Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Luc Besson
Cinematografia
Director, productor i guionista cinematogràfic francès.
Els seus pares treballaren com a monitors d’immersió submarina en diferents indrets del món, la qual cosa contribuí a desenvolupar en ell un amor per la mar que ha reflectit en les pellícules Le grand bleu 1988 i Atlantis 1991 La seva obra, que es mou sobretot en els gèneres del cinema fantàstic i d’acció, es caracteritza per una espectacularitat visual en deute amb les superproduccions de Hollywood, amb les quals ha volgut competir rodant alguns dels seus títols en anglès i amb actors nord-americans i britànics com a protagonistes També ha dirigit Le dernier combat 1983, Subway 1985, Nikita…
Jean-Luc Godard
© Gary Stevens
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Crític de cinema a Gazette du Cinéma i a Cahiers du Cinéma , els anys cinquanta entrà en contacte amb els joves cineastes que crearien la Nouvelle Vague , de la qual ell mateix seria un destacat representant El seu primer llargmetratge, À bout de souffle 1959, constituí una fita del moviment i del cinema en general pel distanciament que aconseguia mitjançant llargs plans seqüència i l’adaptació de tècniques del cinema documental Com aquesta, les seves produccions posteriors, en les quals les fronteres entre gèneres foren sovint qüestionades, suscitaren polèmica per l’esperit iconoclasta i…
Marion Cotillard
© Matt Petit / A.M.P.A.S.
Cinematografia
Actriu francesa.
Filla d’actors, obtingué un ampli reconeixement en la producció de Luc Besson Taxi 1998, en les seqüeles de la qual, Taxi 2 i Taxi 3 , també actuà, dirigida per Gérard Pirès, que es consolidà en Les Jolies Choses 2001, de Gilles Paquet-Brenner, Lisa 2001, de Pierre Grimblat, Big Fish 2003, de Tim Burton, Jeux d’Enfants 2003 de Yann Samuell, Un long dimanche de fiançailles 2004, César a la millor actriu secundària 2005 de Jean-Pierre Jeunet i A Good Year 2006, de Ridley Scott El 2008 obtingué el César, el BAFTA, el Globus d’Or i l’Oscar a la millor actriu pel paper d’Edith Piaf a…
Lev Vladimirovič Kulešov
Cinematografia
Director cinematogràfic soviètic.
Preocupat pel muntatge cinematogràfic, la seva obra és una constant recerca i experimentació de noves formes de llenguatge, dins gèneres diversos Dirigí Nakrasnom fronte ‘En el front roig’, 1920, Luc smerti ‘El raig de la mort’, 1925 i Sibiriaki ‘Els siberians’, 1940
Pierre Braunberger
Cinematografia
Productor cinematogràfic francès impulsor de l’avantguarda, de films sobre art i d’obres arriscades i comercialment difícils.
Un chien andalou 1929 i L’âge d’or 1930, de Luis Buñuel i Salvador Dalí, respectivament Nana 1926 i La chienne 1931, de Jean Renoir Paris 1900 1946, de Nicole Védrès Van Gogh 1948, Guernica 1949 i Gauguin 1950, d’Alain Resnais, Vivre sa vie 1962 de Jean-Luc Godard Ma nuit chez Maud 1969 d’Eric Rohmer, etc
germans Dardenne
Cinematografia
Realitzadors cinematogràfics belgues.
Els germans Dardenne, Jean-Pierre Engis, Lieja, 1951 i Luc Awirs, Lieja, 1954, començaren la seva carrera dirigint documentals al final dels anys setanta, i el 1987 dirigiren la seva primera pellícula de ficció, Falsch Es donaren a conèixer internacionalment amb La promesse 1996, guanyadora de l’Espiga d’Or a la Seminci de Valladolid, i es consagraren amb Rosetta 1999, Palma d’Or al Festival de Canes Invariablemnt, la seva filmografia s’inscriu en el cinema social per a denunciar les contradiccions de la societat del benestar, per mitjà de protagonistes marginats També han…
Michel Piccoli
Rita Molnár (CC BY-SA 2.5)
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic francès.
De família de músics, com a actor se centrà inicialment en el teatre, i formà part de la companyia d’avantguarda Théâtre de Babylone, gestionada com a cooperativa obrera Debutà en el cinema el 1945, i actuà en papers poc rellevants fins el film Le mépris 1963, de Jean-Luc Godard, amb el qual obtingué reconeixement Des d’aleshores es convertí en un dels actors més sollicitats del cinema europeu, especialment francès i italià Interpretà sovint personatges intrigants, tèrbols, sensuals i al límit de l’alienació Contribuïren especialment a la seva projecció els films dirigits per…
Raoul Coutard
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador cinematogràfic francès.
Fou membre del servei d’informació militar durant la guerra d’Indoxina, i posteriorment fotògraf de premsa al Vietnam El realisme de la seva càmera imprimí un to estètic a la Nouvelle Vague Fou el principal director de fotografia de Jean-Luc Godard À bout de souffle , 1960 Une femme est une femme , 1961 Vivre sa vie , 1962, etc i de François Truffaut Tirez sur le pianiste , 1960 Jules et Jim , 1962 La peau douce , 1964, i collaborà també amb Jacques Demy i Pierre Schoendoerffer Com a realitzador dirigí Hoa-Binh 1970, La légion saute sur Kolwezi 1980 i SAS à San Salvador 1983…
Chantal Akerman
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica belga.
Influïda per Jean-Luc Godard inicià la seva carrera en el cinema experimental, i debutà el 1968 amb el curt Saute ma ville El seu cinema presenta una visió tràgica de l’existència, molt marcada per l’angoixa de la seva mare, supervivent d’Auschwitz, en la qual explora les contradiccions de la identitat, especialment la de la dona En el pla formal, emprà procediments anticonvencionals com ara llargs plans seqüència i el trencament de la linealitat del discurs Autora d’una quarantena de films, cal destacar-ne Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles 1975 Je, tu, il…
Nouvelle Vague
Cinematografia
Moviment cinematogràfic francès, nascut el 1958 com a reacció al cinema d’aquell moment, eminentment literari.
De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien…