Resultats de la cerca

Considerat com un dels més importants realitzadors del seu país, inicià la seva tasca el 1912 dirigint obres tan remarcables com Terje Vigen 1917 Tösen från stormyrtorpet ‘La filla de la torbera’, 1917, Berg-Ejvind och hans Hustru ‘Els proscrits’, 1918, Mästerman ‘Mestre Samuel’, 1920, Körkarlen ‘La carreta fantasma’, 1921, etc, i a Hollywood, on fou cridat, The Scarlet Letter 1926 i sobretot The Wind 1928, entre altres Havent tornat al seu país 1930, es dedicà majorment a la tasca d’actor cinematogràfic i teatral, bé que dirigí encara algunes pellícules Influí d’una…

El nom del certamen prové de l’escultor César César Baldaccini, autor del trofeu

Debutà el 1906 al Deutsches Theater de Berlín, dirigit per Max Reinhardt, i es féu cèlebre per les seves interpretacions de Schiller, BSchaw, etc, i sobretot de Goethe i de Shakespeare A partir del 1913 desenvolupà també una tasca remarcable com a actor i director cinematogràfic

Vida A quinze anys inicià la seva tasca literària en diverses publicacions El 1935 participà en la fundació del Cineclub Avançada, que feu sessions en alguns locals de Terrassa A la dècada del 1940 liderà la creació del cineclub Cinema, i reprengué la tasca literària Collaborà en revistes especialitzades com ara "Otro Cine" 1952-75, "Arte Fotográfico", "Proyector" 1956-57 i "Imagen y Sonido" 1963-75, en butlletins d’entitats locals i al setmanari "Presència" de Girona Organitzà i participà en cicles de cinefòrum a les entitats Amics de les Arts, Centre Parroquial de Sant Pere i Escola Tècnica…

Vida De formació autodidacta en el món amateur , es titulà com a enginyer tècnic de so i adquirí les seves primeres experiències professionals com a ajudant i tècnic de so als Rosenborg Studios de Ruttenen 1968 Posteriorment feu alguns cursets d’audiovisuals a París El 1969 obrí un estudi propi a Barcelona dedicat a l’audiovisual industrial, a la gravació per a programes de ràdio i a la sonorització d’espectacles En la seva tasca com a realitzador de films industrials obtingué un premi a Canes per Copresa Miniwat 1970, que li serví per a projectar la seva carrera Entre el 1973 i…

Inicialment desenvolupà una important tasca teatral i el 1949 es donà a conèixer en el món del cinema Interpretà més de 50 films, entre els quals destaquen els sis realitzats per Cyril Endfield i, sobretot, els de Joseph Losey Blind date 1959, The criminal 1960, Eve 1962,i Accident , juntament amb The guns of Navarone 1960, Very impotant person

La seva tasca, no obstant la seva irregularitat, ha donat obres tan remarcables com Himalspelet ‘El camí del cel’, 1942, Hets ‘Turments’, 1944 i sobretot Fröken Julie ‘Senyoreta Júlia’, 1950-51, premiada al Festival de Canes del 1951 Altres films seus són Bara en mor ‘Només una mare’ 1949, Domaren ‘El jutge’, 1961, On ‘L’illa’, 1964 i Fadern ‘El pare’, 1969

Realitzà films de tots els gèneres, sobretot d’aventures — The Dawn Patrol 1930, Only Angels have Wings 1939, Hatari 1961— i comèdies — Gentlemen Prefer Blondes 1953 i Man's Favourite Sport 1963— Ha dirigit, a més, Scarface 1932, Sergeant York 1941, Red River 1948, Río Bravo 1958 i Eldorado 1966 Li fou concedit per l’acadèmia de Hollywood l’Oscar especial del 1974 pel conjunt de la seva tasca cinematogràfica

Vida Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1974, des d’aquest mateix any hi exercí la docència com a professora d’història del cinema al Departament d’Història de l’Art Es doctorà en història del cinema el 1984 amb una tesi sobre el període més productiu del cinema mut a Barcelona 1906-23, etapa que concretà en un parell de volums Història del cinema a Catalunya I L’època del cinema mut 1896-1931 1986 i Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona 1906-1923 1987 Aquesta tasca historiogràfica li fou reconeguda amb els premis Sant Jordi de…

El seu aire tímid i introvertit donà una dimensió psicològica complexa fins i tot a les interpretacions més trivials El 1961 fou premiat a Canes per la seva tasca a Aimez-vous Brahms Altres films seus són Fear Strikes Out 1957, The Tin Star 1957, Psycho 1959, Fedra 1961, The Trial 1962, Orient-Express 1976, Remember my Name 1978, Psycho II 1983, Crimes of Passion 1984 i Psycho III 1986, que, a més, dirigí