Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
pagell
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que té el perfil cefàlic inclinat, és de color vermell rosat, té la mucosa bucal negra i els opercles amb una franja vermella.
Fa de 20 a 40 cm, bé que pot atènyer els 60 cm És comestible i habita als fons de roca propers a la costa de tota la Mediterrània, i a l’Atlàntic, fins a les illes Britàniques
espinós
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels gasterostèids.
D’uns 7 cm de longitud, cos fusiforme, peduncle caudal curt, aleta dorsal precedida de 3 espines dures, altes i distanciades entre elles, i costats del cos recoberts per una armadura formada per plaques allargades transversalment Habiten a la part dels rius contigua a la mar, on de vegades penetren Es nodreixen de partícules orgàniques, ous i larves i petits crustacis De vegades s’ajunten en bancs integrats per un gran nombre d’individus El mascle, que adquireix una vistosa lliurea nupcial a l’època de zel, fabrica el niu amb algues i una substància aglutinant A causa de llur gran nombre i…
llamprea
Ictiologia
Nom donat als ciclòstoms de la família dels petromizòntids que pertanyen als gèneres Lampetra, Petromyzon i Eudontomoyzon
.
Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials Són ectoparàsites La larva rep el nom d'ammocet La llamprea de mar Petromyzon marinus ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre A l’embut bucal hi ha cercles de dents…
areng

Areng
Smithsonian Environmental Research Center (CC BY 2.0)
Ictiologia
Peix marí clupeïforme de la família dels clupeids, semblant a la sardina, però de dimensions més grans (pot atènyer uns 35 cm) i amb els opercles llisos.
De color blau fosc al dors, més clar als flancs i platejat al ventre té uns replecs adiposos característics als ulls Són peixos propis d’aigües fredes i de salinitat baixa Viuen a la part septentrional de l’Atlàntic, tant a les costes americanes com a les europees oceà Àrtic, costes de Noruega, mar del Nord, d’Islàndia, de Grenlàndia, britàniques, canal de la Mànega i part nord de les costes franceses al Bàltic n'existeix una raça de dimensions més petites Cap al sud, no travessen la isoterma de 12°C a la superfície No fan grans migracions, sinó que es mouen sempre dins àrees més…
pixota

Pixota
Etrusko25 (CC BY-SA 4.0)
Ictiologia
Peix anguiforme de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràpids, de 20 cm, que no té aletes ventrals ni caudal i viu paràsit a l’interior de les holotúries a les costes atlàntiques, des de les illes Canàries a les Britàniques, i a la Mediterrània.