Resultats de la cerca

Graduat per l’Escola d’Arts de la Interpretació de Praga, s’integrà en el corrent del “nou cinema txec” amb Křik ‘El primer crit’, 1963 Derivà després vers el gènere fantàstic amb Valerie a týden divů ‘Valèria o la setmana de les meravelles’, 1969 i, posteriorment, vers un realisme crític i humà, sovint emprant actors no professionals Causa králik ‘El cas del conill’, 1979 Més tard dirigí Útěky domů ‘Escapar de casa’, 1981, Néuplné zatmění ‘Eclipsi incomplert’, 1982, Katapult ‘Catalulta’, 1983, Prodloužený čas ‘Temps perllongat’, 1984, Lev s bílou hřívou ‘Lleó amb…

Realitzà per a AWarhol Flesh 1968, Trash 1970 i Heat 1973, exponents de l’estètica underground Posteriorment derivà vers el cinema comercial Dirigí Mixed Blood 1983 i Beethoven's Nephew 1985

S'inicià com a realitzador amb films policíacs com L’assassino 1961, La decima vittima 1965 i derivà posteriorment vers un thriller polític de caràcter populista Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto 1969 La classe operaia va in paradiso 1971, Todo Modo 1976, Buone notizie 1980 i altres

Establert molt aviat a Hollywood, treballà en diversos gèneres adaptació de novella, del teatre, de tema policíac, etc La seva inclinació vers els grans temes el portà a una certa dimensió crítica, però amb molta ambigüitat en les seves conclusions Algunes de les seves pellícules són Laura 1944, The Moon is Blue 1953, Carmen Jones 1955, The Man with the Golden Arm 1956, Bonjour, tristesse 1957, Exodus 1960, The Cardinal 1963, Hurry Sundown 1966, Julie Moon 1970, Rosebud 1975 i The Human Factor 1979

Després d’uns inicis poc prometedors, realitzà l’inquietant film El bosque del lobo 1969 abans de reorientar la seva obra vers un classicisme correcte, encara que poc estimulant Tormento 1974, Pim, Pam, Pum fuego 1975, La Corea 1976, Un hombre llamado Flor de Otoño 1978, Akelarre 1984 i Bandera negra 1986, El día que nací yo 1991, El maestro de esgrima 1992, Morirás en Chafarinas 1995, Más allá del jardín 1996 i Tiempo de tormenta 2003 També ha participat en la pellícula collectiva Hay motivo 2004

Provinent del teatre, el seu estil cinematogràfic es caracteritza per una gran bellesa plàstica i un acusat dramatisme, aconseguit mitjançant la intensificació de caràcters i situacions Vers l’any 1925 anà als EUA amb Greta Garbo, però no encaixà en l’ambient de Hollywood Alguns dels seus films més importants són Thomas Graal bästa film ‘La millor pellícula de Thomas Graal’, 1917, Sangen om den eldröda blomman ‘En els remolins’, 1918, Herr Arnes pengar ‘El tresor del senyor Arne’ 1919, Erotikon 1920, Gösta Berlings Saga ‘La llegenda de Gösta Berling’, 1923 i Hotel Imperial 1927

Amb el seu germà fundà, vers el 1905, la productora Fills de Blai Cuesta Realitzà el primer film important del País Valencià El tribunal de las Aguas 1905 rodà actualitats, com el film dedicat a l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i pellícules amb argument, com El ciego de la aldea 1907 i El tonto de la huerta 1912 inspirada en La barraca , de Blasco i Ibáñez Produí també films de tema taurí La lucha por la divisa , 1909 i creà un autèntic arxiu de documentals sobre les principals figures taurines del seu temps

Vida Després d’estudiar a l’Escola Oficial de Cinematografia, on el 1969 es llicencià en producció, inicià la seva trajectòria com a director de producció d’Estela Films de Jordi Tusell Amb aquest càrrec intervingué en La respuesta 1969, Josep Maria Forn estrenat el 1976 versió en català, M’enterro en els fonaments , 1984 La cena Historia de una chica sola 1969, Jordi Grau i Topical Spanish 1970, Ramon Masats El 1971 s’independitzà i creà Films d’Ara, una productora bàsicament orientada vers el cinema eròtic a través de coproduccions, en algunes de les quals també feu de…

Estudià a l’Academy of Radio Arts de Toronto, i posteriorment es traslladà a Nova York, on inicià una carrera a la televisió, que mantindria al llarg de la seva trajectòria professional com a actor secundari en nombroses sèries d’èxit Bonanza , The Virginian , The Streets of San Francisco , etc A mitjan anys cinquanta es traslladà a Hollywood, on actuà en papers de seductor i de dolent Vers la fi dels anys setanta descobrí uns dots per a la comicitat que el convertiren en un actor molt popular i que explotà a fons, sobretot a partir de Airplane 1980 i la sèrie televisiva Police…

Graduat el 1986 a l’Escola de Cinematografia de l’IDHEC a París, s’inicià com a director de fotografia i ajudant de direcció El 1990 realitzà per a la televisió un documental sobre la guerra del Líban i, després de dos curtmetratges 1994, 1995 i el telefilm Les Sanguinaires 1997 El 1999 debutà al cinema amb Ressources humaines , que el 2001 rebé un premi César a la millor opera prima Seguiren L’emploi du temps 2001, premiat al Festival de Venècia, Vers le sud 2005,  Entre les murs 2008, Palma d’Or del Festival de Canes 2008 i Cesar a la millor adaptació 2009,  Foxfire 2012, …