Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
peix porc
Peix porc
Roberto Pillon (CC BY-NC-SA 4.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gobiesociformes, de la família dels gobiesòcids, de petites dimensions, fins a uns 6 cm, que habita al fons, a la zona costanera.
No té escates i té el cos cobert d’un mucus protector Les aletes ventrals són transformades en una ventosa amb la qual es fixa a les pedres
ciprínids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces.
Tenen el cos ovalat i de dimensions variables, cobert d’escates cicloides la boca és llisa, amb mandíbules sense dents, i barbes en moltes espècies els ossos de la faringe són falciformes amb estructures anomenades dents faríngies, que juntament amb formacions del basioccipital, recobertes amb una placa còrnia, formen un aparell rosegador molt potent Són criats amb fins alimentaris o com a peixos d’aquari
lofiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis de cos nu o cobert de tubercles espinosos.
Caracteritzats pel fet de presentar les aletes pectorals pedunculades, els primers radis de les aletes dorsals lliures i transformats en filaments pescadors i les feses branquials reduïdes a un simple forat situat darrere cada aleta pectoral Presenten l’aleta caudal no bilobada, la boca generalment és molt grossa i les aletes ventrals són en posició jugular no tenen costelles i són fisoclists Inclou unes 225 espècies marines i bentòniques, agrupades en cinc famílies Una espècie típica és el rap
zeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis.
Caracteritzats pel fet de presentar el dors molt elevat, el cos comprimit i cobert de grosses escates ctenoides, el cap gros, la boca molt protràctil, la línia lateral corba al centre dels costats, la bufeta natatòria grossa, les aletes pectorals petites i les ventrals en posició jugular o toràcica i les aletes dorsal i anal amb uns radis espinosos forts i llargs a la base Inclou dues famílies els zeids, amb el gall Zeus faber , i els capròids, amb el gallet Capros aper
singnàtids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels singnatiformes.
Tenen un cos molt llarg, cobert de plaques òssies disposades en anells, que formen cuirassa, amb cua, proveïda o no d’aleta, eventualment prènsil, una sola aleta dorsal amb radis tous, que fa moure el cos, les pectorals petites o absents, i ulls molt mòbils Els mascles tenen, generalment, una bossa o cambra incubadora abdominal, on els ous, deixats per la femella, s’obren i es desenvolupen si no hi ha bossa, els ous són enganxats sobre el ventre Habiten comunament als herbassars d’algues L’agulla, la serpeta, el serpetó i el cavall marí són singnàtids comuns a les mars dels…
ciprinodòntids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels ciprinodontiformes, petits, de cos curt, rabassut i cobert d’escates cicloides grans.
escatós
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids, amb el cos de color gris rogenc i cobert d’escates molt grosses.
Ateny els 15 cm de longitud i viu a profunditats diverses sobre fons sorrencs És comú a les mars dels Països Catalans, on hom el confon fàcilment amb la lluerna
notacant
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels notacantiformes, de la família dels notacàntids, de cos prim i allargat cobert de minúscules escates que també cobreixen el cap.
peristèdids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de mida mitjana, amb el cos allargat i cobert de plaques ossificades que els donen l’aspecte de peixos cuirassats.
fadrí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, que assoleix uns 20 cm, amb el cos cobert de ratlles transversals ondulades i amb una taca negra a l’esquena.
És tropical i habita en els esculls de corall N'hi ha també a la Mediterrània