Resultats de la cerca

Fundador i director de la revista Cinema Nuovo 1952 i un dels teòrics del moviment neorealista Els seus estudis crítics són inspirats en la metodologia estètica marxista de Gramsci i Lukács Autor dels llibres L’arte del film 1950, Storia delle teoriche del film 1951, obra molt important, Cinema italiano 1960 romanzo e antiromanzo 1961, Il dissolvimento della ragione discorso sul cinema 1966, amb pròleg de Lukács, Dalla critica cinematografica alla dialettica culturale 1975, primera part de l’antologia Cinema Nuovo , una nova versió de Marx, il cinema e la critica del film 1979 i…

Influït per Gramsci, intentà d’empeltar un filologisme d’ascendència hermètica en el tronc de l’ideologisme marxista Crític, narrador i poeta, lluità per la revaloració del fet de creació popular i, sobretot, del dialecte de primer, el friülès, com a expressió d’una realitat En són testimoni diversos estudis crítics, històrics i estilístics Passione e ideologia , 1960, antologies Poesia dialettale del Novecento , 1952 Canzoniere italiano , 1955 Poesia popolare italiana , 1960 i les novelles Ragazzi di vita, 1955 Una vita violenta , 1959 En les novelles, però, l’autor recorre a…

Nasqué amb la invenció, el 1895, del bioscop per Max Skladanowsky Fins a la guerra de 1914-18 la indústria del film menà una vida precària i el mercat es nodrí de la producció americana, francesa i sobretot escandinava Oskar Messter fou el primer productor Importà tècnics com Stellan Rye i actors com Asta Nielsen, de procedència nòrdica La primera gran companyia, la Union Projektion, fou creada per Paul Davidson L’obertura dels estudis de Tempelhof i de Nuebabelsberg donà consistència a l’estructura industrial just abans de l’inici de les hostilitats El bloqueig comercial obligà el país a…

La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…