Resultats de la cerca

Des del 1934 produí bon nombre de documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d’argument, que fou collapsat per la guerra civil Jaume Miravitlles, Jaume Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els collaboradors principals Desaparegué a mitjan 1938

Vida Fabricant de licors a Tortosa, polític i aficionat al cinema, al principi del sonor, i veient les possibilitats que obria el doblatge, s’establí a Barcelona, on creà un senzill estudi de doblatge i sonorització anomenat Española de Films 1934 Malgrat la seva especialització en so, s’hi rodaren els interiors de Al margen de la ley 1935 d’Ignasi F Iquino, de qui fou un bon amic El 1937, en plena guerra, fou empresonat amb la seva esposa, mentre que el seu fill gran, Emili Homedes Clavero, entrà a Laya Films per rodar-hi noticiaris La firma Española de Films fou confiscada per…

Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí El 1942 dirigí el film Locos de verano

Desenvolupà la seva activitat a Budapest, Berlín i Viena del 1926 al 1929 treballà a Hollywood, i finalment s’establí a la Gran Bretanya Fundà les productores London Film 1932, a Londres, i l’Alexander Korda Film 1941, a Hollywood Dirigí The Private Life of Henry VIII 1933, Rembrandt 1936 i That Hamilton Woman 1941, entre altres films

Vida A disset anys ja s’establí com a fotògraf Com a cineasta treballà per a la Iris Films, on assumí la direcció i la fotografia de diversos títols Gràcies a la firma disposà de mitjans que, juntament amb els seus coneixements estètics com a retratista, donaren com a resultat productes amb un tractament més modern que no pas els que feien altres collegues de l’època Alguns dels seus films, interpretats per grans actors teatrals com ara Jaume Torras, Francesc Tressols i Enric Giménez, es vengueren a la resta de l’Estat, en alguns països europeus i a Amèrica El 1911 deixà la firma…

Fou el creador d’un llenguatge cinematogràfic on el muntatge adquirí la seva dimensió autèntica Establí els fonaments de la temàtica cinematogràfica nord-americana ingenuïtat, moralisme i esquematisme Realitzà The Birth of a Nation 1914, Intolerance 1916, Hearts of the World 1917, Broken Blossoms 1919, Orphans of the Storm 1922 i The Battle of the Sexes 1928, entre d’altres Fundà el 1919, juntament amb Charles Chaplin , Mary Pickford i Douglas Fairbanks  la productora United Artists

S’establí a Barcelona el 1899 i creà l’Arxiu Cuyàs, de geografia, art i etnologia dels Països Catalans, destruït parcialment el 1938 i continuat més tard pels seus fills Enric i Narcís, fotògrafs i editors de postals Com a cineasta, treballà per a Iris Films, en collaboració amb Margarida Xirgu, Jaume Borràs, Enric Giménez i altres, en la direcció i en la fotografia de films com Amor heroico 1910, La esclusa 1910 i Violant 1910

Intèrpret de films com Words and Music 1948 i Command Decision 1949, establí una mútua collaboració com a guionista amb Blake Edwards Habitualment en el terreny de la comèdia, dirigí Sunny Side of the Street 1951, My Sister Eileen 1955, Bell, Book and Candle 1958, The World of Suzie Wong 1959, Strangers When we Meet 1960, The Notorious Landlady 1961, Paris When It Sizzles 1963 i How to Murder your Wife 1965, entre d’altres Els fracassos professionals posteriors el conduïren al suïcidi

Començà com a realitzador Brute Force , 1947 The Naked City , 1948 als EUA, però el 1950, pressionat pel maccarthisme, marxà a Europa, i s’establí a Atenes Recomençà brillantment la seva carrera amb Night and the City 1950 i Du Rififi chez les hommes 1955, premiat al Festival de Canes Films seus posteriors són Potè tìn Kyriakí ‘Mai en diumenge’, 1960, Phaedra 1961, Topkapi 1964, Up tight 1968, The Rehearsal 1973, Cri des femmes 1978 i Circle of Two 1980, etc Estigué casat amb l’actriu Melina Mercouri 1966-94

Amb la intenció de tornar al cinema les emocions essencials i desproveir-lo d’artificis, aquest moviment establí una llista de preceptes rodar en escenaris naturals càmera en mà, respectar el so de les preses filmades, no recórrer a la música si no està integrada a l’escena, rodar en color i sense illuminació artificial, no fer servir filtres ni lents deformants, situar l’acció en l’època contemporània, no fer pellícules de gènere, estrenar en 35 mm i deixar el nom del director en l’anonimat Idioterne ‘Els idiotes’, 1998, de Lars von Trier, fou la pellícula inaugural del moviment