Resultats de la cerca

El 1950 fou elegida miss Suècia, i poc després competí pel títol de miss Univers que no guanyà Passà a Hollywood, on no aconseguí destacar El 1960 esdevingué una icona del cinema per la seva actuació en una seqüència de La dolce vita 1960, de Federico Fellini , en què personificava, en una escena amb Marcello Mastroianni,  una diva nòrdica exuberant i desinhibida Posteriorment residí a Itàlia, i fins el 2002 actuà en una vintena de pellícules de ressò discret

Debutà a 20 anys actuant en cafès concert i revistes teatrals de gran ressò popular La seva carrera al cinema 1937-67 fou un pàllid reflex de la teatral Participà en molts films l’únic interès dels quals foren les seves genials pallassades Tanmateix hom pot destacar, entre altres, Napoli milionaria 1950 d’E De Filippo, Guardie e ladri 1951 de Steno i Monicelli, La mandragola 1965 d’ALattuada i Uccellacci e Uccellini 1966 de PPPasolini

Després d’haver fet diversos pavellons d’exposició, a la Villa Noailles 1923, a Hyères refermà el seu propi llenguatge estructural Per a l’exposició d’arts decoratives de París del 1925 construí el pavelló de transports El 1930 fou fundada l’Union des Artistes Modernes, que presidí Mallet-Stevens i que el 1934 publicà el seu primer manifest L’UAM, combatuda amb violència, contribuí a donar a conèixer els millors artistes contemporanis Les seves obres —entre les quals la Rue Malle-Stevens, a París— accentuen el cubisme exterior Féu també decoracions per a les pellícules de Marcel L’Herbier…

Treballà a Suècia durant més de deu anys dirigint telefilms i pellícules, entre les quals un documental sobre el grup Abba, fins que obtingué un gran èxit internacional amb Mitt liv som hund ‘La meva vida com un gos’, 1985, que estigué nominada als Oscar al millor director i al millor guió El ressò d’aquesta pellícula li obrí les portes de la indústria americana, on ha realitzat, gairebé sempre en to melodramàtic o tragicòmic, Once Around 1991, What's Eating Gilbert Grape 1993, Something to Talk About 1995, The Cider House Rules 1999, Chocolat 2000, The Shipping News 2001, An Unfinished Life…

Treballà uns quants anys en sèries de televisió abans de debutar al cinema amb Forget about Me 1990, i seguí alternant els dos mitjans fins a aconseguir un cert ressò amb Butterfly Kiss 1995 Realitzador eclèctic i prolífic, canvia sovint de gènere, però acostuma a recórrer a un estil improvisat i espontani Ha dirigit, entre d’altres, Go Now 1995, Jude 1996, Welcome to Sarajevo 1997, I Want You 1998, Wonderland 1999, With or Without You 1999, The Claim 2000, 24 Hour Party People 2002, In This World 2002, Code 46 2003 i 9 Songs 2004 Posteriorment ha dirigit Tristram Shandy A Cock and Bull Story…

Iniciat en el teatre, fou director del Royal Court Theatre Upstairs 1982-85 i vicedirector del Royal Court Theatre 1985-87 Els anys vuitanta s’inicià en sèries de ficció per a televisió, i el 1995 rodà el seu primer film, la comèdia negra Shallow Grave , i el 1996 Trainspotting , pellícules que obtingueren un gran èxit Mes tard dirigí A Life Less Ordinary 1997 The Beach 2000, Alien Love Triangle 2002 i 28 Days Later 2002, que no assoliren el mateix ressò Amb Slumdog Millionaire 2008, pellícula inspirada en el món de Bollywood que aconseguí vuit Oscar 2009 –entre d’altres, el de millor…

Després de graduar-se a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh 1960, començà a dirigir curtmetratges El 1968 obtingué un gran èxit amb The Night of the Living Dead , que inaugurà un nou subgènere del cinema de terror les pellícules de zombis Posteriorment dirigí altres produccions que, sense obtenir el mateix ressò, el consolidaren en el mateix àmbit Dawn of the Dead 1978  Creepshow 1982  Monkey Shines 1988, premi al millor director i de l’Associació Catalana de Crítics al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya  The Dark Half 1993  Land of the Dead 2005  Diary of the…

Net d’emigrats lituans d’origen jueu, s’inicià professionalment a la televisió realitzant espots comercials, i l’any 1993 rodà el seu primer telefilm, La classe  américaine , al qual seguiren les sèries C’est pas les 20 heures 1994 i Les films qui sortent le lendemain dans les salles de cinéma 1996 L’any 1997 debutà en el cinema amb el curt Échec au capital , i dos anys després s’estrenà el seu primer llargmetratge, Mes amis Amb les paròdies dels films d’espionatge OSS 117 Cairo, Nest of Spies 2006 i  OSS 117 Lost in Rio 2009 obtingué un cert ressò Fou, però, amb The Artist 2011, pellícula…

S’inicià professionalment en el teatre, i va obtenir un notable ressò a Broadway Actor de registre eminentment còmic, debutà en el cinema el 1967 en Bonnie & Clyde , d’Arthur Penn, però el seu renom en el cinema està associat a Mel Brooks , de qui protagonitzà The Producers 1967, pel qual va ser nominat a l’Oscar, Blazing Saddles 1974 i el seu gran èxit, Young Frankenstein 1974, del guió del qual va ser coautor amb Brooks i pel qual van ser nominats a l’Oscar Altres títols destacats de la seva carrera són Everything You Always Wanted to Know About Sex * But Were Afraid to Ask 1972, de…

Els títols que produí foren principalment documentals, curses de braus, cintes curtes o còmiques, com la sèrie del personatge Kri-Kri També feu melodrames ambientats a l’alta societat, dirigits per Doria el 1913, com La luz que vuelve , El collar de diamantes i Los solitarios del bosque i films d’aventures com El crimen del otro i El hijo del mar Igualment volgué introduir-se amb drames típicament espanyols com Carmen i Sangre gitana , també realitzats per Doria el 1913 La vida cinematogràfica de la productora fou molt intensa, ja que en cinc mesos edità deu llargs que tingueren un gran…