Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
nototènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes que tenen el cos allargat, amb una boca bastant grossa, de la qual surt una bàrbula.
Les escates són ctenoides i les aletes pelvianes són separades Es nodreixen de peixos, crustacis o molluscs i es troben a les mars fredes de l’hemisferi austral
llamprea
Ictiologia
Nom donat als ciclòstoms de la família dels petromizòntids que pertanyen als gèneres Lampetra, Petromyzon i Eudontomoyzon
.
Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials Són ectoparàsites La larva rep el nom d'ammocet La llamprea de mar Petromyzon marinus ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre A l’embut bucal hi ha cercles de…
mugílids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels mugiliformes, de cos afusat i robust, de cap pla per la part superior, de llavis carnosos i de dents petites.
Tenen dues dorsals, molt separades La coloració de fons és grisa Les diferents espècies són conegudes amb el nom genèric de llísseres Són peixos de costums pelàgics, molt bons nedadors, que s’alimenten d’invertebrats i d’algues, penetren sovint en aigües salabroses i dolces i tenen una marcada preferència per zones de pollució domèstica i per ports
escorpeniformes
Peix de l’ordre dels escorpeniformes
© Lluís Prats
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis.
És integrat per un conjunt d’unes 1000 espècies de peixos evolucionats principalment marins, encara que també d’aigua dolça Es caracteritzen per tenir una prolongació al tercer os suborbital, que connecta amb la superfície de l’opercle, així com unes modificacions relacionades amb l’esquelet caudal, com ara la soldadura de les hipurals formant dues plaques separades Als Països Catalans existeixen cinc famílies d’escorpeniformes els escorpènids , els tríglids , els peristèdids , els còtids i els liparídids
barracuda
barracuda ( Sphyraena barracuda )
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels esfirènids, amb el cos allargat i prim, de grans dimensions (algunes espècies atenyen més de 2 m de llargada) i de tons grisos.
Tenen les dues aletes dorsals petites i molt separades, i la cua bifurcada La boca és grossa, armada amb dents potents la mandíbula inferior és prògnata i aguda, com un bec Les barracudes viuen en petits grups, prop de les costes, en les mars tropicals i temperades Són carnívores i molt voraces Algunes espècies tropicals, les més grosses, ataquen l’home Són apreciades en pesca esportiva, i són comestibles, bé que de baixa qualitat L’espècie més representativa és S barracuda , del mar de les Antilles A la Mediterrània n'hi ha una de dimensions menors, anomenada espet
esfirènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de forma allargada, dues aletes dorsals molt separades i la caudal fesa.
La boca és molt grossa, proveïda de dents fortes i agudes De costums pelàgics, són propis de les mars càlides, on reben el nom genèric de barracuda A la Mediterrània habita una sola espècie, l'espet
llíssera
Llísera llobarrera
Adelma Hills (CC BY-NC)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels mugiliformes, de la família dels mugílids, d’aspecte de fusell, amb el cap pla i amb dues aletes dorsals molt separades.
La boca és petita, i els llavis, carnosos En general són peixos litorals, que poden entrar dins els corrents d’aigua dolça, i no és gens estrany de trobar-los prop dels llocs de sortida de les aigües residuals A la Mediterrània occidental hom pot trobar-ne sis espècies, bé que els criteris d’especiació no són prou definits La llíssera llobarrera , també anomenada cabeçut o capgròs , Mcephalus d’uns 70 cm, Mauratus , de 45 cm, i Msaliens , de 40 cm, són les més corrents a les costes dels Països Catalans Són comestibles, però poc apreciades
trumfau
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels escomberesòcids, d’uns 45 cm de longitud, cos allargat, estret i comprimit lateralment, mandíbules dèbilment dentades i perllongades en un bec llarg, la inferior més llarga que la superior, l’aleta dorsal i l’anal separades de la caudal per 5-8 pínnules, dors gris blavós i costats i ventre platejats amb una taca blava a la base de cada aleta pectoral.
Forma grans bancs en alta mar, i s’alimenta de petits peixos o crustacis És comú a les aigües dels Països Catalans