Resultats de la cerca
Es mostren 1385 resultats
sabonera
Sabonera
Stefan Laarmann (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 90 cm d’alçària, glabra, de fulles ovals o amplament lanceolades, de flors rosades, agrupades en cimes denses, i de fruits capsulars oblongs.
Creix en riberes, codolars de rius, llocs incultes humits, etc, a una gran part d’Europa A vegades és plantada com a planta ornamental Conté saponines i és succedània del sabó L’arrel té virtuts expectorants, colagogues i mundificants
xarop de saba de pi
Farmàcia
Preparat que hom feia a base de gemmes de pi per maceració alcohòlica (1:1), al qual afegia després deu vegades el seu pes d’aigua bullent i sucre.
Era emprat com a balsàmic per a combatre la tos i com a correctiu de les pocions pectorals També podia ésser fet amb aigua destillada de pi i sucre
mosca de Milà
Farmàcia
Vesicatori constituït per un petit emplastre a base de cantàrides contingut en un tros de tafetà d’uns 6 cm de diàmetre.
eucaliptus
Farmàcia
Infusió, inhalació o preparat de fulles i flors d’eucaliptus, que contenen eucaliptol, de propietats anticatarrals i antiinflamatòries.
galba
Arts decoratives
Farmàcia
Mena de creta blanca, tirant sovint a verda, groguenca o rogenca, emprada en terrisseria com a vernís i en medicina popular contra excoriacions de la pell.
forma farmacèutica
Farmàcia
Cadascuna de les varietats en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l’administració al malalt.
Hom les pot classificar, segons la natura física, en sòlides comprimits, càpsules, dragees, píndoles, llapis, líquides xarop, liniment, solucions, injectables i semisòlides pomades, cremes, conserves Segons la via d’administració, hom les classifica en orals, rectals supositoris i ènemes, injectables si hom les aplica per dessota de la pell i tòpiques si hom les aplica al damunt de la pell
essència
Alimentació
Farmàcia
Química
Perfumeria
Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor.
Molt difoses en la natura, hom les troba en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de diverses espècies vegetals Els constituents principals dels olis essencials són els terpens a més dels hidrocarburs alifàtics i de llurs derivats oxigenats alcohols, aldehids, cetones, èsters, hom hi troba també hidrocarburs aromàtics, fenols i llurs derivats, i en algunes essències, també, composts sulfurats i nitrogenats Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l’essència de gerani, que conté del 84% al 90% de geraniol, i essències en les quals el constituent principal no és un terpè,…
estupefaent
Farmàcia
Psicologia
Substància que actua com a narcòtic o com a euforitzant.
El seu consum abusiu pot crear hàbit i dependència, produir greus pertorbacions físiques i mentals i alterar la personalitat droga Els estupefaents solen tenir aplicació terapèutica
especialitat
Farmàcia
Medicament presentat en forma uniforme, precintat i amb un nom enregistrat, la fórmula medicamentosa del qual és també enregistrada i declarada en el prospecte adjunt.