Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Adrian Lyne
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
Procedent de la realització d’anuncis publicitaris per a la televisió, ha aplicat a les seves pellícules un esteticisme visual heretat de la publicitat D’altra banda, sovint ha dirigit films amb una certa voluntat de provocació i escàndol Després de debutar amb el drama adolescent Foxes 1980, realitzà Flashdance 1983, Nine 1/2 Weeks 1986, Fatal Attraction 1987, Jacob's Ladder 1990, Indecent Proposal 1993, Lolita 1997 i Unfaithful 2002, sempre amb molt més èxit de públic que de crítica
Bruce Willis
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Obtingué la fama amb la sèrie televisiva Moonlighting 1985, per la qual guanyà un Emmy El seu primer èxit cinematogràfic fou amb la comèdia Blind Date 1987 de BEdwards, amb el qual tornà a coincidir a Sunset 1987 Principalment, és conegut per les seves interpretacions en papers d’acció i violència com la trilogia Die Hard , iniciada el 1987, The Last Boy Scout 1991 i Pulp Fiction 1994 Entre les seves aparicions posteriors destaquen 12 Monkeys 1995, The Fith Element 1997, The Jackal 1997, Mercury Rising 1998, Armageddon 1998, The Siege 1998, Breakfast of Champions 1999, The Sixth Sense 1999,…
Daniel Day-Lewis

Daniel Day-Lewis, Oscar a millor actor per There Will Be Blood, de P.T.Anderson
© Michael Yada / A.M.P.A.S
Cinematografia
Actor cinematogràfic anglès.
Fill del poeta Cecil Day-Lewis i de l’actriu Jill Balcon Després de protagonitzar The Unbearable Lightness of Being P Kaufmann, 1987, obtingué el BAFTA i l’Oscar del 1989 al millor actor per My Left Foot , de J Sheridan, pellícula que el confirmà com un excellent actor dramàtic Altres films seus són Gandhi R Attenborough, 1982, Stars and Bars P O'Connor, 1988, The Last of Mohicans MMann, 1992, The Age of Innocence M Scorsese, 1993, In the Name of the Father J Sheridan, 1993, The crucible N Hytner, 1996, The Boxer J Sheridan, 1997, Gangs of New York M Scorsese, 2002 pel qual aconseguí el premi…
Julianne Moore

Julianne Moore
© Loreal
Cinematografia
Actriu nord-americana.
El 1983 es graduà en interpretació a la Universitat de Boston Actuà també en telefilms i en sèries de televisió El 1990 debutà en el cinema com a secundària en diverses pellícules, entre d’altres, Vanya on 42nd Street 1994, de Louis Malle, i el 1995 en un paper protagonista a Safe , de Todd Haynes Posteriorment ha actuat a Nine months 1995, de Chris Columbus Assassins 1995, de Richard Donner Surviving Picasso 1996, de James Ivory Boogie Nights 1997 i Magnolia 1999, de Paul Thomas Anderson la seqüella de Jurassic Park , The Lost World 1997, de Steven Spielberg The Big Lebowski 1998, dels…
Ruth Prawer Jhabvala
Cinematografia
Literatura
Escriptora i guionista britànica d’origen alemany, de nom de soltera Ruth Prawer.
Era filla d’una família jueva que escapà a la Gran Bretanya el 1939 fugint de la persecució nazi Estudià literatura al Queen Mary College de Londres i es graduà el 1951 Aquest mateix any es casà amb Cyrus Jhabvala, un arquitecte indi Durant les tres dècades següents visqué a Delhi com a mestressa de casa i mare de tres filles Al mateix temps començà a escriure novelles ambientades en la cultura i els costums de la seva nova pàtria Als anys setanta visqué sobretot a Nova York, on continuà escrivint i publicant El 1986 obtingué la nacionalitat dels EUA De la seva producció hom pot esmentar les…
Glenn Close
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Graduada en antropologia i art dramàtic, debutà al teatre l’any 1974 i no fou fins el 1982 que actuà per primer cop en un film The World According to Garp, 1982, de George Roy Hill Posteriorment ha alternat els escenaris amb la televisió i el cinema Ha estat reconeguda sobretot en papers de dones calculadores, ambicioses i dures The Big Chill 1983, de Lawrence Kasdan, The Natural 1984 de Barry Levinson, Jagged Edge 1985, de Richard Marquand, Fatal Attraction 1988, d’Adrian Lyne Dangerous Liaisons 1988, de Stephen Frears, Reversal of Fortune 1990, de Barbet Scroeder Hamlet 1991, de Franco…
Antonio Banderas

Antonio Banderas (2010)
© Sevilla Festival de Cine Europeo
Cinematografia
Nom artístic de José Antonio Domínguez Banderas, actor cinematogràfic andalús.
Inicià la trajectòria en el teatre amateur El 1979 es traslladà a Madrid, i ingressà a la companyia del Teatro Nacional Descobert per Pedro Almodóvar , que el dirigí en el seu debut cinematogràfic a Laberinto de pasiones 1982, es convertí en un dels principals actors en les següents produccions d’aquest director La ley del deseo , 1986 Mujeres al borde de un ataque de nervios , 1988, i Átame , 1990, que li obriren les portes del cinema internacional Centrat des d’aleshores en una carrera d’èxit a Hollywood, ha interpretat, entre d’altres, The Mambo Kings Arne Glincher, 1991,…
Penélope Cruz Sánchez

Penélope Cruz Sánchez
© European Film Academy/Jacek Turczuk
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Els seus treballs amb JJ Bigas i Luna en Jamón, jamón 1992, F Trueba en Belle époque 1992, Á Fernández Armero en Todo es mentira 1994 i Brujas 1995, F Colomo en Alegre ma non troppo 1994, Gómez Pereira en El amor perjudica seriamente la salud 1996, P Almodóvar en Carne trémula 1997 i A Amenábar en Abre los ojos 1997, l’han convertida en una de les actrius cinematogràfiques espanyoles més internacionals Posteriorment ha interpretat Lluvia en los zapatos 1998, de M Ripoll Don Juan 1998, de J Weber La niña de tus ojos 1998, de F Trueba, pellícula amb la qual guanyà un premi Goya a la millor…
cinematografia
Cartell del cinematògraf Lumière
© Fototeca.cat
Cinematografia
Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.
La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…