Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
tràiler
Cinematografia
Successió de breus escenes d’una pel·lícula per tal de contribuir a la seva publicitat.
Hombres contra hombres
Cinematografia
Pel·lícula del 1935; ficció de 80 min., dirigida per Antoni Momplet i Guerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Unión Film Barcelona, Ediciones Cinematográficas Antonio Lasierra Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AMomplet FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Fèlix de Pomés, Cándida Losada, José María Lado, Eduardo Crespo, Modest Cid ESTRENA Barcelona, 09121935, Madrid, 22031937 Sinopsi A través d’una combinació entre escenes documentals i de ficció, es mostra la manera com la Primera Guerra Mundial repercutí en diferents persones d’orígens i condicions ben diverses Producció Fou el debut en la realització de Momplet, el rodatge del qual tingué…
Nicolas Roeg
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
Autodidacte, començà a treballar com a editor en la indústria del cinema El 1962 fou director ajudant a Lawrence of Arabia , però renuncià al càrrec per desacords amb el director principal, David Lean Treballà també amb Roger Corman The Masque of the Red Death , 1964, François Truffaut Fahrenheit 451 i John Schlesinger Far from the Madding Crowd , 1967 Debutà com a director principal el 1968 amb Performance conjuntament amb Donald Cammell, que s’estrenà dos anys més tard per les escenes de violència i consum de drogues que contenia De manera similar, Don’t Look Now 1973 causà polèmica per…
Francesc Bellmunt
Francesc Bellmunt
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Després d’alguns curtmetratges i documentals Canet Rock , 1975, La nova cançó , 1976, etc passà a dirigir films basats en la comèdia popular L’orgia 1978, La quinta del porro 1980, Pa d’àngel 1984, Un parell d’ous 1985, Rateta, Rateta 1991, etc També ha dirigit Monturiol, el senyor del mar 1993, Escenes d’una orgia a Formentera 1996 i Gràcies per la propina 1997
noticiari
Cinematografia
Comunicació
Secció de notícies d’actualitat d’una publicació, d’un film o d’una emissió radiofònica o televisiva.
Com a film, d’una durada de deu a quinze minuts, nasqué de les escenes filmades dels germans Lumière, de l’impacte de les filmacions als fronts de la Primera Guerra Mundial i de la incorporació del so òptic a la mateixa pellícula a partir del 1927 El primer noticiari sonor fou el Fox Movietone EUA, seguit del Pathé Journal França, l’UFA Alemanya i el Luce Itàlia
Peter Fleischmann

Peter Fleischmann
© Clibenfoart
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic alemany.
Autor de nombrosos curtmetratges, es revelà com un exponent destacat del nou cinema alemany amb Jagdszenen aus Niederbayern ‘Escenes de caça a la Baixa Baviera’, 1969 D’un nivell inferior foren Das Unheil ‘La calamitat’, 1972, Dorothea 1973 i Die Hamburger Krankheit ‘La malaltia d’Hamburg’, 1979 Posteriorment dirigí Frevel ‘Sacrilegi’, 1983, Es ist nicht leicht, ein Gott zu sein ‘No és fàcil ésser un déu’, 1989, en coproducció amb Rússia, i el documental Deutschland, Deutschland 1991, sobre la unificació alemanya
La última cita
Cinematografia
Pel·lícula del 1928; ficció de min., dirigida per Francesc de Borja Gargallo i Catalán.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Editora Nacional Film Gaumont Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de FGargallo GUIÓ FGargallo FOTOGRAFIA Jaume Piquer blanc i negre i escenes acolorides en Pathécolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Burgos INTERPRETACIÓ Elvira de Amaya Elvira, Luisita Gargallo Marujita, Rafael de Murcia Eduardo de Arteaga, Paquita Arroyo, Teodor Busquets Santiago Moreno Joaquín Bergia, Josep Acuaviva Trinquete, Teresa Calle, Eduardo Hugo Heusch el xofer ESTRENA Barcelona, novembre del 1928 sessió de proves 31121928, Madrid, 22041929 Sinopsi Eduardo,…
Robert Aldrich
Jack Palance i Shelley Winters a The Big Knife (1955), de Robert Aldrich
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Des del 1941 fou ajudant de Jean Renoir, Charles Chaplin i Joseph Losey El 1953 realitzà diverses sèries de televisió i el film The Big Leaguer Esdevingué famós amb els westerns Apache 1954 i Veracruz 1954, i manifestà la seva predilecció per les escenes violentes i brutals amb Kiss me Deadly 1955, The Big Knife 1955, dura crítica del món de Hollywood, i el film antimilitarista Attack 1956 Altres films destacats són What Ever Happened to Baby Jane 1962, Four For Texas 1963, The Dirty Dozen 1967, Ulzana's Raid 1972, etc
doble
Cinematografia
Persona de físic semblant al d’un actor —o caracteritzat com ell—, el qual substitueix en diverses escenes d’un film.
seqüència
Cinematografia
Successió de plans i escenes d’una pel·lícula en els quals es desenvolupa una acció concreta dins d’un mateix enquadrament espaciotemporal.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina