Resultats de la cerca

Per raó de la seva acció intensa i ràpida, tant per via oral com parenteral, és actualment força utilitzada en les situacions clíniques que requereixen augmentar la diüresi

A diferència dels fungicides, els fungistàtics no maten la cèllula, però en impedir la divisió cellular la colònia acaba morint En la majoria dels casos els conceptes de fungicida i fungistàtic depenen de la concentració fungistàtic si és a baixa concentració i fungicida si és a concentració elevada

Entre els fàrmacs emprats per al guariment de malalties micòtiques en l’home, hi ha la nistatina, l’amfotericina, la griseofulvina, el clotrimazol, l’econazol i el miconazol En agricultura, el sofre i les sals de coure són dos dels antifúngics més coneguts i emprats, el darrer en la forma de brou bordelès els brous sulfocàlcics són emprats en el tractament de l’oïdi o mal blanc dels fruiters i la vinya

La seva estructura química és senzilla i molt polar Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 94°C, soluble en aigua actua inhibint la primera fase de la síntesi de la paret bacteriana i és activa contra bacteris grampositius i gramnegatius És administrada en forma de sal sòdica o càlcica, i per via oral Hom aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de dues hores

És àmpliament difós en les fulles verdes de les plantes, al fetge i al llevat de cervesa Dins l’organisme, és transformat en àcid folínic, que n'és la forma biològicament activa En medicina, és emprat en el tractament de les anèmies megaloblàstiques

Es presenta en forma de cristalls de color blanc que es fonen a 295-297°C amb descomposició És activa sobretot contra Candida albicans i Aspergillus fumigatus És administrada per via oral i hom aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap de dues hores En medicina és emprada com a antifúngic general essent l’associació amb l’amfotericina B molt útil en individus amb insuficiència renal

Des de l’antiguitat grega són conegudes les propietats de nombroses drogues vegetals narcòtiques cascall, jusquiam, purgatives ricí, àloes i diürètiques ceba marina Tanmateix, el període veritablement científic fou el s XIX, amb l’aïllament dels principis actius dels vegetals, com la morfina, l’estricnina, la quinina, la cafeïna, la cocaïna, etc El desenvolupament de la química permeté, al començament del s XX, el naixement de la quimioteràpia i de la farmacologia El descobriment d’alcaloides, com la reserpina, l’ergocristina, la vincamina i la vinblastina, ha assenyalat la riquesa de…

Forma cristalls blancs, òpticament actius, poc solubles en aigua però solubles en alcohol i èter És un derivat de l’indole És emprat com a miòtic, sialagog i antiespasmòdic, sovint en forma de salicilat, i té una acció antagònica amb l’atropina

En l’organisme existeixen els activadors hístics i els plasmàtics Entre els agents fibrinolítics més emprats en medicina hi ha l’estreptocinasa i la urocinasa, que actuen estimulant la conversió del plasminogen en plasmina, enzim proteolític que hidrolitza la fibrina

Hom el troba com a producte natural al fetge dels animals