Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
holocèfals
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis que tenen el cos fusiforme, acabat en una aleta caudal llarga i poc aparent.
Les aletes ventrals dels mascles són parcialment transformades en pterigopodis La pell és llisa i sense escata Tenen un opercle cartilaginós que recobreix les feses branquials, i els adults conserven el notocordi La fecundació és interna, i són ovípars Són animals de costums bentònics, i habiten normalment a bastant de profunditat, on s’alimenten d’invertebrats És un grup poc nombrós, de caràcter arcaic, que inclou formes fòssils conegudes des del Devonià A la Mediterrània, hi habita la guineu
ballesta
ballesta (B.carolinensis)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels plectògnats, de la família dels balístids, que poden atènyer uns 40 cm, de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva, poc diferenciat del cap.
S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de defensa contra els…
estomiformes
Ictiologia
Ordre de peixos abissals poc evolucionats que comprèn espècies molt diverses, la majoria predadores i amb òrgans luminescents.
vaca serrana
vaca serrana
sarah faulwetter (CC BY-NC-SA 2.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, que pot atènyer uns 25 cm, de color groguenc, sobre el qual es destaquen bandes transversals més fosques, algunes de les quals bifurcades, amb una taca blava o violeta al ventre (l’adult) i amb nombroses línies retortes al cap.
Presenta radis espinosos a la part anterior de l’aleta dorsal És abundant entre les pedres i la vegetació poc profundes de la zona costanera superior de la Mediterrània, l’oceà Atlàntic i la mar Negra La carn té poc valor alimentari
bestinal
Ictiologia
Dit dels peixos selacis en general, que tenen la pell proveïda de denticles dèrmics i la carn dels quals és poc apreciada.
sarg
sard 1
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, de 20 a 30 cm de longitud, amb 8 dents incisives a cada mandíbula i dents laterals visibles, arrodonides, formant diverses fileres; és de color gris argentat, amb bandes brunes longitudinals sobre els flancs i una ampla banda transversal negra sobre la cua, eventualment estesa també sobre les aletes dorsal i anal i amb les aletes pelvianes negres.
És comú a la Mediterrània i habita a les aigües poc profundes o prop de la desembocadura dels rius És omnívor i de carn comestible
puput
Puputs
Marrabbio2 (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels bòtids, que té els ulls molt separats i a la banda esquerra, l’espai intraocular excavat i la base de l’aleta ventral dreta més curta que l’esquerra.
Les escates són petites, adherents, ctenoides les del cantó zenital i cicloides les del cantó cec Habita en aigües poc profundes i és comuna a la Mediterrània
albúlids
Ictiologia
Família de clupeïformes, integrada per peixos de cos en forma de fus, poc comprimit i, tot ell, tret del cap, recobert d’escates petites i argentades.
La boca és petita i subterminal Les aletes són disposades com en les sardines i poden tenir un radi posterior llarg a l’aleta dorsal Albula és el gènere més important
esquàlids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de presentar totes dues ales dorsals precedides d’una espina poc o molt desenvolupada.
De mida mitjana o relativament petita, habiten tant a les aigües litorals com a una gran profunditat, i en llur majoria són vivípars Inclou uns 20 gèneres, amb nombroses espècies, algunes de les quals, com l’agullat i el porc marí, són comunes a les costes dels Països Catalans
tord roquer
Tord roquer
João Encarnação (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 18 cm de llargària, d’un color verdós, amb una gran taca d’un blau negrós o verdós sota cada ull i una taca negra sota la línia lateral, molt a prop de la cua.
Presenta un gran dimorfisme sexual en època de zel El mascle construeix un niu entre les roques amb algues Espècie atlàntica, és poc comuna a les aigües dels Països Catalans