Resultats de la cerca

Promotor de la incorporació al cinema d’Eleonora Duse, els seus films principals són Spergiuro 1901, Luigi XI re di Francia 1909 i Estrellita 1910

Començà com a poeta Interessat pel cinema des del 1919, el 1925 fundà amb Ernesto Giménez Caballero el primer cineclub de l’Estat espanyol a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on intimà amb Buñuel i Dalí Establert a París 1930, on presentà La aldea maldita de Florián Rey, hi fundà la revista Nuestro Cinema Els anys anteriors a la Guerra Civil —durant la qual fou executat— fundà nombrosos cineclubs i portà a terme una activitat que li ha valgut a França el nom d' el Delluc espanyol

Després d’iniciar-se professionalment en el dibuix publicitari, amb el seu germà Roy i un soci començà la realització de curts metratges de dibuixos animats El 1923 fundà a Los Angeles els Walt Disney Studios El seu primer èxit fou el personatge del ratolí Mickey 1928 en el curtmetratge sonor Steamboat Willie El 1929, en la sèrie de les Silly Symphonies , conjugà música, imatge i color Aquell mateix any fundà l’empresa Walt Disney Productions Disney Company Creà també una sèrie de personatges l’ànec Donald, Minnie, Pluto, Goofy, etc protagonistes dels seus curts d’animació, que, juntament…

Després d’estudiar periodisme, el 1986 fundà una productora especialitzada en publicitat, camp en el qual creà més d’un centenar d’espots Posteriorment fundà una altra productora Películas Pendelton dedicada al cinema Debutà el 1995 com a realitzador amb els curts El secdleto de la tlompeta 1995 i Aquel ritmillo 1995, guardonat amb un Goya al millor curtmetratge El seu primer llargmetratge, El milagro de P Tinto 1998 fou premiat als festivals de Peníscola, Locarno i rebé un premi sant Jordi a la millor òpera prima i un Goya als efectes especials 1999 Seguiren, a més dels curts La sorpresita…

Es donà a conèixer en revistes dels anys vint ‘Films Popular”, “Films Selectos”, “Nuestro Cinema'' i durant el decenni següent exercí la crítica a Unión Radio Madrid Aquests anys publicà els primers llibres Espectador de sombras Crítica de films 1935 i Arte de masas Ruta de los temas fílmicos 1936 així mateix, desplegà una intensa activitat dirigida als cineclubs i fundà el Grupo de Escritores Cinematográficos Independientes GECI Exiliat el 1939, residí a Buenos Aires, on prosseguí la seva tasca com a crític i publicista i publicà, entre d’altres, El cine, Magia y aventura del séptimo arte…

Juntament amb Kulešov i Pudovkin fundà uns estudis cinematogràfics, on treballà com a actor Corealitzador amb Fedor Ozep a Miss Mend 1926, el seu primer èxit fou Devuska s Korobkoj ‘La noia de la capellera’, 1927 La seva millor obra fou la pellícula sonora Okraina 1933

El 1942 entrà en la National Film Board del Canadà on realitzà diversos films de la sèrie “Chants populaires” Installat a Londres el 1956 fundà una productora de dibuixos animats i realitzà alguns films breus però magistrals, com The Apple 1961 i The Flying Man 1962 El 1968 dirigí Yellow Submarine

Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí El 1942 dirigí el film Locos de verano

Desenvolupà la seva activitat a Budapest, Berlín i Viena del 1926 al 1929 treballà a Hollywood, i finalment s’establí a la Gran Bretanya Fundà les productores London Film 1932, a Londres, i l’Alexander Korda Film 1941, a Hollywood Dirigí The Private Life of Henry VIII 1933, Rembrandt 1936 i That Hamilton Woman 1941, entre altres films

La seva única realització, Drifters ‘Els impulsors’, 1929, donà peu a la creació de l’Escola Documental britànica Produí les obres realistes d’autors com Paul Rotha, Harry Watt, Basil Wright i, àdhuc Robert Flaherty i Alberto Cavalcanti Traslladat al Canadà el 1940 fundà i dirigí la National Film Board Posteriorment treballà també per a la Unesco