Resultats de la cerca

Impregnat de les grans tradicions del seu país, aportà, amb la seva plàstica indiscutible, valors lírics a l’obra d' Emilio Fernández , de qui fou collaborador habitual Treballà també amb Buñuel Los olvidados, Él, Nazarín, El ángel exterminador , a l’estil auster del qual s’adaptà

Es destacà en els films musicals De les comèdies dels anys trenta, en les quals fou “parella ideal” amb Ginger Rogers Top Hat, , 1935, entre d’altres, passà al nou estil de Stanley Donen, Charles Walters i molt assenyaladament de Vincente Minnelli A partir dels anys seixanta intervingué en alguns films no musicals i en nombrosos espectacles de televisió

Excellent documentalista — Le sang des bêtes 1948-49—, dirigí llargmetratges com La tête contre les murs 1958 Un estil minuciós i un gran realisme descriptiu fan que el seu cinema esdevingui fantàstic i, fins i tot, terrorífic Dirigí Les yeux sans visage 1959, Thérèse Desqueyroux 1962, Thomas l’imposteur 1965, La faute de l’abbé Mouret 1970 i Nuites rouges , entre d’altres

Capdavanter del moviment expressionista amb el seu film Das Kabinett des Doktor Caligari 1919, continuà en la mateixa línia amb Genuine 1920, Raskolnikow 1923 i Orlacs Hände 1924 D’estil diferent són, per exemple, Der Rosenkavalier ‘El cavaller de la Rosa’, 1925, Der Andere ‘L’altre’, 1930 i Ultimatum 1930, enllestida per RSiodmak a causa de la seva mort sobtada

S'inicià en el cinema com a collaborador d’Eisenstein El 1930, bo i acceptant els dictats de l’estalinisme, encetà una línia basada en el gust popular per la música i el circ, en la qual estan Ves’olyje Reb'at'a ‘Xicots de bon humor’ o Cirk ‘El Circ’, i més tard un estil més compromès, amb Vstreca na Elbe ‘Aplec a l’Elba’

S'inicià als estudis de Walter Lantz i de Walt Disney, d’on fou acomiadat per haver participat en una vaga El 1943 fundà la United Productions of America UPA, que llançà el nou estil, oposat als criteris de l’escola de Disney Des del 1948 es dedicà únicament a la producció, i creà els personatges de Gerald Mc Boing Boing i Mister Magoo

D’un estil lent i reflexiu, la cerca de l’abstracció, acabada sovint dins la realitat concreta, dels seus films és sobretot reflex de l’ànima i de la condició humana Són films seus Blade af Satanas bog ‘Fulls del llibre de Satanàs’, 1919, La passion de Jeanne d’Arc 1926-27, Vampyr 1932, Dies Irae 1943, Ordet ‘La paraula’, 1954, premi del festival de Venècia, i Gertrud 1964

Pintor en un principi, el seu profund coneixement dels sentiments humans i el seu lirisme el situen, amb un estil completament diferent, al costat dels grans mestres del cinema soviètic del seu temps Eisenstein i Pudovkin Entre les seves pellícules destaquen Zvenigora 1928, Arsenal 1929, Zeml’a ‘La terra’, 1930, Ṥč ors 1939, Mičurin 1948 i Poema o more ‘Poema del mar’, 1955-58, juntament amb la seva muller

Interpretà sobretot personatges tràgics i afectats de tares psicològiques, amb un estil interpretatiu sovint fred i distanciador La major part de les seves interpretacions corresponen al gènere negre i policíac River of no Return 1954, The Night of the Hunter 1955, Not as a Stranger 1955, The Wonderful Country 1960, Home from Hill 1960, Two for the Seesaw 1962, Eldorado 1965, Secret Ceremony 1968, Yakuza 1975, The Last Tycoon 1976, etc

El seu estil es caracteritza per l’agut sentit de l’humor amb què satiritza la societat moderna, i els seus gags es basen en l’observació de la gent, llurs tics i llur parla El 1958 fou premiat al festival de Canes per Mon oncle Altres films seus són Jour de fête 1949, Les vacances de Monsieur Hulot 1953, la seva obra cabdal, Playtime 1967, Trafic 1970 i Parade 1974