Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Martin Ritt
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
De formació teatral i televisiva, realitzà una filmografia sòlida i sincera sobre diversos problemes socials Edge of the City 1956, Hud 1963, Hombre 1966, The Molly Maguires 1969, Norma Rae 1979, Back Roads 1981, Murphy's Romance 1985, etc El seu darrer film fou Stanley & Iris 1989
Joachim Pedro de Andrade
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic brasiler.
Es formà com a documentalista i s’inicià amb dos films de caràcter polític — Macunaíma 1969 i Os inconfidentes 1971— Posteriorment es dedicà a la comèdia intranscendent A guerra conjugale 1974, Vereda tropical 1979, etc El seu darrer film fou O Homem do Pau-Brasil 1981
Norma Shearer
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
El 1927 es casà amb el productor de la Metro Irwing Thalberg, que la potencià com a actriu Assolí un estil propi gràcies a la seva refinada elegància Alguns dels seus millors films són The Divorcee 1930, Oscar a la millor actriu, The Barretts of Wimpole Street 1934, Romeo and Juliet 1936, Marie Antoinette 1938, The Women 1939, Escape 1940, Her Cardboard Lover 1942 Aquest darrer any es retirà
Georg Wilhelm Pabst
Cinematografia
Director cinematogràfic alemany d’origen txec.
La seva obra, centrada principalment en la temàtica psicològica — Geheimnisse einer Seele ‘Misteris d’una ànima’, 1926, Die Büchse der Pandora ‘La capsa de Pandora’, 1928— i social — Die freudlose Gasse ‘El carrer sense alegria’, 1925, Kameradschaft ‘Companyonia’, 1931—, és el pont entre l’expressionisme i el naturalisme alemanys Dirigí encara el film pacifista Westfront 1918 ‘Front de l’oest 1918’, 1930, el projueu Der Prozess ‘El procés’, 1947 i Der letzte Akt ‘El darrer acte’, 1955, sobre la caiguda del III Reich
Sam Peckinpah
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Després d’un llarg aprenentatge a la televisió, el teatre i el cinema, inicià la seva filmografia, de la qual hom pot destacar uns westerns aspres i realistes, com ara Ride in the High Country 1961, Major Dundee 1964, The Wild Bunch 1968, The Ballad of Cable Hogue 1969, Junnior Bonner 1972, i la seva reflexió sobre la violència Straw Dogs 1971, The Getaway 1972, Cross of Iron 1976, Convoy 1977 i altres El seu darrer film fou The Osterman Weekend 1983
Zsa Zsa Gabor

Zsa Zsa Gabor
Cinematografia
Nom pel qual fou coneguda l’actriu nord-americana d’origen hongarès Sari Gabor.
De família jueva, el 1936 fou escollida miss Hongria, i el 1941 emigrà als Estats Units El 1952 debutà en el cinema com a secundària en el film Lovely to Look At , de Mervyn LeRoy El mateix any protagonitzà el paper més rellevant de la seva carrera al costat de José Ferrer a Moulin Rouge , dirigida per John Huston Bé que actuà en una vintena llarga de films més, la seva notorietat recaigué sobretot en la seva moguda vida privada, sacsejada per alguns escàndols i per nou casaments amb els corresponents divorcis o anullacions llevat del darrer
Josep Castelltort i Ferrer
Cinematografia
Cineasta amateur
.
Fou autor d’una sèrie de cintes breus basades a voltes en texts literaris d’altres collaboradors i de cintes argumentals de caire humorístic, a més d’una comèdia Cupido , 1945 i d’un drama La cita , 1948 ambdós codirigits amb A Moncunill Entre els seus títols cal destacar El caballero de la rosa 1935, Fiesta del aspirantado y benjaminas 1943, La caja de cerillas 1944, etc realitzats gairebé sempre amb la collaboració d’altres cineastes El 1952 corealitzà amb Josep M Lladó el seu darrer film, El campió, títol molt destacat de la cinematografia amateur dels Països Catalans Fou…
Emil Jannings
Emil Jannings
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Nom amb què és conegut l’actor teatral i cinematogràfic Theodor Emil Janentz.
S'inicià en el teatre amb M Reinhardt i passà posteriorment al cinema, on es destacà, primerament, en els films d’E Lubitsch Madame Dubarry , 1919 Anna Boleyn , 1920 Das Weib des Pharao , ‘La muller del faraó’, 1922, etc i després en els de F Murnau Der letzte Mann , ‘El darrer home’, 1924 Faust , 1926, etc Altres films en què prengué part foren The Last Command i The Way of All Flesh 1928, que li valgueren el primer Oscar d’interpretació que hom atorgà, Der blaue Engel ‘L’àngel blau’, 1930, etc Fou considerat l’actor oficial de l’Alemanya nazi i abandonà el cinema després de…
direcció
Cinematografia
Art i tècnica de guiar la realització de totes les etapes d’un film.
La direcció cinematogràfica pot ésser dividida en dues funcions direcció de producció, que té cura de tots els aspectes financers i econòmics del film producció, i direcció artística , que s’encarrega dels altres aspectes, l’adaptació del guió, el control de la fotografia, la direcció d’actors, la mescla i el muntatge del film És en aquest darrer sentit que el director de cinema esdevé l’autèntic creador i autor del film, i la història de la direcció és la mateixa història del cinema cinematografia De tota manera, en la producció industrial, la direcció cinematogràfica pot restar…
Erich von Stroheim
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà d’origen austríac.
És una de les principals figures del darrer període del cinema mut Els seus films, realitzats en unes condicions difícils, foren implacables sàtires sobre els diversos aspectes de les societats de final de segle i, sobretot, de la imperial vienesa Sovint antimonàrquic, tingué molts problemes amb la part productora dels seus films, que foren mutilats i interromputs, fins al punt que hagué d’abandonar Hollywood i renunciar a la seva tasca de director, i acabà la seva carrera com a actor, a França Dels seus films com a actor hom pot esmentar Hearts of the World 1918 i La grande…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina