Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres, i el 1970 s’incorporà a l’Editorial Seix i Barral, de la qual fou nomenat director literari el 1981 Posteriorment, exercí funcions diverses relacionades amb l’assessorament literari en el grup Planeta És considerat un dels escriptors més originals i més ben dotats de la seva generació Sobresortí, des de molt jove, en el grup que Josep M Castellet batejà com a novísimos Nueve novísimos poetas españoles , 1970 i es revelà, doncs, com a poeta en castellà sota la influència de Vicente Aleixandre i d’Octavio Paz Mensaje del tetrarca 1963, Arde el…

Vida i obra Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, on fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, es llicencià també en dret Fou catedràtic de llengua i literatura a la Universitat de Barcelona i professor de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona Després de la guerra, no li permeteren continuar la docència universitària, però reingressà a la seva càtedra de literatura de l’Institut Jaume Balmes El 1939 fou nomenat primer director de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Fou membre destacat del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i…

Els seus films del període de 1943-50 excelliren per la seva grandesa Distinto amanecer, Cantaclaro i Rosenda Després produí melodrames d’origen literari El 1965, amb Cada voz lleva su angustia , sembla entroncar de nou amb l’indigenisme i amb una preocupació per la societat polifacètica llatinoamericana

Cofundador del Grupo de Escritores Independientes, dirigí alguns documentals per al govern republicà El 1941 inicià una filmografia prolífica i remarcable amb films com El clavo 1944, Don Quijote de la Mancha 1947, La fe 1947 etc posteriorment, es decantà cap al cinema religiós, literari, militarista i, darrerament, nostàlgic del franquisme Y al tercer dia resucitó 1980 i Hijos de papá 1980

De família polonesa, estudià a l’Escola de Belles Arts de París Collaborà a la revista Hara-kiri i el 1960 fou un dels fundadors, amb Fernando Arrabal i Alejandro Jodorowsky, del moviment teatral i literari Pànic A més de llibres de dibuixos, publicà relats i novelles, entre les quals hi ha Le Locataire , que fou adaptada al cinema per Roman Polanski En el cinema, fou responsable de les pellícules d’animació La planète sauvage RLaloux, 1968-73 i Marquis HXhonneux, 1989 El 1981 fou guardonat amb el gran premi Nacional d’arts gràfiques

Després d’exercir el periodisme literari i televisiu, emprengué en collaboració amb el seu company Gerhard-Scheumann la realització de documentals cinematogràfics Han denunciat l’imperialisme al Congo — Der lachende Mann ‘L’home que riu’, 1966, al Vietnam — Piloten im Pyjama 1968, Ich bereue aufrichtig ‘Me'n penedeixo sincerament’, 1977, Die eiserne Festung ‘La fortalesa de ferro’, 1977 i a Xile La guerra de los momios 1974, Yo he sido, yo soy, yo seré 1974, El golpe blanco 1975, Más fuerte que el fuego 1978 i Los muertos no callan 1978

Advocat, periodista i crític literari, el 1935 fundà a Roma el Centro Sperimentale di Cinematografia que dirigí fins el 1943, les revistes Bianco e Nero 1937 i Rivista del Cinema Italiano 1952 Collaborà com a guionista en alguns films destacats i realitzà cinc llargmetratges basats en obres literàries i tocats d’un cert calligrafisme Via delle Cinque Lune 1942, La Bella addormentata 1942, La Locandiera 1943, Ultimo amore 1946 i Patto col diavolo 1948 Escriví Cinematografo 1935, Cinque capitoli sul film 1941, La regia 1946, Il film nella battaglia delle idee 1954, Cinema, quinto…

Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a…

Vida Des del 1941 collaborà com a crític cinematogràfic, teatral i literari en publicacions com "Radiocinema", "Solidaridad Nacional", "La Familia", "Verdad", "Cine-Arte" 1933-35, "Imágenes" 1945-61, "Espectáculos" 1953 i "Albatros", i també en emissores de ràdio Com a representant de la premsa barcelonina participà en dues convocatòries del Certamen Hispanoamericano de Cinematografía 1948 i 1950 Corresponsal del diari romà "Il Momento" i redactor cinematogràfic de l’Enciclopedia Espasa-Calpe, és autor de l’assaig Reflejos del cine 1953 Fou coguionista de Vida en sombras 1947-48…

De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien fet els grans…