Resultats de la cerca

Era filla de l’actor Richard Bennett i germana de Joan Bennett Deixà aviat el paper d’ingènua i esdevingué una vamp sofisticada, amb una marcada personalitat Com la seva germana, acabà dedicant-se a la producció

La seva comicitat, ingènua i patètica, dóna un caire de profund sentimentalisme a la seva obra El cinema sonor el relegà a un segon pla Són films seus His First Flame 1925, The Strong Man 1926, Long Pants 1927, Three's a Crowd 1927, The Chaser 1928, Heart Trouble 1928 i Zenobia 1939

Actuà per a la Metro Goldwyn Mayer, i a partir del 1926 donà vida a la figura ingènua i sentimental del “prim” en la coneguda parella còmica “el gras Oliver Hardy i el prim” Alguns dels seus films són The Devil’s Brother ‘Fra Diavolo’, 1933, Way out West 1937 i The Bullfighters 1945

Era filla de l’actor Richard Bennett i germana de l’actriu Constance Bennett De primer fou la ingènua en films humorístics i d’aventures Després triomfà en el gènere dramàtic amb Man Hunt 1941, The Woman in the Window 1944 i The Scarlet Street 1945, de Fritz Lang, i The Woman in the Beach 1947, de Jean Renoir

La imatge senzilla i ingènua que donà amb les seves interpretacions, i que li valgué una popularitat universal els anys vint, amagà una intelligència viva i desperta per als negocis i que la portà a fundar l’any 1919, juntament amb Charles Spencer Chaplin , David Wark Griffith i Douglas Fairbanks  amb qui estigué casada, la productora United Artists Corporation El 1929 rebé l’Oscar per la seva labor a Coquette Actuà també a The Little Teacher 1909, The Little American 1917, Heart o'the Hills 1919, Little Lord Fauntleroy 1921, Rosita 1923 i Sparrows 1929

Vida Cursà estudis de dret a València i Madrid abans d’introduir-se en el cinema com a meritori de Vamos a contar mentiras 1962, Antonio Isasi-Isasmendi Durant aquest rodatge conegué Antoni Ribas, amb qui treballà de secretari de rodatge a Palabras de amor 1968 i d’ajudant de direcció a Medias y calcetines 1969, abans d’escriure els guions de Las salvajes en Puente San Gil 1967 L’altra imatge La otra imagen , 1972 La ciutat cremada 1975-76 les tres parts de Victòria 1981-83, i Dalí 1989 Sempre en collaboració amb els respectius realitzadors, també consta acreditat com a guionista de Los…

Vida S’inicià com a actor teatral el 1954, i ja installat a Barcelona, el 1958 s’introduí al cinema com a meritori i secretari de rodatge Exercí d’ajudant de direcció en nombroses produccions com ara La alternativa 1962, José María Nunes, en què també feu de coguionista Llegar a más 1963, Jesús Fernández Santos Un rincón para querernos 1964 i El primer cuartel 1966, tots dos d’Ignasi F Iquino Tiempos de Chicago 1968, Julio Diamante La diligencia de los condenados 1970 i Una bala marcada 1971, tots dos de Joan Bosch Fou coguionista de Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho , 1976…

Encarnà el mite d’un tipus de dona jove ingènua, sensual i lliure El film que la llançà a la popularitat fou Et Dieu créa la femme 1956 de Roger Vadim A part aquest, són significatives les pellícules  En cas de malheur 1958, La vérité 1960, Vie privée 1961, Viva María 1965, Les novices 1970, Boulevard du Rhum 1970, Les pétroleuses 1971 i Don Juan 1972 Parallelament, tingué una breu, però influent carrera musical, durant la qual collaborà amb autors destacats com Serge Gainsbourg, amb qui enregistrà peces icòniques de la cançó francesa Abandonà definitivament tant el cinema com la…

Filla del director José María Forqué , debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita 1971, de J de Armiñán S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá 1977, d’A Mercero El canto de la cigarra 1980, de JM Forqué Qué he hecho yo para merecer esto 1984, de P Almodóvar Sé infiel y no mires con quién 1985, de F Trueba Bajarse al moro 1988, de F Colomo Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, de M Gómez Pereira El tiempo de la felicidad 1997, de M Iborra Sin vergüenza 2001, de J Oristrell …

Vida A catorze anys entrà com a meritori als estudis IFISA d’Ignasi F Iquino amb El Judes 1952 i anà ascendint de categoria amb títols com ara Sor Angélica 1954, Joaquín Luis Romero-Marchent, La canción del penal / Une balle suffit 1954, Jean Sacha i Joan Lladó i Goodbye, Sevilla 1955, I F Iquino A divuit anys deixà aquesta productora i treballà durant un any a Cinematiraje Riera a continuació als Estudis Buch-Sanjuán, fins que Ramon Quadreny s’installà pel seu compte i ell li feu d’ajudant a temps parcial, tot i que ja tenia el carnet de muntador Els títols d’aquesta etapa són bàsicament…