Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
lepidosti
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels lepidosteïformes, de la família dels lepidostèids, de cos subcilíndric i musell molt llarg.
Són uns nedadors hàbils i depredadors de gran voracitat Comprèn vuit espècies, que habiten a les aigües dolces d’Amèrica
morònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, molt pròxima a la dels serrànids, però dels quals es diferencien per presentar sempre dues aletes dorsals, el preopercle dentat i una coloració grisa dominant.
Són bons nedadors i habiten a les costes rocoses, les platges o els ports així com a les aigües salabroses dels estuaris Les espècies més característiques dels Països Catalans són la baila i el llobarro
isúrids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de tenir el peduncle caudal prim i el lòbul inferior de la cua molt desenvolupat.
El morro és cònic i molt agut, i les dents són iguals La reproducció és ovovivípara Tots els representants d’aquest grup tenen costums pelàgics, són nedadors rapidíssims i molt agressius A la Mediterrània, bé que rars, hi habiten el marraix , el solraig i el tauró blanc
equeneïformes
Ictiologia
Ordre de peixos caracteritzats pel fet de presentar al cap un òrgan adhesiu en forma de ventosa i el cos fusiforme i allargat.
Bons i ràpids nedadors, prefereixen d’enganxar-se amb la ventosa cefàlica a taurons, tortugues marines gegants, bucs dels vaixells, etc Solen alimentar-se amb les desferres i restes del menjar de llurs hostes Comprèn només la família dels equenèids, que té la rèmora com a únic representant a la Mediterrània
mugílids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels mugiliformes, de cos afusat i robust, de cap pla per la part superior, de llavis carnosos i de dents petites.
Tenen dues dorsals, molt separades La coloració de fons és grisa Les diferents espècies són conegudes amb el nom genèric de llísseres Són peixos de costums pelàgics, molt bons nedadors, que s’alimenten d’invertebrats i d’algues, penetren sovint en aigües salabroses i dolces i tenen una marcada preferència per zones de pollució domèstica i per ports
caràngids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes , que agrupa gèneres gairebé sempre pelàgics i migradors, que solen anar en moles, propis de les aigües marines i salabroses tropicals i temperades.
Són bons nedadors, de cos generalment comprimit, anàleg al dels escòmbrids, recobert d’escates cicloides la línia lateral, normal o ribetejada d’escudets ossis, presenta una corba mitjana pronunciada l’aleta caudal és escotada la dorsal, doble, amb la primera espinosa, davant la qual sol haver-hi radis espinosos lliures, així com davant l’aleta anal Viuen a gairebé totes les mars llur carn és saborosa Caràngids més importants de les costes dels Països Catalans Nom científic Nom vulgar Lichia amia palomida Lichia glauca sorell de penya, palomida xica Lichia vadigo lletja Naucrates…
espàrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, amb moltes espècies, que tenen el cos alt i comprimit, amb escates ctenoides i flancs generalment argentats.
La boca és lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció L’aleta dorsal té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior les pectorals són llargues i punxegudes i el peduncle caudal és robust Sovint té bandes transversals fosques Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies, i els ous són planctònics En general són habitants de la zona litoral, molt bons nedadors i es troben prop del fons Hi ha formes herbívores, carnívores i omnívores Tenen una gran importància comercial a totes les mars temperades i…
blènnids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes petites, bentòniques, de les aigües marines costaneres, salabroses i dolces.
Els blènnids no tenen escates, o les tenen molt petites, i llur pell és mucosa Les aletes dorsal i anal solen ésser llargues i àmplies, com les pectorals, que són utilitzades sovint com a puntals, de manera que amb la cua formen un trespeus que empren sovint per a estintolar-se, en posicions típiques de parada i d’atenció l’aleta caudal és arrodonida, i les aletes pelvianes tenen una posició jugular El cap és gros, i presenta sovint tentacles o banyes, formades per expansions dèrmiques tenen dents petites i potents, adaptades a la condició de depredador Són mals nedadors, i es mouen…