Resultats de la cerca

Digne exponent de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol amb Tocata y fuga de Lolita 1974, demostrà després la seva capacitat tècnica i una major coherència ideològica amb La verdad sobre el caso Savolta 1979 Posteriorment dirigí El túnel 1987

Format com a guionista i ajudant de direcció, esdevingué després el màxim exponent del subgènere spaghetti western amb films com Per un pugni di dollari 1964, Per qualche dollare in piú 1965, C'era una volta in West 1968 i Giú la testa 1971 Reaparegué amb C'era una volta in America 1984, epopeia sobre el gangsterisme

Exponent màxim del cinema social dels anys vint i trenta, destaca sobretot pel to grandiós amb què sabé dotar els seus films, sovint dramàtiques epopeies sobre l’aventura humana i el seu destí De la seva obra, desigual, cal destacar The Big Parade 1925, The Crowd 1928, Hallelujah 1929, Billy the Kid 1930, Our Daily Bread 1934, Duel in the Sun 1946, The Fountainhead 1949, War and Peace 1956 i Solomon and the Queen of Sheba 1959

Autor de nombrosos curtmetratges, es revelà com un exponent destacat del nou cinema alemany amb Jagdszenen aus Niederbayern ‘Escenes de caça a la Baixa Baviera’, 1969 D’un nivell inferior foren Das Unheil ‘La calamitat’, 1972, Dorothea 1973 i Die Hamburger Krankheit ‘La malaltia d’Hamburg’, 1979 Posteriorment dirigí  Frevel ‘Sacrilegi’, 1983, Es ist nicht leicht, ein Gott zu sein ‘No és fàcil ésser un déu’, 1989, en coproducció amb Rússia, i el documental Deutschland, Deutschland 1991, sobre la unificació alemanya

Exponent característic del “nou cinema txec”, abans de marxar a l’exili realitzà Démanty noci ‘Diamants a la nit’, 1965, sobre l’Holocaust, i O slavnosti a hostech ‘De la festa i dels convidats’, 1966, una metàfora sobre la repressió del règim comunista txecoslovac que el convertí en sospitós per a les autoritats Posteriorment rodà el curtmetratge  Mutter und Sohn ‘Mare i fill’, 1967, premiat al festival d’Oberhausen Exiliat arran de la invasió soviètica que seguí a la primavera de Praga 1968, sobre aquests fets rodà el mateix any el documental Oratorio for Prague De la…

A causa de la persecució política a què era sotmès el seu pare, als 19 anys anà a París, on estudià mentre treballava per mantenir-se Inscrit a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, fou ajudant de Jacques Demy i René Clément Es convertí aviat en el màxim exponent del cinema polític dels anys seixanta amb Z 1968, sobre la dictadura grega, film que fou seguit per L’aveu 1970, una denúncia de l’estalinisme, État de siège 1972, sobre la situació uruguaiana, i Section spéciale 1975, sobre els tribunals de Vichy, pel qual rebé el premi al millor director a Canes…

Després de rodar dos curtmetratges de ficció, el 1968 realitzà amb Octavio Getino el tríptic documental  La hora de los hornos , exponent del cinema llatinoamericà d’alliberament de considerable repercussió Militant peronista, amb Getino realitzà el 1971 dos documentals sobre l’exili de Juan Domingo Perón, de caràcter apologètic, com ho fou també la ficció històrica  Los hijos de Fierro 1973-77 Amenaçat per l’extrema dreta, l’any 1976 s’exilià a París, on rodà Le regard des autres 1980, documental sobre la immigració a França Retornat a l’Argentina el 1983, sobre l’exili dels…

En són elements bàsics el sexe, la criminalitat i la societat marginal, entre altres En principi els films són adaptacions de la literatura policíaca La gran embranzida tingué lloc als EUA pels anys trenta, on es desenvolupà el cinema negre El protagonista-heroi dels primers films esdevingué, per raons de censura, representant de la llei i de l’ordre Posteriorment incorporà elements de denúncia de l’organització policíaca en particular o social en general i àdhuc el punt de vista del delinqüent Entre els clàssics del gènere destaquen The Cheat 1915, de De Mille, MEine Stadt sucht einen Mörder…

Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…

La pellícula Pa negre va ser preseleccionada per als Oscar © Festival Internacional de Cine de Donostia - San Sebastián Si de totes les expressions artístiques existents, la coneguda com a setè art és la que ara per ara té més impacte mundial, el 2011 es podria considerar l’any en què la cultura catalana es va projectar a l’exterior amb més força de la mà de la pellícula Pa negre La pellícula d’Agustí Villaronga, sobre una novella d’Emili Teixidor, va ser l’escollida, el 28 de setembre, per a representar l’Estat espanyol a l’edició 2011 dels Oscar de Hollywood en la categoria de millor…