Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
agullat
Ictiologia
Petit tauró (menys d’1 m de llarg) del subordre dels esquals, de color cendrós amb taques blanques, mancat d’aleta anal, i amb una forta pua a l’aleta dorsal; vivípar aplacentat.
Viu a la zona costanera i s’alimenta de peixos i crustacis És cosmopolita, viu en moles i fa migracions estacionals És comestible, però la carn és de baixa categoria De la pell, hom obté un cuir molt sòlid
bisbe
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels batoïdeus, semblant al milà, d’uns 2,5 m de llargada, amb el cap afuat i el rostre prolongat en una espècie de visera en forma de mitra.
Viu a la Mediterrània costes del sud de la península Ibèrica i a l’Atlàntic
escatós
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids, amb el cos de color gris rogenc i cobert d’escates molt grosses.
Ateny els 15 cm de longitud i viu a profunditats diverses sobre fons sorrencs És comú a les mars dels Països Catalans, on hom el confon fàcilment amb la lluerna
corball
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels esciènids, bentònic, propi dels fons de sorra i fang, que ateny els 70 cm de llargada i presenta dues dorsals, la primera, curta, i la segona, llarga, i una barba gruixuda i curta com una berruga.
La coloració del cos presenta unes conspícues bandes laterals, obliqües i ondades, de color daurat sobre fons blau Viu a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic oriental i a la mar Roja, sovint en els deltes dels rius A les costes catalanes sol ésser pescat al tremall, i la seva carn és molt estimada un nom alternatiu és el de corball de sorra , que el distingeix de dues altres espècies de la mateixa família El corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus és semblant a l’anterior, però no té barbilló i la seva coloració és grisa verdosa, i les bandes, brunes o…
castanyola
Ictiologia
Peix perciforme marí, de la família dels bràmids, pelàgic, semblant al besuc però més comprimit lateralment, de color gris o negrós i d’uns 70 cm de llargada.
Hom desconeix gran part de la seva biologia viu en zones profundes, fins a 100 m i més, a l’Atlàntic oriental temperat i a la Mediterrània, on és pescat esporàdicament
eglefí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, d’uns 70 cm de llargada que es caracteritza pel fet de tenir una taca negra al mig de cada costat.
És abundant al nord de l’oceà Atlàntic, on viu a molta profunditat i hom el pesca en grans quantitats amb arrossegament, per la qual cosa assoleix una gran importància econòmica
agulleta d’alguer
Agulleta d’alguer
Duarte Frade (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels singnatiformes, semblant al cavall marí, però de cos recte i allargat (fins a 40 cm), i de natació horitzontal.
És de color bru, amb taques blanques, i té la cua en forma de paleta Viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània en aigües costaneres de poca fondària, però abundoses en algues
albor
Ictiologia
Peix d’aigua dolça de la família dels ciprínids, semblant a la carpa, amb escates d’una lluïssor argentada, de les quals s’extreu l’albet, usat en joieria.
Abunda en aigües tranquilles al N dels Pirineus i dels Alps És gregari, viu de 6 a 8 anys, i s’alimenta de larves d’insectes i de cucs del llit de rius i de llacs
garneu
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids que ateny uns 35-40 cm, amb el cap gros i dues làmines dentades a l’extrem del rostre i amb els apèndixs de les aletes pectorals molt llargs.
És de color vermell viu a la part superior, vermell clar als flancs i rosat a la inferior Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània És pescat amb arts d’arrossegament, i la carn n'és molt apreciada
boga
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, que fa fins a 35 cm de llargada; és un dels espàrids més afusats, caràcter aquest, com la coloració, típicament pelàgic; té el musell rom i una línia lateral bruna, amb quatre llistes longitudinals laterals grogues; el dors és gris blavós, i el ventre, argentat.
És molt voraç viu a les aigües càlides de la Mediterrània, de l’Atlàntic oriental i septentrional, prop les costes rocalloses i sobre els camps de fanerògames marines, però sol formar moles abundants mar endins Té importància en pesca