Resultats de la cerca

Inquiet i rebel, la creació que féu de Cal Trask a East of Eden 1955 el convertí en l’ídol d’una joventut desorientada i inconformista La seva mort violenta l’elevà a la categoria de mite de tota una generació de joves També protagonitzà Rebel without a Cause 1955 i Giant 1956

Interpretà 16 pellícules juntament amb Jerry Lewis, entre les quals Artists and Models i Fool for Anita , totes dues dirigides per Frank Tashlin Posteriorment realitzà les que són considerades les seves millors interpretacions, en films com Some Came Running 1958 de VMinnelli, Rio Bravo 1959 de Howard Hawks, Bells Are Ringing 1960, també de Minnelli, i Kiss Me, Stupid 1964 de Billy Wilder i Rough night in Jericho 1967 Martin fou molt conegut, també, en la seva faceta de cantant

El seu nom de naixement era Natalia Nikolaevna Zakharenko Inicià la carrera a vuit anys, com a actriu infantil Més tard, una excellent preparació i un fort temperament dramàtic la convertiren en una de les primeres figures de la seva generació Alguns dels seus films són Rebel without a Cause 1955, Splendor in the Grass 1961, West Side Story 1961, Love with a Proper Stranger 1963, The Great Race 1965, This Property is Condemned 1966, Penelope 1967, Bob and Carol and Ted and Alice 1969 i The Lost Married Couple in America 1980 Fou nominada tres cops a l’Oscar i, entre altres premis, obtingué un…

Entre els seus deixebles destaquen Marlon Brando, Montgomery Clift, James Dean i Paul Newman

Començà la carrera com a actor en sèries de televisió, i en el cinema en Crime in the Streets 1957, de Don Siegel Seguiren una desena de títols com a actor secundari, entre d’altres  The Long Goodbye 1973, de Robert Altman, Good Men 2001, de Brian Connors i Hollywood Ending 2002, de Woody Allen El 1967 es donà a conèixer com a director amb el film The Fox , basat en l’obra de DH Lawrence Altres pellícules són The Cowboys 1972, Harry and Walter Go to New York 1976, The Rose 1979, On Golden Pond 1981, per la qual fou nominat a l’Oscar, The River 1984, Intersection 1994, Crime of the Century…

Començà a rodar films amateurs quan era adolescent, fins que el grup musical Yes li encarregà un documental titulat 9012 Live 1987 Sex, Lies and Videotapes 1989, el seu primer llargmetratge de ficció, fou premiat amb la Palma d’Or a Canes i més tard rebé una nominació a l’Oscar, guardons prematurs que condicionaren la seva trajectòria immediata Després de mantenir-se en un terreny independent amb Kafka 1991, el melodrama King of the Hill 1993 o el policíac The Underneath 1993, acceptà dirigir George Clooney al thriller Out of Sight 1998 i Terence Stamp a The English Falcon 1999 per a…

Es graduà en literatura a la Universitat de Stanford 1971 i en art dramàtic a la Yale School of Drama de Nova York 1974, i en els inicis actuà en obres teatrals Obtingué un èxit notable com a protagonista del musical Das Lusitania Songspiel 1979-81, coescrita per ella Amb el primer film que protagonitzà, Alien , de Ridley Scott 1979, del qual es feren dues seqüeles dirigides per James Cameron 1986 i David Fincher 1992, obtingué un gran èxit, així com amb The Year of Living Dangerously , de Peter Weir 1982,  Ghostbusters , d’Ivan Reitman 1984, que també tingué una continuació, Une femme ou…

Fill d’un actor i d’una pianista, del 1946 al 1956 formà parella amb Dean Martin , amb el qual actuà en teatres, clubs i a la televisió, coprotagonitzà setze pellícules i el programa de ràdio The Martin and Lewis Show 1949-53, entre d’altres, actuacions que li donaren una gran popularitat com a actor còmic en el gènere anomenat slapstick , amb una combinació molt personal d’hiperactivitat física, incontinència verbal i disbarat Posteriorment, interpretà tot sol i a les ordres de Frank Tashlin The Geisha Boy 1958,  Cinderfella 1960, Who's Minding the Store 1963 i The Disorderly…

Fill dels actors televisius Lloyd i Dorothy Dean Bridges, actuà esporàdicament d’infant amb els seus pares i el seu germà Beau S’inicià professionalment a la televisió amb el drama protagonitzat pel seu pare Silent Night, Lonely Night 1969 L’any següent debutà al cinema en The Yin and the Yang of Mr Go 1970, de B Meredith, i Halls of Anger , de P Bogart Aconseguí una gran projecció en The Last Picture Show 1971, de P Bogdanovich, a la qual seguiren Fat City 1972, de J Huston, The Iceman Cometh 1973, de J Frankenheimer —versió de l’obra teatral d’E O’Neill—, Thunderbolt and Lightfoot 1974, de…

Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que conté una…