Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Marilyn Monroe
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Norma Jean Baker, actriu cinematogràfica nord-americana.
La indústria cinematogràfica dels EUA la convertí en la bellesa-mite dels anys cinquanta, i no fou fins més tard que hom reconegué el seu talent dramàtic Interpretà Niagara 1953, River of No Return 1954, The Seven Year Itch 1955, Bus Stop 1956, Some Like it Hot 1959, Let's Make Love 1960, The Misfits 1960, amb argument del seu tercer marit el dramaturg Arthur Miller Se suïcidà
Andy Warhol
Cinematografia
Artista i cineasta nord-americà d’origen txec el nom original del qual és Andrew Warhola.
Estudià al Carnegie Institute of Technology S'establí a Nova York des del 1952 Partint d’experiències informalistes d’estil abstracte expressionista, durant els anys seixanta es convertí en la figura més coneguda i curiosa del pop americà Utilitzà el mitjà fotogràfic, que ell considerà l’únic que és objectiu per a reproduir la realitat, mitjançant la serigrafia, en composicions on la seriació i la repetició d’una mateixa imatge posa de manifest el procés d’absorció i dissolució de la imatge notícia dels mitjans de comunicació de masses en la psicologia de masses sèries dels accidents d’…
Jane Russell
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda Ernestine Jane Geraldine Russell, actriu cinematogràfica nord-americana.
Treballà primer com a model i posteriorment cursà estudis de teatre L’any 1941 rodà la seva primera pellícula, The Outlaw , sota la direcció de Howard Hughes, que no fou estrenada fins dos anys més tard a causa dels problemes amb la censura, que considerava d’un erotisme massa explícit algunes seqüències que protagonitzà Gràcies al seu físic espectacular, però, la pellícula esdevingué un èxit de taquilla Convertida en sex-symbol , posteriorment protagonitzà Young Widow 1946, d’Edwin L Marin, His Kind of Woman 1951, de John Farrow, Las Vegas 1952, de Robert Stevenson, Gentlemen Prefer Blondes…
Luis Gasca Burges
Cinematografia
Crític, publicista i editor.
Es doctorà en dret a la Universitat de Saragossa Formà part de diverses associacions espanyoles i estrangeres de cinema, còmics i arts visuals Creà i dirigí a Sant Sebastià el Centro de Expresión Gráfica dins els Estudios Universitarios y Técnicos de Guipuzkoa EUTG, i com a editor fundà Cuto , el primer fanzín espanyol Amb les firmes Buru Lan, SA de Ediciones i Editorial Sadko edità un seguit de colleccions de fascicles de cinema i còmics Després fundà l’Editorial Pala premi Yellow Kid 1974 del Saló Internacional de Còmics de Lucca al millor editor estranger de còmics i Gasca & Romagosa…
Tony Curtis
Cinematografia
Pseudònim de l’actor cinematogràfic nord-americà Bernard Schwartz.
Després de dos anys a la Marina dels EUA 1943-45, anà a Nova York, on rebé cursos d’interpretació d’ Erwin Piscator El 1948 es traslladà a Hollywood, i l’any següent debutà en el cinema en Criss Cross , de R Siodmak Al llarg de la seva carrera interpretà més de 140 films i fou un dels actors més populars dels anys cinquanta i seixanta, apreciat tant en papers còmics com dramàtics Hom pot esmentar The Prince Who Was a Thief 1951, de R Maté Flesh and Fury 1952, de J Pevney Son of Ali Baba 1952, de K Neumann No Room for the Groom 1953, de D Sirk Houdini 1953, de G Marshall, que coprotagonitzà…
Dennis Lee Hopper
Cinematografia
Actor i realitzador cinematogràfic nord-americà.
Després d’interpretar papers juvenils a Rebel Without Cause 1955, de N Ray o Giant 1956, de G Stevens, realitzà Easy Rider 1969, el qual rebé un premi al Festival de Canes, símbol de l’inconformisme nord-americà dels seixanta Aquest mateix esperit presidí els seus següents films The Last Movie 1971 Out of the Blue 1980 Colors 1988 Backtrack 1989 The Hot Spot 1990 Chasers 1994 i Homeless 2000 En la seva irregular carrera com a actor, gairebé sempre interpretant personatges inadaptats, violents o torturats, destaquen Der Amerikanische Freund 1976, de Wim Wenders Apocalypse Now 1979, de FF…
Susan Sarandon
© Festival de Cinema de Sant Sebastià
Cinematografia
Actriu de cinema nord-americana.
Nascuda Susan Abigail Tomalin, es formà com a actriu al Catholic University of America Drama School de Nova York 1964-1968 Debutà a Joe 1970, de John G Avildsen, i posteriorment ha actuat en un gran nombre de pellícules, com a protagonista o coprotagonista The Front Page 1974, Billy Wider, The Rocky Horror Picture Show 1975, Jim Sharman, Dragonfly 1976, Gilbert Cates, The Other Side of Midnigh t 1977, Charles Jarrott, Pretty Baby 1978, Louis Malle, King of the Gipsies 1978, Frank Pierson, Atlantic City 1980, L Malle, Tempest 1982, Paul Mazursky, The Hunger 1983, Tony Scott, The Buddy System…
Jaume Miravitlles i Navarra
Cinematografia
Periodista, polític i escriptor.
Vida A causa de la seva participació en els Fets de Prats de Molló del 1926, s’hagué d’exiliar a París El 1929 acabà els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona, mentre escrivia en "La Nova Revista" i "D’Ací i d’Allà" 1928-29 Gràcies a les seves relacions amb la intellectualitat avantguardista figurà amb Salvador Dalí en la seqüència del piano del curt Un chien andalou 1929, i aparegué fugaçment en el llarg L’edat d’or 1930, ambdós de Luis Buñuel Retornà a Catalunya i amb l’adveniment de la República s’implicà en política milità en el Bloc Obrer i Camperol…
Cinema 2012
Cinematografia
Cinema nord-americà Premis cinematogràfics 2012 Lluny de tractar-se d’una tendència amb aspecte d’esgotar-se, les adaptacions de superherois del còmic van seguir en augment i van constituir algunes de les superproduccions de Hollywood més destacades i esperades de la temporada El 2012 hi va haver un disputat duel entre alguns dels personatges més emblemàtics de la DC Comics i de la Marvel, les dues editorials nord-americanes més representatives del gènere D’una banda, Christopher Nolan va clausurar la seva trilogia dedicada a Batman amb The Dark Knight Rises , The Dark Knight Rises va ser la…
cinematografia
© Fototeca.cat
Cinematografia
Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.
La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…