Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
cua de rata
Cua de rata
Jo Langeneck (CC BY-SA 4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels macruriformes, de la família dels macrúrids, de cos molsut, de color gris argentat i ventre negrenc, que amida uns 17 cm de llargada.
Exhibeix una primera dorsal molt notòria i la segona dorsal, la caudal i l’anal formen una única aleta llarga i filiforme cua Considerat un peix exclusivament abissal, hom n'ha pescat, però, accidentalment a uns 200 m de fondària
milana
Milana
whodden (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de la família dels miliobàtids i de l'ordre dels miliobatiformes
, que ateny 1,50 m de llargada, més de la meitat dels quals corresponen a la cua.
El disc és subromboïdal, amb el cap prominent i els ulls i els espiracles obrint-se en direcció lateral Darrere l’aleta dorsal, a la base de la cua, hi ha un llarg aculi verinós, que pot produir ferides molt doloroses És una espècie vivípara que habita als fons sorrencs, on s’alimenta de molluscs bentònics tanmateix, neda sovint prop de la superfície i àdhuc pot saltar fora de l’aigua És una espècie cosmopolita, comuna a la Mediterrània
torpediniformes
Ictiologia
Ordre de peixos selacis hipotremats o batoïdeus amb el cos diferenciat en una porció anterior o disc, oval, el·líptic o rodó, i en una porció posterior o cua.
El disc inclou el cap i les dues aletes pectorals i la cua les dues aletes dorsals i la caudal De musell arrodonit, els ulls són petits i la boca és petita i arquejada Entre el crani i la part anterior de les dues aletes pectorals hi ha un òrgan elèctric a cada costat, format per nombrosos discs musculars disposats en forma de prisma que constitueixen una mena de condensador capaç d’emetre fins a 220V Inclou uns set gèneres amb unes poques espècies, que s’estenen per les mars tropicals i temperades habiten sobre fons arenosos i fangosos, i es nodreixen d’animals bentònics Les…
cavall marí
Cavallet marí
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis
marins, de l’ordre dels signatiformes, molt modificats, que tenen el cos protegit per una cuirassa dèrmica rígida, i el cap que recorda el d’un cavall (d’ací prové llur nom) a causa de l’allargament del rostre suctor.
Són de dimensions mitjanes 15 a 20 cm, de color marró variable l’aleta caudal és substituïda per una mena de cua prènsil sovint s’entortolliguen amb la cua a les posidònies i zosteres Tenen fecundació interna la parada nupcial, que precedeix la còpula, és complexa, i suposa canvis notables de coloració i de comportament en tots dos sexes el mascle cova la posta dins una bossa incubadora ventral que s’obre o rebenta quan els ous es desclouen A la Mediterrània són comunes dues espècies Hbrevirostris i Hguttulatus , aquesta darrera també anomenada cavallet marí , amb…
lepidosteïformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, amb caràcters arcaics, que es caracteritzen pel fet de tenir el musell molt allargat i l’esquelet ben ossificat.
Tenen la cua heterocerca i presenten la vàlvula espiral rudimentària
agulleta d’alguer
Agulleta d’alguer
Duarte Frade (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels singnatiformes, semblant al cavall marí, però de cos recte i allargat (fins a 40 cm), i de natació horitzontal.
És de color bru, amb taques blanques, i té la cua en forma de paleta Viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània en aigües costaneres de poca fondària, però abundoses en algues
ceratodiformes
Ictiologia
Ordre de peixos dipnous que comprèn individus amb el cos recobert de grans escates cicloides.
La cua és dificerca, les aletes imparelles són unides, i les parelles tenen forma punxeguda l’endoesquelet és cartilaginós La bufeta natatòria és reticulada, i tenen un únic pulmó sense lòbuls La família comprèn actualment una sola espècie, la barramunda
canari
Canari
albert kok (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 15 cm de llargada, de colors vistosos, amb unes franges transversals de color blavós.
A la base de les aletes pectorals i a l’inici de la cua, hi destaquen sengles taques negres Acostuma a viure solitari, entre prats d’algues, a les costes de la Mediterrània i de l’Atlàntic costes portugueses i de l’Àfrica Occidental
bràmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, integrada per escassos representants, el més conegut dels quals als Països Catalans és la castanyola.
Tenen el cos oval i comprimit lateralment, el cap arrodonit i la boca obliqua La cua és falciforme, i les aletes dorsal i anal són llargues, així com les pectorals, que són punxegudes Viuen a l’Atlàntic, a l’Índic i al Pacífic, així com a la Mediterrània
macruriformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels osteïctis estretament relacionat amb el dels gadiformes.
Posseeixen un musell prominent, boca ínfera i escates ctenoides, i tenen el cos allargat i acabat en una cua llarga i punxeguda La segona dorsal, la caudal i l’anal resten fusionades en una aleta única Constitueixen un petit grup de formes abissals, anomenades en general peixos rata Les espècies Macrurus sclerorhynchus i Coelorhynchus coelorhynchus habiten a la Mediterrània