Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Louise Brooks
Cinematografia
Arts de l'espectacle (altres)
Actriu cinematogràfica procedent del music-hall.
Arrelà al cinema amb A Girl in Every Port 1927 encarnant el tipus eròtic de l’època a l’europea Especialment famosa amb motiu de The Canary Murder Case 1929 sobretot pel vestuari dissenyat per Travis Banton, excellí a Die Büchse der Pandora ‘La caixa de Pandora’, 1929, a Das Tagebuch einer Verlorenen ‘Diari d’una noia perduda’, 1929 i a Prix de Beauté 1930 Escriví l’autobiografia Lulu in Hollywood 1982
Wallace Beery
Cinematografia
Arts de l'espectacle (altres)
Actor cinematogràfic nord-americà, procedent del circ i les varietats.
Treballà en el gènere còmic, d’aventures i dramàtic The Big House 1930, The champ 1931, Viva Villa 1934
René Allio
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
De formació pictòrica i escenogràfica, procedent del teatre i especialista en B Brecht, realitzà La vieille dame indigne 1965, L’une et l’autre 1967, Les camisards 1970, Moi, Pierre Rivière 1976 i Retour à Marseille 1980
Superman
Cinematografia
Protagonista d’una sèrie nord-americana de còmics feta per J.Siegel i J.Shuter el 1938, que fou utilitzat com a portaveu de la ideologia nord-americana durant la Segona Guerra Mundial.
Procedent de Kripton, planeta en curs d’extinció, és educat per una família i exerceix de periodista En treure's la camisa es transforma en Superman i assoleix qualitats sobrehumanes, com la immortalitat, sempre que no toqui el mineral kriptonita Aquest personatge ha estat portat diverses vegades al cinema
John Frankenheimer
Cinematografia
Realitzador televisiu i cinematogràfic nord-americà.
Procedent de la generació de la televisió, realitzà alguns films interessants, com ara Birdman of Alcatraz 1962 Seven Days in May 1964, I Walk the Line 1970, The Horsemen 1970, French Connection II 1975, The Challenge 1982, Year of the Gun 1992, The Island of Dr Moreau 1996 i Ronin 1998
Antoni Verdaguer i Serra
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Procedent del cinema amateur, entre 1974 i 1976 estudià cinema a París De retorn a Catalunya, treballà com a ajudant de direcció i dirigí dos curtmetratges El 1986 acceptà dirigir el llargmetratge L’escot —adaptació d’una novella de Maria Jaen— com a pas previ dels retrats històrics La teranyina 1989 i Havanera 1992 Posteriorment realitzà Parella de tres 1995
Aldo Fabrizi
Cinematografia
Actor cinematogràfic italià.
Procedent de les varietats i la ràdio, el 1942 interpretà el film Avanti c'è posto El seu paper més emblemàtic pertany a Roma, città aperta 1944 de R Rossellini, però la seva amplia filmografia s’estén a través del gènere de la comèdia i de nombroses collaboracions amb Totó També va realitzar alguns films i, darrerament, havia interpretat La Tosca 1972 i C'eravamo tanti amati 1974
Adrian Lyne
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
Procedent de la realització d’anuncis publicitaris per a la televisió, ha aplicat a les seves pellícules un esteticisme visual heretat de la publicitat D’altra banda, sovint ha dirigit films amb una certa voluntat de provocació i escàndol Després de debutar amb el drama adolescent Foxes 1980, realitzà Flashdance 1983, Nine 1/2 Weeks 1986, Fatal Attraction 1987, Jacob's Ladder 1990, Indecent Proposal 1993, Lolita 1997 i Unfaithful 2002, sempre amb molt més èxit de públic que de crítica
Ricard Gascon i Ferré
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Procedent de l’amateurisme Actiu entre el 1945 i el 1957, abandonà després les seves activitats fílmiques Feu comèdies, com Un ladrón de guante blanco 1945, Ha entrado un ladrón 1948, cintes d’acció policíaques, com Los agentes del quinto grupo 1954 i Atacando el peligro 1957, i, sobretot, adaptacions literàries, com Don Juan de Serrallonga 1947 —un dels primers intents a la postguerra de mitificació popular d’un tema històric català— i La niña de Luzmela 1949 Treballador conscienciós, no trobà, però, un estil propi
Satyajit Ray
Cinematografia
Director cinematogràfic indi.
Procedent de família d’artistes, treballà com a decorador i publicista Rebé una gran influència del seu amic Rabindranath Tagore i, el 1951, arran de conèixer JRenoir, realitzà el seu primer film Pater Panchali ‘La queixa del corriol’, 1952, que juntament amb Apur sansar ‘El món d’Apur’, 1954 i Aparajito ‘L’invencible’, 1957 forma una trilogia A més, en aquest tipus de cinema literatura que li és propi, cal destacar Kanchenjungha 1962, Mahanagar 1963, Charulata 1965, Nayak 1966, Pratidwandi 1970, Jai baba felunath 1978, Sadgati 1982, Ghare-Baire 1984, etc