Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Alain Corneau
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Estudià música i posteriorment cinema a l’IDHEC Institut des Hautes Études Cinématographiques Després del curt Le jazz est-il dans Harlem 1969, el 1974 debutà amb una sàtira política France société anonyme , influïda per Jean-Luc Godard Els seus films següents s’emmarquen en el gènere negre Police Python 357 , 1976 La menace , 1977 Série noire , 1979 Le choix des armes , 1981 Fort Saganne , 1984 Le môme , 1986 A partir de Nocturne Indien 1989, drama basat en una novella d’ Antonio Tabucchi , diversificà la seva obra i amb la biografia del músic barroc Marin Marais , Tous les matins du…
Christian-Jaque
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut Christian Maudet, realitzador cinematogràfic francès, especialista del gènere historicista.
Entre els seus films es destaquen Les pirates de la nuit 1938, La Chartreuse de Parme 1948, Barbe-Bleue 1951, Fanfan la Tulipe 1952, Si tous les gars du monde 1955, La tulipe noire 1964, Les amours de Lady Hamilton 1968, etc
Fernandel
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic francès Fernand Contandin
.
El seu peculiar aspecte físic l’ajudà a crear un tipus de personatge còmic, d’una gran eficàcia dramàtica Actuà en els fims Regain 1936, Un carnet de bal 1937, Le petit monde de Don Camillo 1951, Ali-Baba et les 40 voleurs 1954, La loi c'est la loi 1958 i Le voyage du père 1966
Abel Gance
Cinematografia
Director cinematogràfic francès del període mut i del començament del sonor.
El 1926, amb Napoléon , assajà les possibilitats de la triple pantalla antecedent de les macropantalles actuals El 1934 provà, en una nova versió de Napoléon , el sistema sonor avui conegut com a so estereofònic Altres films seus són Mater Dolorosa 1917, J'accuse 1919, La roue 1921-24, La fin du monde 1931, J'accuse nova versió, 1937, Cyrano et d’Artagnan 1962, etc
Guillaume Depardieu
Cinematografia
Actor francès.
Fill de Gérard Depardieu , actuà en una trentena de films i també en sèries de televisió Destaquen les seves interpretacions a Tous les matins du monde 1991, d’Alain Corneau, film en el qual interpretà el jove Marin Marais que en l’edat adulta fou interpretat pel seu pare Les Apprentis 1996, de Pierre Salvadori, premi César al millor actor novell, i Pola X 1999, de Leos Carax, per la qual fou guardonat com a millor actor al festival de cinema de Gijón
Michel Brault
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic canadenc.
Després d’iniciar-se com a operador i productor de films documentals, es convertí en un especialista en aquest gènere cinematogràfic amb Les Raquetteurs 1958, Pour la suite du monde 1962, Entre la mer et l’eau douce 1966, Les enfants du néant 1968, L’Acadie, l’Acadie 1972 i Les ordres 1974, premi a la millor direcció el 1975 als festivals de Canes i del Canadà És considerat un dels millors cineastes del cinema directe i pioner de l’estètica càmera en mà
Claude Goretta
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic suís.
Format al British Film Institute de Londres i a la televisió suïssa, fou un dels capdavanters del “nou cinema” suís El seus films, com ara L’invitation 1973, Pas si méchant que ça 1974, La dentellière 1977, premiat a Canes, La provinciale 1980 i La mort de Mario Ricci 1982 reflecteixen una minuciosa observació de la realitat social del seu país Posteriorment rodà Orfeo 1985, adaptació de l’òpera de Claudio Monteverdi, la faula Si le soleil ne revenait pas 1987, L’ombre 1992, on retorna a la crítica social del seu país, Le dernier été 1997, una història d’antisemitisme a partir dels darrers…
Claude Lanzmann
Cinematografia
Periodisme
Periodista, activista polític i director de cinema francès.
De família jueva, en esclatar la Segona Guerra Mundial s’uní al Partit Comunista i participà en la resistència contra els nazis Acabada la guerra estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i després fou un temps professor a la Universitat Lliure de Berlín Corresponsal del diari Le Monde a París, establí una estreta amistat amb Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir, amb els quals collaborà a Les Temps Modernes , publicació que dirigí des del 1986 S’inicià com director de documentals l’any 1973 amb Pourquoi Israël , una retrospectiva dels vint-i-cinc d’anys de l’Estat d’Israel…
Mathieu Amalric
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic francès.
Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A Déspléchine Le…
Alain Resnais
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
El 1943 s’incorporà a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, que abandonà el 1945 per a iniciar-se com a realitzador de curtmetratges i documentals, entre els quals cal esmentar Van Gogh 1948, premiat a Venècia, Gauguin 1950, Guernica 1950, Nuit et brouillard 1955, Toute la mémoire du monde 1956, etc Incorporat a la Nouvelle Vague , l’any 1959 dirigí el seu primer llargmetratge de ficció, Hiroshima mon amour , mescla de ficció, documental i literatura, en collaboració amb la novellista Marguerite Duras, que féu que hom el considerés el creador d’un cinema-…