Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
mènids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, d’una constitució molt semblant a la dels espàrids, dels quals es diferencien pel fet de posseir una boca extraordinàriament protràctil i les mandíbules més febles.
Són hermafrodites proterògins Moltes espècies construeixen nius a la sorra del fons, vigilats i defensats pel mascle S'alimenten de crustacis i altres minerals planctònics, i habiten a la zona litoral de les mars temperades i càlides a la Mediterrània és molt corrent la xucla
espàrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, amb moltes espècies, que tenen el cos alt i comprimit, amb escates ctenoides i flancs generalment argentats.
La boca és lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció L’aleta dorsal té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior les pectorals són llargues i punxegudes i el peduncle caudal és robust Sovint té bandes transversals fosques Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies, i els ous són planctònics En general són habitants de la zona litoral, molt bons nedadors i es troben prop del fons Hi ha formes herbívores, carnívores i omnívores Tenen una gran importància comercial a totes les mars temperades i…
serrànids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, la majoria de mida grossa, de cos robust, més o menys allargat i una mica comprimit.
Al dors tenen dues aletes o una de sola, l’anterior de les quals o la primera porció de l’única posseeix radis espinosos l’anal és curta, amb tres radis espinosos, i la caudal és multiforme Carnívors voraços, ponen ous flotants, i bastants espècies són hermafrodites Habiten a les mars tropicals o temperades, sobre fons rocallosos, formant moles importants, però també hi ha certes espècies d’aigües salabroses i dolces Família d’elevat nombre d’espècies, és molt ben representada a les costes dels Països Catalans, principalment per la vaca serrana Serranus scriba , el serrà…
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per…