Resultats de la cerca

Estudià art dramàtic a París i conegué Jean Louis Trintignant, amb qui es casà el 1954 Els anys cinquanta s’inicià en el teatre, on obtingué un èxit discret El 1957 debutà al cinema com a actriu secundària a Les cousins , de Claude Chabrol , amb qui estigué casada del 1964 al 1980, i que la dirigí en 24 pellícules, entre les quals destaquen  Les bonnes femmes 1960, Les biches 1968, film pel qual rebé l’Os de Plata al Festival de Berlín, La femme infidèle 1969, Le boucher 1970, Les noces rouges 1973 i  Violette Nozière 1978 Treballà també a Le signe du lion 1959, d’Éric Rohmer, Le…

Firma dedicada al rodatge de documentals fundada el 1911 per Andreu Cabot i Puig al barri d’Horta de Barcelona També disposava d’uns moderns laboratoris i d’una galeria de filmació Representà importants fàbriques estrangeres, comprà i vengué films d’estoc, màquines de fotos i de cinema, i filmà anuncis, noces, bateigs i actualitats El 1909, Cabot fundà, amb Narcís Cuyàs i Joan Verdaguer, Iris Films al carrer d’Aragó Després, el 1912 adquirí l’estudi i laboratori de Chomón i Fuster Els Cabot Films, de grans proporcions, foren els millors estudis del moment una planta d’obra per a…

Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d’un anarquista 1981, de D Fo Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en muntatges com Al vostre gust 1983, de Shakespeare, Un dels últims vespres de carnaval 1985, de Goldoni o L’hort dels cirerers 2000, de Čekhov, tots ells dirigits per L Pasqual, L’Hèroe 1983, de Rusiñol Les noces de Fígaro 1989, de Beaumarchais, en les versions realitzades per F Puigserver, o el treball que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells 1994, de Pirandello, dirigit…

Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974…

Gràcies a l’adquisició d’un projector s’impulsà aquesta secció, el primer president de la qual fou José Solanes Serra, i el secretari, Antoni Maria Vidal i Colominas Aviat arribaren als 200 socis, i patiren la primera crisi el 1957, amb la dimissió del president, que fou substituït per Antoni Cavallé i Maresme Aquest reorientà la secció, que es decantà cap al cinema amateur sense oblidar les altres activitats sessions de documentals, films d’ambaixades, cinema educatiu i cineclub Dins de l’amateurisme, l’activitat se centrà en els concursos, que s’iniciaren el 1958 amb un de local se’n feren…

Influït per les seves experiències pictòriques i com a funcionari del Central Office of Information, ha desenvolupat una filmografia caracteritzada pel barroquisme formal i una concepció del cinema alhora enciclopèdica i visionària A més de nombrosos curtmetratges, és autor de The Falls 1980, The Draughtman's Contract 1982, A Zed and Two Noughts 1986, The Belly of an Architect 1987, Drowning by Numbers 1988, premiat a Canes a la millor contribució artística, The Cook, the Thief, His Wife and Her Lover 1989, premi del Festival Internacional de Catalunya, Prospero's Books 1991, The Baby of…

Estudià lletres a la Sorbona, i posteriorment fou crític de cinema a Cahiers du cinéma , on entrà en contacte amb François Truffaut i Jean-Luc Godard , amb els quals formà el nucli del moviment de renovació del cinema francès conegut com Nouvelle Vague El seu primer llargmetratge,  Le beau Serge 1958, compendia la temàtica i els procediments d’aquest moviment El seguiren, entre altres films,  Les cousins 1959, Os d’Or del Festival de Berlín, À double tour 1959,  Les bonnes femmes 1960, Les godelureaux 1961, L’oeil du malin 1962,  Les sept péchés capitaux 1962, Landru 1963, Ophélia 1963 i  La…

El 1949 abandonà els estudis de belles arts a Cracòvia i s’incorporà a l’escola de cinematografia de Łódź, on es formaren també Roman Polański i Krzysztof Kieślowski El 1955 debutà amb Pokolenie ‘Generació’, 1955, sobre l’ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial, que assenyalà el centre de tota la seva filmografia posterior la història recent de Polònia  Amb un estil no exempt d’un cert barroquisme, aconseguí molt aviat projecció internacional amb títols com  Kanał 1957 premiat a Canes, Popiół i diament ‘Cendres i diamants’, 1958, Samson 1961, Popioły ‘Cendres’, 1965, Polowanie na muchy ‘La…

Vida Considerat una de les màximes figures del teatre català del seu temps, i també del de parla castellana El seu germà Jaume també era actor Es casà en segones noces amb l'actriu Dolors Delhom A setze anys protagonitzà Les joies de la Roser , en què fou descobert per l’empresari i director escènic Antoni Tutau, que el feu debutar al teatre Tívoli el 1887 en el drama de Joan Palou i Coll, La campana de la Almudaina Obtingué el seu primer gran triomf amb el Rei i monjo d’Àngel Guimerà 1890, de qui estrenà el drama La festa del blat 1896 al costat d’Iscle Soler, el seu mestre…

S’inicià com una agrupació de cercaviles d’animació fins el 1982 Amb l’espectacle Accions 1983 començaren una trajectòria amb un llenguatge i uns plantejaments propis diferenciadors Sempre en constant evolució d’acord amb els canvis tecnològics i socials, són considerats com a englobadors de formes interdisciplinàries i pioners de nous camins de l’espectacle multimèdia En el terreny audiovisual, present com a element artístic en una gran part dels seus espectacles, han fet creacions televisives com ara Taller de teatro 1984 Stock de pop 1984 Ulele 1986, sèrie Ojo de cristal un programa…