Resultats de la cerca

Installat a l’Argentina des dels anys cinquanta i havent estudiat arquitectura i enginyeria, començà a treballar com a actor el 1947 Fou molt conegut per les pellícules protagonitzades amb l’argentí Leopoldo Torre Nilsson, La caída 1959, Martín Fierro 1968 o Fin de fiesta 1969 Dirigí les pellícules Shunko 1960, Alias gardelito 1961, El Señor presidente 1972 i La Raulito 1976, que el donaria a conèixer internacionalment Arran del cop d’estat militar que el 1973 enderrocà el president xilè Salvador Allende, s’installà a Espanya, on rodà el seu cinquè film, La Raulito en libertad…

Estudià art dramàtic a l’escola Cours Florent, una institució teatral on han estudiat actors com Isabelle Huppert, Daniel Auteuil i Guillaume Canet Després d’interpretar petits papers en cinema i televisió, la seva primera gran oportunitat fou Vénus beauté 1999, film amb el qual guanyà el César a la millor actriu revelació Accedí a l’estrellat amb el film d’èxit Le fabuleux destin d’Amélie Poulain 2001, pel qual rebé el premi Sant Jordi a la millor actriu estrangera Després ha intervingut en pellícules com À la folie pas du tout 2002, L’auberge spagnole 2002, Dirty Pretty Things…

Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, exercí la docència en història de l’art contemporani i del cinema a la Universitat Autònoma des del 1993 Fou secretari de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema 1988-96 i dirigí la biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya 1989-92 Ha collaborat en revistes com ara Arc voltaic , L’Avenç , Cinematògraf , Archivos de la Filmoteca , Secuencias , La madriguera del Topo , i en els diaris Avui  i El País També és autor de llibres i opuscles sobre Sebastià Gasch 1987, 1997 i 1998, Charles Chaplin 1989, l’…

La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…