Resultats de la cerca
Es mostren 701 resultats
gòbids
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes, caracteritzats pel fet de tenir el cos petit i fusiforme, els ulls en posició superior i molt junts, dues aletes dorsals, una de caudal arrodonida i aletes pelvianes fusionades per davant formant un disc adhesiu.
Inclou unes 400 espècies d’aigua dolça i, majoritàriament, marines, entre les quals hi ha el gòbit
esqualiformes
Ictiologia
Ordre de peixos condrictis selacis caracteritzats per la manca d’aleta anal.
Inclou quatre famílies, entre les quals es destaquen la dels esquàlids, a la qual pertany l'agullat, i la dels esquatínids, a la qual pertany l'àngel
esquàlids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de presentar totes dues ales dorsals precedides d’una espina poc o molt desenvolupada.
De mida mitjana o relativament petita, habiten tant a les aigües litorals com a una gran profunditat, i en llur majoria són vivípars Inclou uns 20 gèneres, amb nombroses espècies, algunes de les quals, com l’agullat i el porc marí, són comunes a les costes dels Països Catalans
espet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels esfirènids, que ateny un metre de llargada, de forma molt esvelta, amb els ulls enormes, la mandíbula inferior clarament prògnata i l’aleta caudal molt escotada.
És de costums pelàgics, habita en petits grups i és depredador ràpid i de gran velocitat És l’única espècie representant de la barracuda que habita a la Mediterrània
esparrall
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, d’uns 20 cm de llarg, color verd fosc a l’esquena i blanc argentat als flancs, amb una taca característica en forma d’anell de color negre a la base del peduncle caudal, després de l’aleta dorsal.
Sovint va en grups poc nombrosos mesclat amb altres espècies S'alimenta de petits molluscs i crustacis Habita a les costes rocalloses i en els molls dels ports de l’Atlàntic i de la Mediterrània És comú als litorals i ports dels Països Catalans
espàrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, amb moltes espècies, que tenen el cos alt i comprimit, amb escates ctenoides i flancs generalment argentats.
La boca és lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció L’aleta dorsal té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior les pectorals són llargues i punxegudes i el peduncle caudal és robust Sovint té bandes transversals fosques Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies, i els ous són planctònics En general són habitants de la zona litoral, molt bons nedadors i es troben prop del fons Hi ha formes herbívores, carnívores i omnívores Tenen una gran importància comercial a totes les mars temperades i càlides…
esòcids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels clupeïformes, caracteritzats pel fet de tenir el cos allargat, el musell aixafat, la boca tan llarga com la meitat de la longitud del cap i les dents molt robustes i inserides en els premaxil·lars, intermaxil·lars, vòmer, palatins i llengua.
Inclou un sol gènere, Esox , amb cinc espècies depredadores pròpies dels rius i llacs d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, entre les quals hi ha l' Esox lucius lluç de riu que ha estat introduïda als rius dels Països Catalans
esfirènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de forma allargada, dues aletes dorsals molt separades i la caudal fesa.
La boca és molt grossa, proveïda de dents fortes i agudes De costums pelàgics, són propis de les mars càlides, on reben el nom genèric de barracuda A la Mediterrània habita una sola espècie, l'espet
escurçana
Ictiologia
Peix condroïcti de l’ordre dels raïformes, de la família dels dasiàtids, que presenta el cos aixafat en sentit dorsiventral i en forma de disc romboïdal prolongat per una cua molt llarga i prima.
És de dimensions grans o mitjanes, i algunes espècies poden arribar als 2,5 m de llargada no tenen aletes dorsals, però presenten un agulló molt fort situat a la meitat superior del fuet caudal Aquest agulló és en connexió amb una glàndula verinosa El gènere comprèn unes quantes espècies pròpies dels fons arenosos costaners, algunes de les quals són comunes als Països Catalans