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral francès naturalitzat nord-americà.
A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc
James Cameron
Cinematografia
Director cinematogràfic canadenc.
Format a l’escola del productor RCorman, la seva trajectòria professional féu un salt qualitatiu en fer-se càrrec de la realització de Terminator 1984 Continuà amb superproduccions com Alien 1986, The Abyss 1989, Terminator 2 The Judgement Day 1991 o True Lies 1994, la qual cosa li permeté afrontar l’ambiciós projecte de Titanic 1997, pellícula que obtingué 11 Oscar Un dels directors més adeptes dels efectes especials, a banda de Aliens of the Deep , posteriorment realitzà les superproduccions en tres dimensions Ghosts of the Abyss 2003 i Avatar 2009, amb la qual guanyà dos…
Art
Cinematografia
Revista artística d’avantguarda editada a Lleida durant els anys 1933 i 1934 i dirigida pel tipògraf, dissenyador gràfic i dibuixant Enric Crous i Vidal.
Sorgí d’un nucli d’artistes intellectuals integrat també pel crític Antoni Bonet, els pintors Josep Viola i Antoni Garcia i Lamolla, l’escultor Leandre Cristòfol, l’arquitecte Manuel Cases, el filòleg Romà Amperi, l’escriptor Josep Comabella, el periodista Joan Baptista Xuriguera i els fotògrafs Oriol de Martí i Lluís Corbella Afins al surrealisme i a la poètica antiartística, s’interessaren especialment pel cinema, cosa que es reflectí en la publicació d’articles sobretot crítiques sobre films d’avantguarda soviètics, del surrealisme francès o de producció nord-americana, l’…
Richard Fleischer
Richard Fleischer
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Fill del director i productor Max Fleischer, s’inicià el 1944 amb documentals i curt-metratges als estudis RKO El 1946 estrenà el seu primer llarg-metratge, Child of Divorce i continuà amb una filmografia de prop d’una seixantena de títols on mostra una clara inclinació envers l’aventura i l’acció, cosa que el decantà sovint cap als gèneres políciac, de ciència ficció, l’èpica i la llegenda, els quals recreà amb una gran meticulositat Destaquen The Narrow Margin 1952, 20 000 Leagues under the Sea 1954, primera producció de Disney amb personatges reals i The Vikings 1958, ambdós…
Carlo Ponti
Cinematografia
Productor cinematogràfic italià.
Estudià dret i exercí com a advocat Començà a produir pellícules després de la Segona Guerra Mundial associat a Dino de Laurentis, del qual se separà a mitjan anys cinquanta, i produí la gran majoria dels films que entre els anys quaranta i seixanta projectaren el cinema italià a un primer pla internacional Entre les produccions de més renom sobresurten Roma città aperta , de R Rossellini 1945, La strada , de F Fellini 1954, La Ciociara , de V de Sica 1955, Dr Zhivago , de D Lean 1965, guanyadora de sis Oscars, Matrimonio all’italiana 1965, V de Sica, Zabriskie Point , de M Antonioni 1970,…
Manuel Gutiérrez Aragón
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic cantàbric.
Interessat per les tècniques del conte i de la faula, ha inscrit tant els seus guions — Furtivos, Las largas vacaciones del 36, Las truchas— com els seus films — Habla mudita 1973, Camada negra 1977 Sonámbulos 1978, El corazón del bosque 1979, Maravillas 1980, Demonios en el jardín 1982, La noche más hermosa 1984, La mitad del cielo 1986, etc— en un univers mític i suggeridor Dirigí per a la televisió El Quijote 1991 i el 1992 estrenà el seu drama Morirás de otra cosa Després de sis anys d’absència del cinema, dirigí El rey del río 1994, Cosas que dejé en La Habana 1997,…
Hedy Lamarr
Cinematografia
Actriu nord-americana d’origen austríac.
Nascuda amb el nom de Hedwige Eva Maria Kiesler, actuà en diverses pellícules austríaques abans de fer-se famosa amb Extasis 1933, un film del txec Gustav Machaty en què, amb el nom de Hedy Kieslerova, protagonitzà una llarga escena en què apareixia totalment nua i que des d’aleshores anà sempre associada amb la carrera de l’actriu Emigrada a Hollywood arran de l’auge del nazisme, adoptà el nom de Hedy Lamarr per evitar –cosa que no aconseguí mai– les constants referències a Extasis Actuà en una trentena de pellícules nord-americanes, entre les quals la més famosa és Sanson et…
Unitat d’Investigació del Cinema
Cinematografia
Col·lectiu creat el 1993 pel professor José Carlos Suárez Fernández adscrit al Departament de Geografia i Història de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i dedicada a la investigació i a la recuperació del patrimoni cinematogràfic a les comarques tarragonines.
Ha tingut com a objectiu principal demostrar, amb diverses línies d’investigació, que la història local pot ser un suport molt important per al coneixement de la Història i l’evolució del fenomen cinematogràfic en tots els àmbits La seva tasca es fa extensible a l’organització de cursos, colloquis, conferències, cicles de cinema i projeccions, així com a la realització de tesis doctorals Bibliografia ESTIVILL, J i NOGALES, P "La recerca social i el cinema amateur El cas de la recuperació del patrimoni cinematogràfic al Camp de Tarragona", El patrimoni cinematogràfic a Catalunya Fundació…
Cinemateca del Cinema Amateur Terrassenc
Cinematografia
Fou creada el 1999 per la Comissió del Centenari del Cinema i la Secció de Cinema i Vídeo de la Societat Coral Joventut Terrassenca, amb la col·laboració de l’Ajuntament, amb la finalitat de preservar i divulgar el cinema local no professional.
És formada per un fons de films amateurs de cineastes de Terrassa transferits al suport de vídeo digital Primer es confeccionà un inventari per èpoques de films guardonats amb el primer o segon premi en concursos nacionals o internacionals, el qual sumava un total de 135 títols d’una trentena d’autors 37 en 8 i súper-8 mm 5 en 9,5 mm 85 en 16 mm i 8 en vídeo analògic Aquest material, llevat d’un nombre escàs de títols desapareguts, es transferí a vídeo digital, cosa que se seguirà fent amb els que es vagin incorporant Els màsters en DV es conserven al Museu d’Història de la Ciutat i una còpia…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina